Notícies i actualitat
El divendres 23 de març l’IEC ha acollit el Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana, en commemoració dels cent cinquanta anys del naixement de Prudenci Bertrana i dels cent vint-i-cinc del d’Aurora Bertrana, que ha estat organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans, la Institució de les Lletres Catalanes i la Universitat de Girona.
El Simposi, en el qual han participat diversos experts en la vida i les obres dels dos escriptors, l’han inaugurat Joandomènec Ros, president de l’IEC; Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC i professora de la Universitat de Girona, i Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l’Any Bertrana.
En la inauguració, Joandomènec Ros ha afirmat que «a l’IEC fem diverses activitats relacionades amb intel·lectuals i artistes, però potser ens costaria de trobar una parella, en aquest cas pare i filla, tan completa com Prudenci i Aurora Bertrana». Ros també ha mostrat la seva fascinació per Aurora Bertrana, no solament «perquè fou música i escriptora, sinó sobretot perquè fou descobridora de mons nous en una època en què el país estava molt reclòs en ell mateix. Explicar, descriure i estimar terres i persones de l’altra part del món era molt innovador. Sempre hi ha hagut autors que ens han explicat com eren els homes i les terres llunyanes, però Betrana inaugura aquesta activitat a casa nostra».
Mariàngela Vilallonga, per la seva banda, ha explicat que «la clausura de l’Any Bertrana s’hauria d’haver fet al mes de desembre, però amb la situació política del nostre país no va ser possible».
A més, ha remarcat l’objectiu dels anys literaris, «que és recuperar escriptors i la seva obra per a donar-los a conèixer i arribar a més lectors, un objectiu que s’ha aconseguit amb aquest Any Bertrana».
Per acabar, Vilallonga ha explicat que «els Bertrana són dos autors amb vides i escriptures molt diferents, però que tenen punts de contacte: fan, de la vida, literatura». També ha destacat que «tots dos tenen un caràcter artístic marcat; no només van escriure, sinó que Aurora Bertrana es va dedicar a la música i Prudenci Bertrana, a la pintura». Una cosa que els diferencià, però, va ser que «Aurora va ser una gran viatgera, mentre que el seu pare es va quedar ancorat a Catalunya».
Vilallonga ha conclòs que «ambdós escriptors van tenir un èxit notori en determinats moments de la seva vida».
Finalment, Oriol Ponsatí-Murlà ha fet un balanç del que ha significat l’Any Bertrana arreu de Catalunya: «Trenta-vuit taules rodones i conferències, cinquanta-dues biblioteques que han acollit l’exposició itinerant, quaranta clubs de lectura arreu de Catalunya, diverses activitats pedagògiques orientades als instituts, la publicació de la biografia de Prudenci i Aurora Bertrana, i diverses reedicions de llibres dels dos autors».
Aquest acte ha clos les activitats programades amb motiu de l’Any Bertrana 2017.