Notícies

La formació de la Catalunya moderna (1640-1714), obra pòstuma de la historiadora Eva Serra - 23 novembre 2018  

Editat per l’IEC i Eumo Editorial, aquest llibre posa a l’abast dels lectors alguns dels treballs fonamentals de la historiadora Eva Serra en l’àmbit de la història institucional i la política catalana en els segles moderns.

La història de les institucions polítiques catalanes a l’època moderna va ser el principal àmbit de recerca d’Eva Serra. Gràcies a ella es va entendre més bé un període cabdal per a Catalunya, ja que fou en aquests anys que les institucions heretades de l’Antic Règim van haver d’adaptar-se per superar les conjuntures més crítiques i trobar solucions a les exigències de cada moment. La historiadora va subratllar el paper de les corts i la importància de les constitucions com a peces clau del sistema polític català anterior al 1714, mostrant les potencialitats d’aquells mecanismes de representació política basats en estaments i privilegis, en què no hi havia llibertat de l’individu, però sí «llibertats» dels col·lectius.


Enyego d’Àvalos i l’autoria del Curial, d’Abel Soler - 20 novembre 2018  

Curial e Güelfa (Milà-Nàpols, 1445-1448), novel·la de cavalleries i amors, és un clàssic de les terres catalanes i europees. Escrita a Itàlia i en un català de preferències lèxiques valencianes, fou descoberta en el segle XIX i s’ha publicat com a anònima des del 1901.

Gràcies a Abel Soler, ara sabem que l’autoria del Curial recau, sense alternativa possible, en Enyego d’Àvalos (ca. 1414-1484). Nat a Toledo, educat a València, cortesà a Milà i gran camarlenc de la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, va excel·lir com a cavaller, diplomàtic, bibliòfil i lletraferit. La biblioteca i la biografia de D’Àvalos han ajudat Soler a interpretar una obra de cavalleria humanística que té molt de personal i autobiogràfic.

Aquest llibre, una coedició de l’IEC amb la Institució Alfons el Magnànim-CVEI i les Publicacions de la Universitat de València, ens dona les claus que porten al descobriment de l’autor.


Ferran II i la Corona d’Aragó - 15 novembre 2018  

Aquesta publicació, a cura d’Ernest Berenguer i Cebrià, correspon al número CVIII de la col·lecció “Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica” i recull les ponències presentades al congrés celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans el 2016, coincidint amb el cinquè centenari de la mort de Ferran II.

Entre molts d’altres, hi trobem les ponències d’Antoni Furió, Gabriel Jover-Avellà, Miquel J. Deyà Bauzà, Jaume Dantí i Riu o David Igual Luis, que presenten estudis i investigacions sobre el rei i la Corona d’Aragó, a partir de sis àrees de treball: l’economia, la composició de la societat, la religió, les institucions polítiques, la cultura i la política exterior. També s’analitza la figura de Ferra II aportant diverses visions historiogràfiques.


Les Illes Balears. Estudi geogràfic i econòmic. Mallorca. El sud i sud-est, de Vicenç Rosselló - 10 novembre 2018  

Fruit de la col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut d’Estudis Baleàrics, s’ha publicat en català Les Illes Balears. Estudi geogràfic i econòmic. Mallorca. El sud i el sud-est, del geògraf i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC Vicenç M. Rosselló Verger.

L’estudi, que va ser publicat en espanyol l’any 1964, encara és absolutament vigent i permet tenir nova informació sobre la geografia humana i econòmica de Mallorca.


