Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia, 2: Diplomatari

Direcció

Jaume Mensa i Valls
Institut d'Estudis Catalans - Universitat Autònoma de Barcelona

Col·laborador: 
Josep Alanyà i Roig, Arxiu de la Catedral de Tortosa

 
Síntesi

L’elaboració d’un diplomatari arnaldià és un projecte que ja iniciaren els primers prohoms de l’Institut d’Estudis Catalans (Antoni Rubió, Ramon d’Alòs). Des de llavors, diverses generacions d’estudiosos han fet contribucions en aquest sentit. L’objectiu final és elaborar el Diplomatari d’Arnau de Vilanova, és a dir, editar críticament tota la documentació conservada sobre el metge i pensador català. És prevista la publicació d’aquest diplomatari en el volum 2 de les Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia (projecte 9/5 de la Unió Acadèmica Internacional: Arnau de Vilanova, Corpus Philosophorum Medii Aevi). Aquest Diplomatari culminarà més d’un segle de recerca portada a terme per l’IEC (Antoni Rubió, Ramon d’Alòs, Joaquim Carreras, Miquel Batllori, Josep Perarnau).

Concretament, l’objectiu principal d’aquesta fase consisteix a editar críticament (és a dir, amb regest i datació tòpica i crònica) la documentació de l’Arxiu de la Catedral de València (que juntament amb la de Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, és la més nombrosa). Un segon objectiu és recollir la informació (més puntual) dels arxius i biblioteques següents: Arxiu Reial de València, Biblioteca Nacional de França, Biblioteca Apostòlica Vaticana, Archives Nationales de París, Archivio Segreto Vaticano, Arxiu Notarial de Barcelona.
I per acabar es preveu la redacció final i la publicació del Diplomatari; AVOThO 2.
 

 

Paraules clau

Vilanova, Arnau de; Teologia; Edat mitjana

 

Inici del projecte

2019 -

 

Antecedents

Antecedents remots

Des dels seus mateixos començament, l’Institut d’Estudis Catalans es va interessar en la publicació d’un diplomatari arnaldià. Antoni Rubió i Lluch i, sobretot, Ramon d’Alòs varen començar a treballar en aquesta direcció. Després, altres investigadors, de dins (Joaquim Carreras i Artau, Miquel Batllori, Josep Perarnau) i de fora (Heinrich Finke, Paul Diepgen, Michael McVaugh, Mateu Rodrigo Lizondo, entre d’altres) de l’Institut d’Estudis Catalans han fet contribucions parcials a un futur diplomatari arnaldià.
 
 
Antecedents immediats
 
A proposta del Dr. Josep Perarnau, el director de l’Arxiu de la Catedral de Tortosa, Josep Alanyà i Roig, assumí la responsabilitat d’elaborar un Diplomatari arnaldià. En la III Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, 2011) presentà la ponència “Diplomatari del mestre Arnau de Vilanova. Avantprojecte. Regest de documents” (publicada en les Actes de la III Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova. Edició a cura de Josep Perarnau (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 46), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Facultat de Teologia, 2014, p. 69-170) en la qual, com indica el títol, oferia l’inventari raonat (amb regest, bibliografia i comentaris crítics), ordenat cronològicament, de tota la documentació arnaldiana coneguda (248 documents). La gran part de la documentació arnaldiana es conserva en dos arxius: l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’Arxiu de la Catedral de València. La documentació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ja ha estat transcrita per Alanyà i ara només resta, doncs, la documentació valenciana.
 

 

Resultats

Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia, II; Diplomatari, Barcelona: UAI-IEC-Facultat de Teologia (en preparació)

Jaume Mensa i Valls, Arnau de Vilanova i els títols efectistes (en preparació)
 
Jaume Mensa i Valls, “Amor heroicus, amor fraternal y caritas en la obra de Arnau de Vilanova” dins les Actes del Coloquio Internacional de la Sociedad de Filosofía Medieval: De amicitia. Santiago de Compostela, 22-23 d’abril de 2019 (en premsa)
 
Jaume Mensa i Valls ponència “Amistad en la filosofia medieval e inicios de la Modernidad” al Coloquio Internacional de la Sociedad de Filosofía Medieval: De amicitia. Santiago de Compostela, 22-23 d’abril de 2019.
 
Arnaldi de Villanova, Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi, regis Aragonum, et Frideric tertii, regis Siciliae, eius fratris. Curante Jaume Mensa. Col·l. Arnaldi de Vilanova Opera Theologica Omnia (AVOThO, XIV). Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Facultat de Teologia, 2019.
 
Jaume Mensa i Valls «The Collocutio Friderici regis Siciliae et nostra, lecta et communicata Sedi Apostolicae by Arnau de Vilanova (†1311) A Rehabilitation» A: Bulletin de Philosophie Médiévale, 60 (2018), p. 29-35.
 
«Diplomatari del mestre Arnau de Vilanova. Avantprojecte. Regest de documents» (publicat en les Actes de la III Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova. Edició a cura de Josep Perarnau (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 46), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans i Facultat de Teologia de Catalunya, 2014, p. 69-170)

 

Més informació

 

 

 

 

 

Internacional (UAI)

Àrea geogràfica


Pàgines Web

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Ciencia e Innovación        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència