Recerca - Secció de Ciències Biològiques
Sedimentació actual de pol·len als Pirineus en relació amb el clima i la vegetació, com a eina d’interpretació paleobotànica i paleoclimàtica (PIRIMOD)

Direcció: Josep Vigo i Bonada

L’estudi vol cobrir un buit que existeix als Pirineus i que dificulta la interpretació precisa del diagrames pol•línics en termes de vegetació. Es tracta d’estudiar la relació entre la sedimentació actual de pol•len i la vegetació, per tal d’establir relacions qualitatives i quantitatives que permetin una reconstrucció més acurada de la dinàmica de la vegetació del passat, mitjançant l’anàlisi del pol·len preservat en torberes i sediments lacustres.

El projecte va ser pensat per a tres anys i consistia a mostrejar diferents transsectes altitudinals (en principi, dos) que representessin situacions diferents, en termes d’influència humana sobre la vegetació. El fet que s’aprovés per a un any va fer canviar la planificació, per a obtenir resultats concrets més aviat. Així doncs, es va programar el mostreig d’un sol transsecte altitudinal, que es va fer a la vall d’Aiguamòg (Vall d’Aran), entre uns 800 m d’altitud (incloent-hi part de la vall de la Garona) i 2600 m (incloent-hi una part del circ de Colomèrs). Es van obtenir 33 mostres de molses i el mateix nombre d’inventaris florístics, que ja s’han analitzat i se n’ha obtingut un treball de recerca (DEA) i un manuscrit que s’ha enviat per a publicació a una revista internacional on es publiquen habitualment aquest tipus de treballs (The Holocene). Aquest mostreig representa una de les situacions que es volien estudiar, concretament la d’una vall amb vegetació el més ben preservada possible, que hauria de donar la norma per a la sedimentació de pol•len en condicions properes a les que anomenem ‘naturals’, amb les limitacions lògiques del cas.

El segon any es va renovar el finançament amb l’objectiu principal de sondejar llacs o torberes dins el transsecte, per tal de comprovar la utilitat del calibratge, tot aplicant-lo a una seqüència holocena. Es van obtenir dues seqüències, una de molt recent (corresponent als darrers segles), a les torberes de les Planhòles dera Lòssa (2063 m), i una altra de força antiga, d’uns 7.000 anys enrere,  al Pletiu dera Montanheta (1891 m), que calia estudiar-les amb molt detall per tal de reconstruir, quantitativament, els canvis de clima i de vegetació. Aquest estudi ja es va iniciar durant el 2008, malgrat no haver rebut ajut directe per a fer-lo, i ara s’ha de completar amb més datacions i anàlisi pol·líniques.

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

 

Inici

Institució

Coneixement

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics