Notícies i actualitat

Però, alhora, en un món que ha dimitit de la complexitat, on tot ha de ser simple perquè s’entengui, el fet de posar sobre la taula per què cal dissenyar sistemes sostenibles i per què hem de canviar el que mengem i com ho produïm no és fàcil i requereix valentia política.

Tant Enric Tello, catedràtic del Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la Universitat de Barcelona, com Francesc Xavier Sans, catedràtic de botànica i coordinador del Grup de Recerca d’Agroecologia de la Universitat de Barcelona, ho van fer palès a la conferència Alimentació, biodiversitat i sostenibilitat: Reptes en un planeta en emergència, organitzada per la Societat Catalana d’Economia amb la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), a l’IEC el proppassat 10 d’abril. 

D’entrada, Tello va voler posar l’accent en el fet que el sistema agroalimentari és part del problema, però també «és una gran part de la solució», perquè «descarbonitzar l’agricultura vol dir recarbonitzar el sòl» i, per tant, millorar-ne la fertilitat i la capacitat de retenció de l’aigua, la qual cosa permet mitigar el canvi climàtic. Dit d’una altra manera: «l’agroecologia pot refredar la Terra».

Organismes com el Comitè de Seguretat Alimentària Mundial de les Nacions Unides o la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES, per les sigles en anglès) diuen des de fa temps que cal fer una transició agroecològica i ho connecten amb un canvi de model alimentari. 

Això vol dir que cal deixar enrere l’agricultura industrial i, pel que fa a la dieta, reduir el consum de carn perquè «més de la meitat dels cereals i llegums que es cultiven a Espanya, els donem als animals com a pinso», va dir el catedràtic. I a escala global passa el mateix. «Si reduïm el consum de carn, podem alliberar aquesta quantitat d’aliment i de terra cultivada», va afegir. 

Tant el Pla Estratègic de l’Alimentació (2021-2026) de Catalunya, com la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana o l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 apunten en aquesta direcció. L’objectiu és poder alimentar la població d’una manera que beneficiï «les persones, el planeta i els territoris». 

Això hauria de servir també per a empoderar la pagesia. El problema és que encara hi ha la percepció que l’agricultura industrial «té un major rendiment i, per tant, és millor». «És un cas de manual de fal·làcia de la composició», va etzibar Tello. «Necessitem noves pagesies i treballar amb les velles per avançar cap a aquesta transició», va remarcar. 

Més complexitat

Al seu torn, Francesc Xavier Sans va insistir que «és molt important que els sòls estiguin vius i acumulin carboni» i que la situació d’emergència en la qual ens trobem només es pot revertir «donant complexitat als sistemes», és a dir, canviant el model productiu i, per tant, el model de consum per aconseguir «sistemes vius i no simplement productius». 

«Per a transitar cap a sistemes agroalimentaris sostenibles, necessitem l’agroecologia», va dir. Les institucions ho tenen a l’agenda, però manquen accions més concretes, potser perquè «la societat no té els inputs necessaris per a demanar canvis de criteri», va explicar. 

De fet, existeix la sensació que potser es pot fer tot, que potser es pot «seguir sostenint l’agricultura industrial durant un temps i fer una mica d’agricultura ecològica». «Potser haurem de jugar a aquest joc durant un temps, però a la llarga no podrà ser», va admetre Enric Tello durant el col·loqui.

«Hi ha molta feina per fer», va concloure el catedràtic de la Universitat de Barcelona, just abans que Jordi Roca, president del Grup de Treball d’Economia Ecològica i Política Ambiental de la Societat Catalana d’Economia tanqués l’acte i donés les gràcies a tothom per haver format part del debat. 

El primer pas per a reclamar una solució és tenir tota la informació. Sempre.