Notícies

L’arquitectura cristiana preromànica a Catalunya - 9 gener 2017  

El llibre L’arquitectura cristiana preromànica a Catalunya publica en facsímil l’obra de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday que havia entrat a impremta el 1934, però que havia restat inèdita fins ara. L’esclat de la Guerra Civil i les dures i tràgiques condicions de la postguerra van impedir culminar-ne el tiratge, malgrat estar pràcticament a punt. Després de 1939, tot el material del llibre es va destruir i l’edició es perdé, excepte un parell d’exemplars de les darreres proves d’impremta, conservades a l’arxiu de Puig i Cadafalch: un exemplar a punt per a ser publicat i un segon en què, fins a la seva mort, va anar anotant totes les novetats de què tenia notícia.

Puig i Cadafalch presentava el llibre com la segona edició de la part corresponent del volum i de L’arquitectura romànica a Catalunya (1909- 1918), considerablement ampliada després de més de vint-i-cinc anys d’intenses recerques; igual que havia fet en el llibre L’arquitectura romana a Catalunya , aparegut el 1934, respecte a la part dels antecedents d’època romana del primer volum d’aquella obra. L’edició que presentem ara en aquest volum incorpora, a més del facsímil de l’original reproduït a partir de les proves conservades per l’autor, textos i imatges d’actualització de cadascun dels capítols, confeccionats per investigadors d’avui doctes en les matèries respectives.


Treballs de Sociolingüística Catalana Núm. 26: «Les llengües en les tecnologies de la informació i la comunicació» - 18 desembre 2016  

El número 26 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, que edita la Societat Catalana de Sociolingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, presenta, en el monogràfic d’enguany, cinc treballs sobre l’ús de la llengua en la societat digital: «L’ús del català en l’àmbit dels videojocs», «Language use of Frisian bilingual teenagers on social media», «La identitat catalana en el món digital. El cas de la comunitat d’Ubuntu en català», «Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials» i «Twitter com a eina per a la recerca sociolingüística: llums i ombres».
La part miscel·lània d’aquest volum està formada per onze treballs molt heterogenis: des d’articles de demografia lingüística fins a articles sobre variació morfològica. La secció de ressenyes analitza vuit noves publicacions del camp de la sociolingüística. Tanca el volum la memòria d’activitats del 2015 de la Societat Catalana de Sociolingüística.
Podeu accedir lliurement a tots els continguts de la revista en aquest enllaç.


Gramàtica de la llengua catalana - 23 novembre 2016  

La Gramàtica de la llengua catalana és la gramàtica oficial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. A diferència de la de Pompeu Fabra, que era una gramàtica d’autor, la de l’IEC és una obra col·lectiva, oberta a la participació d’experts diversos i consensuada en el si de la Comissió de Gramàtica i la Secció Filològica, i ratificada pel Ple de l’IEC. La Gramàtica de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma.

L’obra es caracteritza perquè presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geogràfic (els parlars) i social (és a dir, els diferents registres), així com, més esporàdicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta en primer terme i d’una manera neutra els fets generals que són vàlids en tots els territoris del domini lingüístic català i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són vàlids els restants, i si una determinada forma és o no és acceptable.


Les quatre grans Cròniques - 15 novembre 2016  

Amb aquest cinquè volum, que inclou l’apèndix i l’índex onomàstic i toponímic, la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC completa l’edició de Les quatre grans Cròniques, que Ferran Soldevila va preparar per a l’Editorial Selecta l’any 1971. El quatre volums anteriors estan dedicats al Llibre dels feits del rei en Jaume (2007), la Crònica de Bernat Desclot (2008), la Crònica de Ramon Muntaner (2011) i la Crònica de Pere III el Cerimoniós (2014).

El darrer volum de l’obra completa l’estudi de les Cròniques amb una panoràmica traçada per Maria Teresa Ferrer titulada Les quatre grans Cròniques: una visió de conjunt, i l’índex toponímic i onomàstic, redactat per Andreu Gabriel i Tomàs, que recull els personatges reals i literaris, els noms geogràfics, els títols de llibres anònims i els conceptes més importants que apareixen a les Cròniques.


Totes les notícies

Articles

Moda, gènere i consum (Joan Jiménez Gómez )

Tot i que en les societats modernes occidentals els mons de la vida quotidiana, com són el treball, la família o l’escola, semblen cada vegada més igualitaris, encara es pot observar com s’organitzen sobre la base de confins que separen homes i dones. En aquest sentit, que moltes de les diferències que han marcat el desenvolupament del consum modern hagin estat debilitades i transformades no significa que les sancions, tant morals com socials, que s’apliquen als consumidors segons la seva identitat de gènere hagin desaparegut. Especialment quan es tracta de consums de moda. Aquest article aporta reflexions teòriques al voltant d’unes pràctiques en les quals s’entrecreuen polítiques de normalitat amb polítiques de la diferència.

Article publicat en el número 29 de la Revista Catalana de Sociologia

Llegiu l'article sencer


Va sortir el català amb la diàspora dels jueus de Catalunya el 1492? (Pilar Romeu-Ferré)

La tesi d’aquest article sosté, contra el que alguns estudiosos han inferit a partir de suposats testimonis, que el català, tot i que, com altres llengües romàniques, va influir en la formació del judeocastellà, no va perviure més enllà del segle XVI en les comunitats jueves exiliades arran de les expulsions de terres catalanòfones de final del segle XV.

Article publicat en el número 25 de la revista Llengua & Literatura

Llegiu l'article sencer


Ensumar el càncer (Sergi Udina)

La recerca en la diagnosi clínica a partir de l’anàlisi de l’alè es troba en un moment interessant. La publicació de resultats prometedors en el camp de la diagnosi del càncer de pulmó a partir de l’alè exhalat dels pacients ha catapultat les expectatives de poder millorar enormement les tècniques de diagnosi emprant sistemes d’olfacció artificial, o «nassos electrònics». La recerca en el camp dels nanosensors i nanomaterials, les tècniques avançades de processament de senyal associades, i una extensiva obtenció de dades experimentals, apunten ara a salvar en part les limitacions que sovint han previngut l’èxit dels sistemes d’olfacció artificial en moltes aplicacions reals.

Article publicat en el volum 65 de Treballs de la Societat Catalana de Biologia

Llegiu l'article sencer


La televisió digital terrestre: un color millor... i alguns grisos (Jordi Berenguer)

L'article repassa la història de la televisió, cosa que permet entendre, per una banda, els avenços tecnològics que s’han succeït i com han incidit en la millora de la possible oferta televisiva i, per l’altra, com s’ha anat compaginant la introducció d’aquestes millores amb la compatibilitat i adaptació dels equips existents en cada moment, per aconseguir un desenvolupament sostenible en aquest àmbit

Article publicat en el número 6 (2014) de la Revista de Tecnologia

Llegiu l'article sencer


Tots els articles
 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis