L’IEC per dins
Torna al butlletí
El Servei de Documentació i Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans és un lloc de referència, físic i virtual, per a investigar i comprendre el darrer segle d’història de la cultura catalana. L’existència de l’Arxiu està documentada des de l’any 1917, aleshores sota la responsabilitat de Ramon d’Alòs-Moner i de Dou, quan s’ubicava al Palau de la Generalitat. Avui, en procés de digitalització, es troba a la Casa de Convalescència i és gestionat per Laia Miret, amb el suport de dues tècniques especialitzades, Anna Font i Mercè Martí.
Del paper al format digital: cent setze anys d’història i cultura catalanes
a l’Arxiu de l’IEC
El Servei de Documentació i Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans és un lloc de referència, físic i virtual, per a investigar i comprendre el darrer segle d’història de la cultura catalana. L’existència de l’Arxiu està documentada des de l’any 1917, aleshores sota la responsabilitat de Ramon d’Alòs-Moner i de Dou, quan s’ubicava al Palau de la Generalitat. Avui, en procés de digitalització, es troba a la Casa de Convalescència i és gestionat per Laia Miret, amb el suport de dues tècniques especialitzades, Anna Font i Mercè Martí.
L’Arxiu de l’IEC es va crear amb la finalitat d’ordenar els fons propis i la quantitat ingent de materials que s’anaven rebent. El primer responsable, Ramon d’Alòs-Moner, va ser designat pel seu gran coneixement: tenia formació humanística i també en l’àmbit de la bibliografia. Així mateix, era professor de l’Escola de Bibliotecàries. A més, va ser secretari redactor de l’IEC i, posteriorment, en va esdevenir membre i secretari general. L’arxiu històric té un catàleg de més de quaranta-cinc mil registres i aplega trenta-nou fons personals i d’entitats, que l’IEC ha rebut al llarg de la seva història. Aquesta documentació prové de membres de l’IEC o de personalitats destacades de la cultura catalana, i té un volum documental de mil dos-cents metres lineals, que van augmentant a partir de les transferències i donacions que rep l’Arxiu.
L’Arxiu ha viscut diferents etapes i els documents que custodia són un reflex de la situació cultural i social del país. L’IEC, com a institució, ha sobreviscut a èpoques difícils com ara la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura franquista, és per això que l’Arxiu mostra aquestes etapes tan abruptes de dues maneres. D’una banda, el volum de documentació que ens ha arribat de les èpoques convulses és més reduït. Un exemple d’això són les cartes que s’enviaven i es rebien; moltes d’aquestes cartes estan ordenades per anys i, quan arriba el període 1938-1939, la producció baixa. I d’altra banda, hi ha la dispersió: durant aquests temps difícils la documentació es va dispersar per cases particulars o per altres institucions. L’any 1975, el Ple de l’IEC finalment acorda recuperar l’Arxiu, que es consolidarà definitivament als anys noranta del segle XX.
L’Arxiu rep una mitjana de tres-centes cinquanta consultes l’any. L’arxiu històric i l’Arxiu Mercè Rodoreda són els fons més consultats. Els documents més apreciats del Fons Mercè Rodoreda i que es consulten més són les cartes, tant aquelles que va enviar com les que va rebre, i també les fotografies. La resta de fons de l’arxiu se solen consultar amb motiu d’efemèrides, celebracions, exposicions o investigacions que es fan sobre la persona o la institució que les ha generat.
L’any 2022 es referma la voluntat de digitalitzar l’Arxiu i s’inicia el projecte IEC Obert, una plataforma de consulta en línia que vol posar a l’abast del públic el coneixement que l’Institut d’Estudis Catalans ha elaborat des la seva creació, posant a disposició cent vint mil referències documentals. A part de l’arxiu històric, s’hi poden trobar els fons personals que s’han llegat a l’IEC, les publicacions de l’IEC (monografies i revistes científiques), els fons audiovisuals (enregistraments de vídeo i fitxers d’àudio) i altres fons bibliogràfics. Com sovint explica Laia Miret, responsable de l’Arxiu, la digitalització d’un arxiu és un procés viu, que no para de créixer; per tant, l’IEC Obert és una plataforma «viva» que s’emmarca entre la preservació i la difusió dels documents històrics en paper —que s’incorporen a la plataforma conforme n’avança la digitalització—, i l’arribada de la documentació nascuda ja en format digital. Tot un repte.
L’Arxiu també compta amb uns espais virtuals vinculats a celebracions o efemèrides de persones rellevants de la societat i la cultura catalanes, i que també fan visibles els fons de l’Arxiu. És el cas, per exemple, de l’Espai Patxot o l’Espai Pompeu Fabra.
Si voleu accedir a la documentació de l’arxiu històric de l’IEC, ara és molt fàcil gràcies a l’IEC Obert, però també podeu consultar els originals de manera presencial. Només heu de posar-vos en contacte amb l’Arxiu escrivint a l’adreça arxiu@iec.cat i us atendran.