Agenda

dilluns  17 desembre 2018
18 h
Seminari Raimon Bonal

dilluns  17 desembre 2018
18.30 h
Acte de cloenda de l’Any Pompeu Fabra

dilluns  17 desembre 2018
18.30 h
Sessió de presentació de Carme Torras i Genís

dilluns  17 desembre 2018
19 h
Concert conferència El cant de la Sibil·la

dimarts  18 desembre 2018
10 h
XVIII Conferència Enric Casassas: «Els avenços en la mesura analítica»

dimarts  18 desembre 2018
18.30 h
Conferència Ansietats i imaginacions cartogràfiques urbanes: el mapa com a eina crítica

dimecres  19 desembre 2018
19 h
Conferència La Devesa de Girona, un parc urbà de plàtans centenaris

dijous  20 desembre 2018
10 h
XIII Col·loqui d’Història de la Tècnica 

dijous  20 desembre 2018
9.15 h
VI Jornada de Bioinformàtica i Genòmica

divendres  21 desembre 2018
9.30 h
1st Winter Workshop de la Societat Catalana d’Economia

dimecres  16 gener 2019
19 h
Conferència Les mentides de la ciència

dimecres  23 gener 2019
19 h
Conferència Física a tot arreu: fins i tot a l’òpera


:: Més activitats ::

Conferència Les mentides de la ciència

19 h

dimecres  16 gener 2019

A càrrec de Josep Clotet, de la Universitat Internacional de Catalunya.

Hi ha diversos mètodes racionals per a acostar-se a la realitat, i el mètode científic és un dels que més fruits ens ha donat a la humanitat. Aquest mètode, que col·loquialment en diem fer ciència, és una eina que ens permet acostar-nos i descobrir la realitat tangible d’una manera bastant precisa. Però la ciència està feta per homes i dones sotmesos a interessos molt variats, que, a voltes, poden mentir. Sigui per fugir de la mediocritat, per ganes de demostrar que les seves hipòtesis són certes, o per tal d’obtenir diners, els científics o les empreses que els financen poden caure en enganys més o menys clamorosos. Durant la presentació farem un repàs dels enganys més sonats, divertits i interessants des de Galileu fins a l’actualitat, amb els quals intentarem entendre per què alguns científics enganyen i com és que, malgrat tot, la ciència continua essent un mètode tan fiable de coneixement.

Més informació aquí.

Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans

Ho organitza

Secció d’Ensenyament de la Societat Catalana de Biologia


Conferència Física a tot arreu: fins i tot a l’òpera

19 h

dimecres  23 gener 2019

A càrrec de Rafael Garcia Molina, catedràtic de física aplicada de la Universitat de Múrcia.

És ben sabut que la física i la música estan íntimament relacionades. Però no resulta tan conegut que en l’argument d’algunes òperes sorgeixen referències explícites a la física (i també a altres disciplines científiques). El magnetisme apareix en la divertida escena d’«Eccovi il medico» a Così fan tutte (de W. A. Mozart), mentre que la conservació de l’energia és responsable del funcionament d’Olympia (una nina mecànica) mentre canta l’ària «Les oiseaux dans la charmille» a Les contes d’Hoffmann (de J. Offenbach). L’enclusa que sona mentre s’interpreta el «Cor dels gitanos» a Il Trovatore (de G. Verdi) es pot fer servir per a parlar dels fonaments matemàtics de l’escala musical. L’emocionant «Lament de Dido», la famosa ària de l’òpera Dido and Aeneas (de H. Purcell), constitueix un magnífic preàmbul per a introduir el problema isoperimètric. E la nave va (de F. Fellini) és una deliciosa pel·lícula sobre el món operístic, en una escena de la qual s’interpreta el «Moment musical número 3 en fa menor» (de F. Schubert) mitjançant copes i botelles, que emeten so en funció de la quantitat de líquid que contenen. Aquests són alguns dels exemples del maridatge que pot establir-se entre l’òpera i la física. 

Durant la conferència escoltarem fragments musicals operístics i, alhora, es faran experiments de física relacionats amb la temàtica de les escenes seleccionades. Aquesta activitat, que es pot emmarcar en el que es diu ensenyament no formal, serveix per a bastir ponts entre gent de ciències i de lletres (en el sentit més ampli d’ambdues accepcions), així com per a mostrar al públic en general com la física pot impregnar qualsevol faceta de l’activitat humana, fins i tot les sublimes creacions operístiques.

 

Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans

Ho organitza

Societat Catalana de Física


 

:: Tornar a la pàgina principal ::

Novetats editorials

Raïms. Les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins

[+]

Eva Serra

La formació de la Catalunya moderna (1640-1714)

 
[+]

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència