Agenda

dilluns  20 gener 2020
19.15 h
L’edició genòmica en plantes

dilluns  20 gener 2020
Dia 20:10 h/ Dia 21:12 h
25a Conferència Fèlix Serratosa 

dimecres  22 gener 2020
19 h
Cloenda de l’exposició «Joaquim Miret i Sans (1858-1919). Una vida dedicada al patrimoni català»

dijous  23 gener 2020
18.30 h
Cicle Dijous de ciència

dijous  23 gener 2020
19 h
Taula rodona Contra discriminació, objecció de llengua?

dilluns  27 gener 2020
19 h
XXXIV Cicle de Conferències: «Els sants i els seus escenaris»

dimecres  29 gener 2020
18.30 h
Acte en record de Tomàs Vidal (1941-2019), amb la presentació del llibre pòstum Cartografia històrica, de l’Enciclopèdia de Menorca

dimecres  29 gener 2020
19 h
Tercera conferència del cicle Física oberta

dijous  30 gener 2020
19 h
Col·loqui «Exhibiting anatomy in Montpellier: a work still in progress»

dilluns  3 febrer 2020
18.30 h
Sessió en memòria de Joan Antoni Solans i Huguet

dilluns  3 febrer 2020
19 h
XXXIV Cicle de Conferències: «Els sants i els seus escenaris»

dilluns  10 febrer 2020
19 h
XXXIV Cicle de conferències: «Els sants i els seus escenaris»

dilluns  17 febrer 2020
19 h
XXXIV Cicle de conferències: «Els sants i els seus escenaris»

dilluns  17 febrer 2020
19 h
Sessió de recepció de Xavier Turon Barrera

dimecres  19 febrer 2020
12 h
III Congrés Internacional «Les ciutats mediterrànies»

dilluns  20 abril 2020
19.15 h
L’edició genòmica en animals

dilluns  4 maig 2020
16 h
L’edició genòmica en humans


:: Més activitats ::

Acte en record de Tomàs Vidal (1941-2019), amb la presentació del llibre pòstum Cartografia històrica, de l’Enciclopèdia de Menorca

18.30 h

dimecres  29 gener 2020

Acte en record del geògraf Tomàs Vidal, que se centrarà en la presentació del tom 21 de l’Enciclopèdia de Menorca, que es titula Cartografia històrica i que es va publicar pòstumament. Hi intervindran Vicenç M. Rosselló i Verger, catedràtic honorari de la Universitat de València; Francesc Nadal Piqué, catedràtic de geografia humana de la Universitat de Barcelona, i Miquel Àngel Casasnovas Camps, president de la Fundació Enciclopèdia de Menorca.

Sala Pi i Sunyer de l’IEC

Ho organitza

Societat Catalana de Geografia


Tercera conferència del cicle Física oberta

19 h

dimecres  29 gener 2020

La tercera conferència programada dins del cicle Física oberta del curs 2019-2020 es titula «James Peebles i la revolució cosmològica». La impartirà Emili Elizalde, de l’Institut de Ciències de l’Espai (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, ICE-CSIC) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Aquesta conferència és una activitat inclosa dins de la celebració del centenari de la Unió Astronòmica Internacional (IAU100).
 

Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC

Ho organitza

Societat Catalana de Física


Col·loqui «Exhibiting anatomy in Montpellier: a work still in progress»

19 h

dijous  30 gener 2020

Dins el cicle Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics.

Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC

Ho organitza

Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica


Sessió en memòria de Joan Antoni Solans i Huguet

18.30 h

dilluns  3 febrer 2020

Hi intervindran Joan Jofre i Torroella, president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; Alícia Casals i Gelpí, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Jaume Miranda i Canals, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC; Josep Maria Carreras i Quilis, director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques (Àrea Metropolitana de Barcelona); Joan Roca i Albert, director del Museu d’Història de Barcelona (Ajuntament de Barcelona); Agustí Serra Monté, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori (Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya); Juli Esteban Noguera, arquitecte urbanista del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i Oriol Nel·lo i Colom, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC.

La cloenda anirà a càrrec de Josep Muntañola i Thornberg, president de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’IEC, i Damià Calvet i Valera, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Programa.

Teatre Poliorama (Rambla dels Estudis, 115, Barcelona)

Ho organitza

Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Àrea Metropolitana de Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Museu d’Història de Barcelona, IEC


XXXIV Cicle de Conferències: «Els sants i els seus escenaris»

19 h

dilluns  3 febrer 2020

Conferència «La consueta de la catedral de Lleida i els cultes hagiogràfics», a càrrec de Francesc Fité Llevot, de la Universitat de Lleida.

Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC

Ho organitza

Amics de l’Art Romànic


XXXIV Cicle de conferències: «Els sants i els seus escenaris»

19 h

dilluns  10 febrer 2020

La conferència «Els teixits en el culte a les relíquies» serà a càrrec de Rosa M. Martín Ros.

Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC

Ho organitza

Amics de l’Art Romànic


XXXIV Cicle de conferències: «Els sants i els seus escenaris»

19 h

dilluns  17 febrer 2020

La conferència «Relíquies i cossos sants a la catedral de Barcelona: espais culturals, cerimonials i receptacles sacres» anirà a càrrec de Joan Valero Molina.

Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC

Ho organitza

Amics de l’Art Romànic


Sessió de recepció de Xavier Turon Barrera

19 h

dilluns  17 febrer 2020

Sessió de recepció de Xavier Turon Barrera com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, amb el discurs On som i on anem? L’estudi de la biodiversitat marina al segle XXI.

Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC

Ho organitza

Secció de Ciències Biològiques de l’IEC


III Congrés Internacional «Les ciutats mediterrànies»

12 h

dimecres  19 febrer 2020

La Mediterrània ha estat sempre un mar de persones i de ciutats. Cal conèixer aquesta dinàmica que s’ha anat adaptant al llarg dels segles a fi d’afrontar adientment els reptes presents. El moviment i el desplaçament de persones a la Mediterrània ha estat un tret característic de la zona, renovat permanentment al llarg de tota la història. Sens dubte, confrontar, en les ribes mediterrànies, l’envigoriment urbà de la protohistòria, els intercanvis del món clàssic, les confrontacions medievals, la mobilitat moderna i les problemàtiques actuals aportarà nova llum de conjunt. La present trobada vol, així, contribuir a assentar Barcelona com a seu de la reflexió sobre la Mediterrània. Es pretén resseguir el fil històric de la mobilitat i el desplaçament de persones a les ciutats mediterrànies, mitjançant la reunió d’especialistes internacionals destacats i, tot seguit, centrar-se en les taules rodones en què debatre obertament sobre les greus problemàtiques humanes que reclamen amb urgència la nostra atenció i la nostra actuació.

El congrés tindrà lloc del 19 al 21 de febrer.

Formulari d'inscripció.

Programa.

Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC

Ho organitza

Institut d’Estudis Catalans, Unió Acadèmica Internacional, Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), MedCités, Universitat de Lleida i Ajuntament de Barcelona


L’edició genòmica en animals

19.15 h

dilluns  20 abril 2020

A càrrec de Jeremy Vicencio, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL); Laura Batlle, del Centre de Regulació Genòmica (CRG), i Marc Güell, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Aquesta sessió forma part del cicle L’edició genòmica. L’edició genòmica ens ha permès incloure modificacions genètiques a voluntat en qualsevol gen de qualsevol organisme. Tot i que la modificació intencionada de genomes és factible des de fa molt de temps, actualment s’ha expandit i millorat gràcies al descobriment del sistema CRISPR, que els procariotes van desenvolupar per a defensar-se de virus i plasmidis invasors. El mateix sistema es pot adaptar per a editar qualsevol seqüència de DNA. Aquesta revolució tecnològica ja és una realitat en molts laboratoris de biomedicina i biotecnologia, així com en aplicacions que afecten plantes, animals i fongs. I esperem que aviat també ho serà per al tractament de malalties congènites, una vegada aconseguim entendre i controlar com funcionen els sistemes de reparació del DNA, essencials per a completar el procés d’edició. La tecnologia és molt innovadora i té importants implicacions ètiques, socials i econòmiques. D’altra banda, representa un repte veure quina percepció social despertarà.
 

Sala Pi i Sunyer de l’IEC

Ho organitza

Secció de Ciències Biològiques de l’IEC


L’edició genòmica en humans

16 h

dilluns  4 maig 2020

Presentació a càrrec de Pere Puigdomènech, president de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). S’hi impartiran tres conferències, que seran a càrrec de Jaume Bertranpetit, de l’Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra, UPF); Francisco J. Martínez Mojica, del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant, i Eduard Batlle, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB). Tot seguit, hi haurà dues taules rodones, en què participaran Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB); Gemma Marfany, de la Universitat de Barcelona (UB); Josep Santaló, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Lluís Pareras, d’Invivo Ventures, i Gema Revuelta, de la UPF. La cloenda anirà a càrrec deRamon Bartrons, vicepresident de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC.

Aquesta sessió forma part del cicle L’edició genòmica. L’edició genòmica ens ha permès incloure modificacions genètiques a voluntat en qualsevol gen de qualsevol organisme. Tot i que la modificació intencionada de genomes és factible des de fa molt de temps, actualment s’ha expandit i millorat gràcies al descobriment del sistema CRISPR, que els procariotes van desenvolupar per a defensar-se de virus i plasmidis invasors. El mateix sistema es pot adaptar per a editar qualsevol seqüència de DNA. Aquesta revolució tecnològica ja és una realitat en molts laboratoris de biomedicina i biotecnologia, així com en aplicacions que afecten plantes, animals i fongs. I esperem que aviat també ho serà per al tractament de malalties congènites, una vegada aconseguim entendre i controlar com funcionen els sistemes de reparació del DNA, essencials per a completar el procés d’edició. La tecnologia és molt innovadora i té unes importants implicacions ètiques, socials i econòmiques. D’altra banda, representa un repte veure quina percepció social despertarà.

Sala Prat de la Riba de l’IEC

Ho organitza

Secció de Ciències Biològiques de l’IEC


 

:: Tornar a la pàgina principal ::

Novetats editorials

Catalan Social Sciences Review (número 9)

 
[+]

A cura d’Enric Gallén i Gerard Guerra

Teatre

 
[+]

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència