A partir dels segles IV i V, Elna va esdevenir la capital religiosa del Rosselló, mentre que el lloc romà de Ruscino n’era la capital política. A Elna, s’hi van instal·lar els primers establiments cristians coneguts: un monestir, una necròpolis paleocristiana i, posteriorment, en el segle VI, el primer bisbat.
Passejant per Elna, la ciutat més antiga del Rosselló i una de les més septentrionals de la Catalunya Vella, arribem a un indret conegut amb el nom de Les Garrafes, on, darrere la catedral romànica, s’han descobert les restes d’una església dedicada a sant Esteve i destruïda durant el segle XIX. Però sota aquestes restes s’han trobat els fonaments d’allò que ha estat interpretat com la primera catedral de Santa Eulàlia, la seu primitiva d’Elna.
Les excavacions fetes pel Service Archéologique Départemental des Pyrénées-Orientales, en què participen la Direcció Regional dels Afers Culturals d’Occitània, la municipalitat d’Elna i la Universitat de Perpinyà Via Domitia, estan en marxa des del 2014.
L’equip de CATCAR, projecte transfronterer liderat per l’IEC, n’ha parlat amb Olivier Passarrius, arqueòleg del Consell Departamental dels Pirineus Orientals.
L’atri de la Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va ser l’escenari, el dimarts 13 d’octubre, de la inauguració del curs 2020-2021 de l’IEC. L’acte, que va obrir Joandomènec Ros, president de la Institució, va comptar amb el president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Borja de Riquer i Permanyer. La lliçó inaugural va ser a càrrec de Cèlia Marrasé i Peña, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC.
El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar el passat 17 de setembre incorporar tres nous membres adscrits a la Secció de Ciències i Tecnologia. Es tracta de Rosa Maria PochClaret, catedràtica d’edafologia i química agrícola; Francesc Xavier Grau i Vidal, doctor en química i catedràtic de mecànica de fluids, i Vicenç Torra i Reventós, doctor en intel·ligència artificial.
