Notícies i actualitat
El 13 de juliol es va celebrar el segon concert del cicle Música al claustre, que l’IEC organitza des del 2012 amb l’objectiu de recuperar la tradició musical entre les activitats de les antigues acadèmies de Barcelona. Enguany, el cicle es titula «Cent anys del llegat científic i musical de Felip Pedrell», i té com a eix central l’obra del compositor, musicòleg, pedagog i crític Felip Pedrell. El segon concert va ser a càrrec de les sopranos M. Elena Medina i Cecilia Mazzufero, el contratenor Ernesto Ruiz, el tenor Martí Buil i el baix Tomàs Maxé, que, sota la direcció de Josep Cabré, van interpretar peces de Francisco Guerrero, Mateu Fletxa el Vell o del Llibre Vermell de Montserrat, entre d’altres.
Les entrades costen deu euros i es poden adquirir per Internet o a taquilla una hora abans del concert. Consulteu el programa complet del cicle.
En l’organització del cicle Música al claustre col·laboren el Museu de la Música de Barcelona, que aporta els instruments històrics que permeten reviure el so de l’època, i l’Academia Europaea.
Pedrell, polifacètic i capdavanter
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922) va ser compositor, musicòleg, pedagog i crític musical, i capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya. Va establir contactes amb la música estrangera en diversos viatges a Itàlia i a França, que van definir-lo com a compositor de música culta i popular. Va fundar els estudis musicològics a l’Estat espanyol, i com a compositor va crear òperes (I Pirinei i La Celestina, 1902; El comte Arnau, 1904), poemes simfònics (La veu de les muntanyes,1877), sarsueles (La guardiola, 1873), obres religioses (Al·leluia, 1865) i composicions de cambra (Gaillarde, 1879). Entre altres treballs musicològics, va publicar el Diccionario técnico de la música (1894) i el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles (1894-1897). També va editar música antiga culta o popular (Salterio sacro-hispano, 1892-1905; Cancionero musical popular español, 1919-1922), les obres completes de Tomás Luis de Victoria (1902-1912) i els madrigals i la missa de rèquiem de Joan Brudieu (en col·laboració amb Higini Anglès, 1927). Renovà el llenguatge musical i va ser l’iniciador d’un teatre líric nacional hispànic. Els seus deixebles van ser Enric Granados, Manuel de Falla i Robert Gerhard; en l’aspecte musicològic, Higini Anglès, i en el folklòric, Nemesio Otaño i José Antonio Donostia.