Cultura, memòria, llengua: la construcció de la identitat en els territoris fronterers de la llengua catalana

Direcció

Josep M. Nadal i Farreras
Institut d'Estudis Catalans - Universitat de Girona

Col·laboradors: 

Francesc Ballone (IEC – membre corresponent)
Francesc Feliu Torrent (UdG i Societat Catalana de Llengua i Literatura)
Narcís Iglésies Franch (UdG, Societat Catalana de Llengua i Literatura i Societat Catalana de Sociolingüística)
Joan Ferrer Costa (UdG i Societat Catalana d’Estudis Hebraics)
Alà Baylac-Ferrer (IEC membre corresponent-UPVD)
Albert Turull Rubinat (UdL i Societat Catalana de Sociolingüística)
Salomé Ribes Amorós (UdL)
Jordi Suïls Subirà (UdL i Institut d’Estudis Aranesi)
Natxo Sorolla (URV i Societat Catalana de Sociolingüística)
Antoni Mas Miralles (UA i Societat Catalana de Sociolingüística)
Josep Maria Baldaquí Escandell (UA i Societat Catalana de Sociolingüística)
 
Síntesi

Es pretén fer un estudi conjunt a tots els territoris de la llengua catalana per tractar principalment les connexions emocionals dels parlants d’aquests indrets amb el català i amb les altres llengües que històricament hi concorren, i per delimitar quin és el paper de la llengua en la configuració de les identitats locals, sempre molt més complexes que en els territoris “centrals”. Amb aquest tipus d’estudi es vol abordar qüestions que no han estat habituals en els treballs purament “filològics”, o fins “sociolingüístics”, però que intuïm fonamentals per al tractament de la complexitat actual dels territoris de la llengua, en què el multilingüisme és ja un fet general i la convivència entre identitats culturals distintes és inevitable. La cohesió de la nostra societat en el futur depèn de si sabrem, com ho ha fet de fa temps la gent de les nostres fronteres conjuminar l’existència de diverses llengües al territori i conviure amb identitats molt més complexes que les tradicionals. Cal assegurar, en definitiva, un cert “benestar lingüístic” de tots els ciutadans per tal de construir amb èxit la nostra societat futura.

Els objectius principals del projecte són, d’una banda, identificar quins elements culturals de caràcter simbòlic associen els parlants catalans de frontera a) a la seva llengua de referència, b) a la varietat que els és més familiar, c) a les altres varietats conegudes i d) a les llengües que els són entorn; de l’altra, consignar quins sentiments, de rebuig, de dolor, de confort, etc. els provoquen aquests elements. A partir d’una explicitació d’aquests impulsos emocionals i d’una certa classificació conceptual, es pretén després un treball de caràcter teòric que permeti determinar de quina manera la llengua s’insereix en la configuració identitària dels individus i dels grups, i ponderar així el paper fonamental del fet lingüístic en la constitució de comunitats socialment estables i cohesionades.  
 
En aquest primer any hem fet un assaig de recerca amb una població de 750 individus, tots universitaris, de Lleida (250), Barcelona (250) i Girona (250) amb la intenció de posar a prova la metodologia. El resultat de la recerca, poc representatiu de la totalitat dels parlants, perquè els enquestats eren molt homogenis, va ser presentat al Congrés de Drets Lingüístics celebrat a la Universitat de Teramo, Maig de 2015. Aquest primer assaig ens ha permès d’acabar de fixar la base teòrica del treball (les emocions com una construcció social) i la metodologia del treball de camp: qüestionaris a 500 persones, d’edats diferents i de poblacions situades a les dues bandes de la frontera administrativa de la Franja, a partir de 3 qüestionaris a cadascuna (1: associació lliure de paraules amb “la llengua que parles”, per saber quina és la representació social de la llengua d’ús; 2: associació de sentiments amb un esdeveniment: “la desaparició de la llengua catalana”; i 3: associació de la llengua catalana amb actituds i comportaments). Així mateix, hem definit les entrevistes semiestructurades (50) que faran, en aquest cas, els investigadors del projecte (Miquel Angel Pradilla i Ramon Sistac fonamentalment). 
 
 
Abstract
 
The main purpose of the study is to determine the emotional connections of the speakers from all the territories of the Catalan region with the Catalan language and other cross-border languages. The project also aims to develop a theoretical work about how the language influences on the shape of individuals and groups identity.

 

Paraules clau

Llengua, identitat, cultura acumulada, sentiments lingüístics

 

Inici del projecte

2015 -

 

Antecedents

 

Resultats

Presentació del resultat de l’assaig a la Universitat de Teramo (Itàlia), 19-23 de maig de 2015 en el marc del First Worldwide Congress for Language Rights. Està previst que es publiqui en castellà a les Actes del Congrés, amb el títol «Social Representations and language: the social image of the Catalan language», signat per Josep M. Nadal, Santiago Perera, Pilar Monreal, Gemma Albiol i Francesc Feliu. I en anglès a la revista Bulletin of Hispanic Studies (En premsa).

Intervenció amb el títol “Catalan Language and Social Representations: Affective experiences”, a càrrec de Santiago Perera, Josep M. Nadal i Pilar Monreal-Bosch al Third International Sociological Association Forum of Sociology, a la Secció Language & Society que se celebrarà a Viena, 10-14 de juliol de 2016.
 
 
Altres resultats
 
Organització del “X Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes d'Història de la Llengua: La complexitat de les llengües”, a la Universitat de Girona, 27-29 de juny de 2016.

 

Més informació

 

 

 

 

 

Secció Filològica - Projectes de recerca

Àrea geogràfica


Pàgines Web

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis