Notícies i actualitat
La sessió acadèmica d’investidura va tenir lloc dimarts 7 de maig a la Sala d’Actes del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc de la celebració del 50è aniversari de la UAB. Puyal, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2009, va rebre aquesta distinció per la seva contribució a la normalització de la llengua catalana en els mitjans de comunicació des de la primera narració d’un partit de futbol en català el 1976.
Joaquim Maria Puyal ha dedicat la seva classe magistral a la voluntat de comunicar. El periodista va estructurar la lliçó en nou punts, que corresponen a diferents vessants de la seva tasca professional com a comunicador: la paraula, la veu, el to, el ritme, l’estil, la mirada, l’espai, el tacte, la llengua i «l’honrada subjectivitat».
El nou doctor honoris causa de la UAB va admetre sentir-se «decebut» quan fa un «balanç sincer de com estan el periodisme, la llengua, el país i el món avui dia». Va fer una defensa del compromís del periodisme amb una societat «més responsable, amb més solidaritat, amb menys pors, amb menys hostilitats, amb menys dogmatismes i amb més llibertat».
La presentació va anar a càrrec del doctor Miquel de Moragas, professor honorari de l’Àrea de Periodisme del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC.
Puyal, un mestre de la comunicació
Joaquim Maria Puyal ha desenvolupat la major part de la seva carrera periodística a la ràdio i la televisió en llengua catalana. El 1976 va presentar a la Cadena SER el projecte «Futbol en català», amb el qual va dur a terme la primera transmissió en català sobre aquest esport. A Catalunya Ràdio, on continua col·laborant, ha estat, fins al 2018, la veu dels partits del Barça, i a Televisió de Catalunya ha dirigit i presentat programes com Vostè jutja, La vida en un xip, Tres pics i repicó i Un tomb per la vida. A partir del 1997, sense deixar la ràdio, va orientar el seu treball cap a l’activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona i la recerca en l’àmbit de la teoria de la comunicació. Ha publicat Aicnàlubma (Columna, 2011), La realidad inversa (Destino, 2011) i Llengua i esport: entre la creativitat i l’adequació (UDL, 2013), a més de nombrosos articles, pròlegs i col·laboracions en publicacions diverses.
Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals, el Premi Òmnium de Comunicació, per la seva tasca periodística a la ràdio i la televisió (1983, 1986 i 1991), el Premi Ciutat de Barcelona (1983), el Premio Ondas de Radio y Televisión (1978, 1979, 1986 i 2004), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), el Premi Nacional de Cultura (1997) i el Premi Nacional de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions en l’apartat de radiodifusió (2004).