Agenda

dimarts  26 setembre 2017
18.30 hores
Debat: «Característiques de la recuperació econòmica a Catalunya: present i futur previsible» 

dimecres  27 setembre 2017
19 hores
Presentació del llibre Catalunya i futur 

dissabte  30 setembre 2017
9.15 hores
14a Jornada d’Ensenyament de les Matemàtiques: Xarxes per comunicar, compartir i cooperar en l’educació matemàtica

dimecres  4 octubre 2017
19 hores
Conferència: «La jurisprudència a Alemanya. Flexibilitat pragmàtica» 

dijous  5 octubre 2017
15 hores
Col·loqui internacional Formes del discurs literari i filosòfic a l’antiguitat

dijous  5 octubre 2017
15 hores
Seminari de biofísica: «Monolayer model membranes: using a plethora of available methods to tackle interesting biological systems»

dijous  5 octubre 2017
18 hores
Conferència: «La formació de juristes a Europa»  

divendres  6 octubre 2017
9 hores
XIII Jornada Realiter: «Terminologia per a la normalització i terminologia per a la internacionalització»

dilluns  9 octubre 2017
9.40 hores (inauguració)
Congrés internacional Music Criticism 1950-2000

dimecres  18 octubre 2017
consulteu el web de de les XXXIII Trobades Científiques de la Mediterrània
XXXIII Trobades Científiques de la Mediterrània – Josep Miquel Vidal, a Menorca


:: Més activitats ::
 
17/07/2017
L’IEC publica el Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans, d’Enric Ortega

En els territoris de llengua i cultura catalanes, hi ha parlants que miren ocells; d’altres, aucells, i uns altres, moixons. La tradició ornitològica és vasta i cada espècie rep diversos noms, fins al punt que les més comunes presenten una llarga llista de variants que solen recollir les característiques físiques principals, el tipus de cant, els costums migradors, o l’etologia i la seva relació amb l’home. N’és un exemple l’oreneta, el nom científic de la qual és Delichum urbicum, i que arreu dels territoris de llengua i cultura catalanes rep noms com angrineta, roquerola, noreta, aurineta, aurèndola, colomet, cuablanca, culblanc, orondeta o vinyolita, entre d’altres.

Amb els objectius de difondre el gran llegat històric de l’ornitonímia catalana i familiaritzar els ornitòlegs amb la nomenclatura científica aplicada als ocells, la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC acaba de publicar el Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans, d’Enric Ortega. L’obra considera cinc-cents quinze tàxons, i per a cada tàxon inclou el nom científic acceptat internacionalment, la categoria a la qual pertany, i l’autor i l’any de descripció de cada espècie i subespècie. Així mateix, documenta els principals noms comuns de les aus arreu del domini lingüístic català: en primer lloc, el que es considera més habitual o rellevant i, a continuació, els altres, ordenats alfabèticament. També recull l’origen etimològic de cadascun dels elements que formen el seu nom científic, i, si escau, informació addicional sobre la descripció o definició que Carl von Linné fa de l’espècie.

L’actual sistema de nomenclatura científica, ideat al segle XVIII pel científic suec Carl von Linné, es basa en l’ús del grec i del llatí, i el seu ús permet a investigadors i aficionats intercanviar informació relativa a les espècies de manera estandarditzada i evitar ambigüitats.

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Martí Teixidó

Pedagogia, ara

 

Enric Ortega i Gonzàlez

Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans

 
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis