Notícies i actualitat
La Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans acaba de publicar Metamorfosis en el recull ‘La meva Cristina i altres contes’, de la filòloga Laura Bolo. L’obra, Premi Mercè Rodoreda 2018, explora l’ús del motiu simbòlic de la metamorfosi, un recurs molt utilitzat per l’autora barcelonina.
La mateixa Rodoreda ja reconeixia en el cèlebre pròleg de Mirall trencat que la metamorfosi era molt present en la seva obra: «Hi ha Ovidi. Hi ha el meravellós “Ase d’or”. Hi ha Kafka. Jo he fet servir el tema de la metamorfosi com una fugida, com una alliberació dels meus personatges. I meva. A més a més la metamorfosi és natural. La larva esdevé crisàlide, la crisàlide papallona, el cap-gros granota. No puc afirmar que hagi presenciat mai la metamorfosi d’una persona, de la part material d’una persona, però sí que he presenciat metamorfosis de l’ànima: que és la veritable persona.»
La recerca de Laura Bolo se centra en La meva Cristina i altres contes, obra en què entre una quarta part i una tercera part dels setze relats que la formen són bastits sobre aquest recurs. En aquestes històries, l’autora afirma que l’ús de la metamorfosi aporta «uns tocs poètics, fins i tot una mica esotèrics, que, certament, obliguen el lector a dedicar més temps i més atenció a la lectura, però, a canvi, graven amb més contundència el missatge i les imatges que es despleguen». Afegeix també que el recurs «enriqueix la narrativa rodorediana en el sentit que cada metamorfosi resta sempre oberta a moltes interpretacions i, per tant, ofereix múltiples respostes (humor, terror, al·legoria, alliberament…) (Feldherr, 2006, p. 165)».
Hi ha contes que s’adscriuen totalment al concepte de metamorfosi que s’acota en l’estudi i n’hi ha que ho fan parcialment. Entre els primers, l’autora proposa «La meva Cristina», «Una fulla de gerani blanc», «El riu i la barca» i «La salamandra». Quant a «El senyor i la Lluna», «La sala de les nines» i «La gallina», en canvi, es justifica que no s’hi adscriguin de manera tan contundent. És «La salamandra», precisament, el conte del recull que més ha transcendit la memòria rodorediana, amb reminiscències kafkianes:
«Aleshores em va passar una cosa que em va fer estrènyer les dents: els braços i les cames se m’anaven escurçant com les banyes d’un cargol que una vegada havia tocat amb el dit, i, a sota del cap, allà on el coll s’ajunta amb les espatlles, sentia que una cosa s’estirava i burxava.»
Laura Bolo conclou en el seu treball que, «fent servir els símbols, el poder de la metamorfosi i la base d’un univers mític, Rodoreda crea l’escenari perfecte per a poder il·lustrar les contradiccions de l’ànima humana, que experimenta de manera natural dislocacions internes».
El llibre Metamorfosis en el recull ‘La meva Cristina i altres contes’ és el número 13 de la col·lecció «Biblioteca Mercè Rodoreda», de la Fundació Mercè Rodoreda. Aquest és el segon llibre de l’autora inclòs en aquesta col·lecció, ja que l’any 2017 hi va publicar Mecanismes narratius en la construcció de la interioritat dels personatges en la novel·lística rodorediana, treball del qual va ser tutor Damià Pons i pel qual havia rebut un ajut de la Fundació Mercè Rodoreda l’any 2015.