Notícies i actualitat
Coincidint amb el cinc-centè aniversari de la mort de Ferran II a Madrigalejo, Càceres, el 23 de gener de 1516, l’IEC va celebrar, els dies 26, 27 i 28 d’octubre, el congrés «Ferran II i la Corona d’Aragó». Es tracta de l’únic congrés de tot l’Estat que, en aquest any commemoratiu, s'ha centrat exclusivament en la figura del darrer rei de la Corona aragonesa, des de final del segle XV fins als primers anys del segle XVI.
Coordinat per l’historiador Ernest Belenguer, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, el congrésva tractar sobre la Corona d’Aragó durant el regnat de Ferran II des de diverses perspectives ―econòmica, social, religiosa, cultural, institucional i política exterior―, a càrrec d’especialistes provinents de València, les Illes Balears, Castella-la Manxa, Aragó, Brescia (Itàlia), i Catalunya.
En l’apartat econòmic, Antoni Furió, de la Universitat de València (UV), va establir una comparació entre la Corona d’Aragó i Castella, sobre la qual Ferran II també va regnar amb el nom de Ferran V el Catòlic, juntament amb la seva esposa, Isabel I de Castella. Furió va revelar, per primera vegada en aquest congrés, que els impostos a la Corona d’Aragó eren elevats, semblants als de Castella, el contrari del que s’havia pensat fins ara.
En política exterior, el congrés va abordar, entre altres qüestions, la forta relació entre Ferran II i els Borja, coneguts com «els catalans de Roma», especialment amb el Papa Alexandre VI coincidint amb les guerres italianes, en una ponència a càrrec de José M. Cruselles, de la UV.
Pel que fa a la religiositat i les minories religioses, Mateu Colom, de la Universitat de les Illes Balears, va parlar de la Inquisició, que Ferran II va portar a la Corona d’Aragó des de Castella per utilitzar tota la potència d’aquesta institució al servei de la Corona.
A més d’aquestes qüestions, el congrés en va tractar moltes d’altres centrades en el regnat de Ferran II i relacionades amb la justícia, els remences, les Diputacions del General, o les llengües i la cultura, per citar-ne algunes.
L’organització va ser a càrrec de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Molins de Rei, el Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Lleida i el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura.
Podeu consultar el programa sencer i més detalls del congrés en aquest enllaç.