Agenda

dimarts  21 novembre 2017
9 h
XIV Jornada CREAF SCB ICHN

dimecres  22 novembre 2017
18 h
Inauguració del curs 2017-2018 de la Societat Catalana de Matemàtiques

dimecres  22 novembre 2017
19 h
Presentació del llibre La Societat Catalana d’Estudis Històrics: Setanta anys de compromís amb la història (1946-2016)

dimecres  22 novembre 2017
19 hores
Concert: «La dimensió europea de Felip Pedrell»

dijous  23 novembre 2017
19 h
Disputatio de Barcelona 2017

dijous  23 novembre 2017
19 h
Jornada Munzio Clementi

dijous  23 novembre 2017
9.30 h
Jornada de Terminologia

divendres  24 novembre 2017
11 h
Jornada: Armand Blanch, una figura clau del radioteatre català

divendres  24 novembre 2017
9 h
XXIX Jornada de Biologia del Desenvolupament

divendres  24 novembre 2017
Depenent de l’acte
II Plaça del Llibre


:: Més activitats ::
 
17/07/2017
L’IEC publica el Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans, d’Enric Ortega

En els territoris de llengua i cultura catalanes, hi ha parlants que miren ocells; d’altres, aucells, i uns altres, moixons. La tradició ornitològica és vasta i cada espècie rep diversos noms, fins al punt que les més comunes presenten una llarga llista de variants que solen recollir les característiques físiques principals, el tipus de cant, els costums migradors, o l’etologia i la seva relació amb l’home. N’és un exemple l’oreneta, el nom científic de la qual és Delichum urbicum, i que arreu dels territoris de llengua i cultura catalanes rep noms com angrineta, roquerola, noreta, aurineta, aurèndola, colomet, cuablanca, culblanc, orondeta o vinyolita, entre d’altres.

Amb els objectius de difondre el gran llegat històric de l’ornitonímia catalana i familiaritzar els ornitòlegs amb la nomenclatura científica aplicada als ocells, la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC acaba de publicar el Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans, d’Enric Ortega. L’obra considera cinc-cents quinze tàxons, i per a cada tàxon inclou el nom científic acceptat internacionalment, la categoria a la qual pertany, i l’autor i l’any de descripció de cada espècie i subespècie. Així mateix, documenta els principals noms comuns de les aus arreu del domini lingüístic català: en primer lloc, el que es considera més habitual o rellevant i, a continuació, els altres, ordenats alfabèticament. També recull l’origen etimològic de cadascun dels elements que formen el seu nom científic, i, si escau, informació addicional sobre la descripció o definició que Carl von Linné fa de l’espècie.

L’actual sistema de nomenclatura científica, ideat al segle XVIII pel científic suec Carl von Linné, es basa en l’ús del grec i del llatí, i el seu ús permet a investigadors i aficionats intercanviar informació relativa a les espècies de manera estandarditzada i evitar ambigüitats.

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Martí Teixidó

Pedagogia, ara

 

Enric Ortega i Gonzàlez

Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans

 
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis