Notícies i actualitat
El dimecres 15 de març l’IEC i les Trobades d’animadors de cant per a la litúrgia de Montserrat van celebrar a l'IEC una sessió en memòria del pare Gregori M. Estrada i Gamissans, membre de la secció Històrico-Arqueològica, mort el 18 de març del 2015. En l’acte, que va ser presidit per l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, i el president de l’IEC, Joandomènec Ros, van intervenir el germà Andreu Martínez, monjo de Montserrat; Romà Escalas, musicòleg i secretari general de l’IEC, i Joan Todó, que va presentar llibre Respirar el segle. Un perfil de Gregori Estrada, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i de què és autor. Durant l’acte es van interpretar diverses peces musicals. Vídeo de la sessió en memòria del pare Estrada
El pare Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans (Manresa, 1918 – Monestir de Montserrat, 2015) havia estat ordenat monjo el 1935 i sacerdot el 1942, era organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent, i des del 1992 era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Josep Massot i Muntaner, president de la secció i també monjo de Montserrat, el va definir arran de la seva mort com «una persona molt treballadora i un dels millors organistes de Montserrat», i va destacar el paper que va tenir com a promotor de l’ús de la llengua catalana en la composició de textos per a la litúrgia a partir del Concili II del Vaticà, que es va celebrar als anys seixanta del segle passat. Estrada també era soci de la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’IEC, de què va ser president entre els anys 1979 i 1991.
Format a l’Escolania de Montserrat amb els pares Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Aleix Ildefons Civil, va continuar els estudis d’orgue amb Josep Muset i Ferrer al Conservatori Superior de Música del Liceu. Va cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, els quals va compaginar amb l’ofici d’organista de la comunitat. Durant la Guerra Civil, va prosseguir els estudis eclesiàstics i musicals als monestirs alemanys de Beuron i Maria Laach, i després va fer un curs de teologia al col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma.
En la dècada dels quaranta va estudiar harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull. El 1950 va perfeccionar l’orgue amb André Marchal i la fuga amb Charles Koechlin, a París. Va tenir una dedicació destacada com a organista al Monestir de Montserrat i en els treballs de musicologia sobre el Llibre vermell de Montserrat i els mestres de l’Escolania de Montserrat. També va dedicar-se a la composició, sobretot de música religiosa i litúrgica, primer en llatí i, després del Concili II del Vaticà, en català. Va promoure els tallers d’orgueneria de Collbató i de campanes de Montserrat. Va dirigir el cor monàstic de Montserrat i fou el creador i director de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat, que van engegar a Montserrat el 1970 i que es continuen organitzant ininterrompudament per a facilitar la participació de l’assemblea en melodies de textos litúrgics. Estrada és autor, també, de diverses obres litúrgiques.