Totes les notícies

Articles

La comunitat jueva de la Barcelona medieval: una primera aproximació antropològica dels resultats de la campanya de 2001 de la necròpolis jueva de Montjuïc (Barcelona)

Aquest article inclou els resultats preliminars dels estudis antropològics realitzats a les restes òssies recuperades durant la campanya de l’any 2001 a la necròpolis jueva de Montjuïc (Barcelona). Aquests estudis estan inclosos dins del projecte de recerca sobre la necròpolis jueva de Montjuïc, promogut pel Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) amb l’objectiu d’ampliar el coneixement d’aquest important conjunt històric i arqueològic. L’anàlisi antropològica inclou la determinació del sexe i l’edat dels individus emprant la metodologia que inclou els marcadors clàssics i d’altres de més recents, així com la presa de diferents mesures dels ossos i l’estudi de les patologies òssies i dentals. Els resultats indiquen que la població jueva de Barcelona es diferencia de la resta de la població de la ciutat. Tanmateix, tot i que els individus presentaven indicadors de malalties, sobretot de tipus articular i deguts a l’edat que assoliren, l’estat de salut d’aquest grup seria millor que el d’altres poblacions barcelonines, a causa probablement dels beneficis de pertànyer a la classe mitjana-alta, com indiquen els documents històrics


Article publicat al Núm. 13 de TAMID. Revista Catalana Anual d'Estudis Hebràics

Llegiu l'article sencer


Postveritat i demografia a la «Crisi dels refugiats». El plec thanatopolític a la Unió Europea (Andreu Domingo)

La pressió demogràfica, juntament amb el perill del nacionalisme i els moviments populistes xenòfobs, ha passat a formar part del relat pel qual la crisi dels refugiats amenaça l’arquitectura de la Unió Europea, començant pel Tractat de Schengen. Aquest relat es considera una construcció de «postveritat», que amaga que la crisi és efecte del disseny d’una política migratòria subordinada al desig d’un mercat laboral unificat ideal, dissociat de la realitat dels fluxos migratoris reals. Aquesta política és la que ha donat cada cop més espai a la seguretat i la por, i ha legitimat la inacció davant la tragèdia humanitària ocasionada amb el que aquí anomenem thanatopolítica. S’analitza l’ús de l’argument demogràfic, el paper de Schengen en la construcció de la fortalesa Europa i la política de refugi, i la mobilització emotiva de l’opinió pública durant la crisi a partir d’una selecció de les imatges més reproduïdes l’estiu de 2015.

Article publicat al Núm. 85 de Treballs de la Societat Catalana de Geografia

Llegiu l'article sencer


De la Política a lo Político. Nuevo enfoque para la Historia de la Educación (Juan Manuel Fernández-Soria)

Aquest treball es proposa de mostrar la transcendència que té en la investigació històrica el que és polític, concepte que al·ludeix a la gestió de la realitat, incloent-hi tota l’esfera política, expandint-la més enllà de l’àmbit del que és públic per referir-se també al que és privat. Què s’entén per renovació de la història política és el primer punt que s’aborda. El segon estudia «el que és polític» com a element nuclear de la història política. El tercer examina el poder com a objecte central de la història política en relació indissoluble amb el que és polític. El quart indaga en les relacions de la història política amb la cultura política. Finalment, el cinquè explora alguns dels temes que aborda la història política de l’educació a Espanya.

Article publicat al Núm. 32 d'Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació

Llegiu l'article sencer


Llengua, poder i justícia: una aproximació als debats actuals sobre els principis de territorialitat i personalitat (Elvira Riera)

Els principis de territorialitat i personalitat han estat utilitzats reiteradament per a l’anàlisi de les polítiques lingüístiques en els camps de la sociolingüística i de la teoria política, bé per descriure’n diferents models organitzatius en estats plurilingües, bé per jutjar-ne la justícia envers els grups lingüístics que hi conviuen. Malgrat que alguns autors n’han posat en qüestió la utilitat,
en la darrera dècada els principals filòsofs polítics que han abordat els drets de les minories lingüístiques han continuat referint-se a aquesta dicotomia. Aquest article es proposa, d’una banda, oferir una anàlisi conceptual dels dos principis actualitzada amb les darreres contribucions en el camp de la teoria política i, de l’altra, posar en relleu que un examen aprofundit de les teories més recents de la justícia lingüística du a concloure que una aplicació contextualitzada d’aquests principis, d’entrada oposats, comporta solucions polítiques similars.

Article publicat al Núm. 28 de Treballs de Sociolingüística Catalana

Llegiu l'article sencer


Tots els articles
 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència