Recerca - Secciˇ de CiŔncies Biol˛giques
Prote˛mica en pacients amb carcinoma de cap i coll i en pacients amb adenocarcinoma pancreÓtic

Direcció: Francesc Gonzàlez i Sastre

En l'actualitat es duen a terme dues etapes del programa:

a) Optimització d’un mètode d’extracció peptídica basat en l’ús de micropartícules paramagnètiques funcionalitzades amb coure (IMAC-Cu, Bruker Diagnostic) i adaptació al robot Freedom EVO de Tecan.

L’equip de purificació IMAC-Cu s’utilitza per a la captura específica de proteïnes i pèptids de les mostres biològiques i es basa en la interacció electrostàtica abans de l’anàlisi per espectrometria de masses MALDI-TOF / TOF MS.

S’ha utilitzat l’equip IMAC-Cu, que purifica i elimina sals dels pèptids i proteïnes prèviament a l’anàlisi MALDITOF / TOF MS. Són micropartícules superparamagnètiques amb una gran superfície porosa funcionalitzada amb ions de coure.

El protocol proposat pel fabricant presentava problemes de captura i elució selectiva d’un pèptid de m/z 1465 que produïa espectres amb un nombre baix de pics, la qual cosa disminuïa la sensibilitat de la tècnica. En conseqüència, es van modificar les condicions d’elució, i va millorar considerablement el nombre de pics extrets. L’elució es va realitzar amb una solució al 30 % d’acetonitril amb un 0,1 % de TFA i un tampó de citrat amònic.

Així mateix, s’ha fet servir com a matriu la 2,6 dihidroxiacetofenona i no l’àcid alfacianohidroxycinamic proposat pel fabricant, ja que s’obtenen espectres amb una resolució més elevada. Posteriorment,  el mètode s’ha automatitzat en un robot Freedom EVO de Tecan.

b) Anàlisi de les mostres corresponents als estudis de pacients amb carcinoma de cap i coll i de pacients amb adenocarcinoma pancreàtic.

Estudi del carcinoma de cap i coll

El tractament dels tumors en estadi inicial consisteix habitualment a aplicar-hi cirurgia o radioteràpia, optant per una teràpia o una altra en funció de l’experiència institucional del centre, la funcionalitat i morbiditat associades a cadascun dels tractaments i la disponibilitat dels diferents tipus de tractament en cada institució.

A l’Hospital Clínic es diagnostiquen i es tracten cada any entre cent vuitanta i dos-cents nous pacients amb carcinomes escatosos de cap i coll, dels quals un 40 % es diagnostiquen en estadis precoços. Un 60 % dels pacients amb carcinomes escatosos de cap i coll diagnosticats en estadi precoç es consideren sensibles a un tractament amb radioteràpia.

La capacitat de control local de la malaltia per part de la radioteràpia en aquest grup de tumors oscil.la entre el 65 % i el 90 %, depenent de la localització i extensió local del tumor.

Diferents estudis han demostrat que la capacitat de control de la malaltia per part de la radioteràpia depèn de l’existència d’alteracions biològiques en les cèl.lules tumorals. Així, s’ha associat el fracàs del tractament amb radioteràpia amb la ploïdia tumoral, la densitat vascular del tumor, l’expressió de l’EGFR i del TGF-α, la p53 o les proteïnes relacionades amb el cicle apoptòtic, com la BCL-2. De tota manera, les troballes que associen la radioresistència amb diferents esdeveniments biològics relacionats amb els tumors no han pogut ser reproduïdes de forma sistemàtica a tots els estudis realitzats.

La capacitat de resistència a la radioteràpia del tumor és un fenomen complex i multifactorial, que depèn de característiques biològiques intrínseques al tumor, però que, a més, es relaciona de forma significativa amb variables extratumorals, com pot ser el valor d’hemoglobina del pacient.

És molt possible que aquests factors tumorals que condicionen la seva resposta al tractament tinguin una representació metabòlica en el sèrum. Un estudi del perfil proteic del sèrum d’aquests pacients podria identificar elements diferencials que ajudessin a discriminar el grup de pacients candidats a un tractament amb radioteràpia, per oferir la cirurgia com a alternativa terapèutica a aquells pacients en què les dades de l’estudi proteòmic fessin sospitar una possible radioresistència. Atesa l’alta presència d’aquests tipus de tumors i la transcendència terapèutica, una troballa d’aquestes característiques tindria un elevat impacte en el maneig d’aquest grup de pacients.

S’han analitzat mostres corresponents a noranta-sis pacients amb carcinomes escatosos infiltrants de cap i coll (cavitat oral, oro i hipofaringe i laringe) en estadis inicials (i-ii), que han rebut tractament amb radioteràpia amb intenció radical i dels quals es disposa d’una mostra de sèrum congelada a –80 ºC.

En tots els casos, les mostres de sèrum es van obtenir abans del tractament amb radioteràpia. En tots els pacients es va recollir la informació referent a antecedents rellevants, tipus de tractament realitzat i seguiment. Aquesta informació s’introdueix de forma prospectiva en una base de dades oncològica.

L’objectiu final és identificar biomarcadors sèrics de resposta al tractament avaluant les mostres en dos grups: grup amb recidiva i grup lliure de malaltia durant el seguiment.

Estudi de l’adenocarcinoma pancreàtic

A l’Hospital Clínic el protocol per al diagnòstic i tractament del càncer de pàncrees inclou la determinació del marcador tumoral CA19.9 en sèrum i la detecció de mutacions al gen K-ras en mostres de suc pancreàtic i de punció/aspiració amb agulla fina. Tanmateix, no existeix cap marcador per al diagnòstic ràpid de l’adenocarcinoma pancreàtic i el diagnòstic diferencial de la pancreatitis crònica.

S’han realitzat els perfils proteics en cent sis pacients, quaranta-nou amb diagnòstic confirmat d’adenocarcinoma pancreàtic i cinquanta-set amb diagnòstic de pancreatitis crònica. L’objectiu és identificar un marcador diagnòstic de l’adenocarcinoma pancreàtic.

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

 

Inici

Institució

Coneixement

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics