Número 255
març 2021

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Acte d’homenatge a Ignasi Farreres

El dilluns 22 de març va tenir lloc en format virtual l’acte en memòria de l’economista i polític Ignasi Farreres i Bochaca, organitzat per la Societat Catalana d’Economia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Centre d’Estudis Econòmics i Socials (CEES).

Farreres, soci de la Societat Catalana d’Economia (SCE), era un economista que va combinar la seva feina en diferents càrrecs a La Caixa amb l’activitat política al si d’Unió Democràtica de Catalunya.

Va obrir l’acte Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, que va destacar que Farreres va excel·lir en la professió d’economista i en va ressaltar les idees progressistes en l’àmbit polític.

Ros va donar la paraula a Eduard Arruga, president de la SCE, que va fer una presentació de com s’esdevindria l’acte, a través d’un recorregut per l’Ignasi Farreres des dels diversos àmbits de la seva vida: personal, professional, polític, econòmic i de govern, social i religiós, i familiar.

Primer, va intervenir Conxita Ginestà, de la Pobla de Segur, que repassà la primera etapa de la vida de Farreres, la més personal. 

Tot seguit, Joan Maria Solà (secretari del CEES), Isidre Fainé i Anton Gasol (vicepresident del CEES) van parlar sobre el vessant més professional de Farreres. Gasol va incidir en el fet que «la pèrdua de Farreres és una pèrdua de capital social d’aquest país» i va repassar els atributs que caracteritzaren la seva vida: intel·ligència, esforç, principis, iniciativa, compromís, coherència, acció, generositat i bondat.

Després, va ser el torn del repàs de l’àmbit polític, que fou a càrrec de Josep Antoni Duran i Lleida, que va afirmar que no pot destriar «l’Ignasi home de partit de l’Ignasi amic; no puc parlar del polític si no parlo a la vegada de la persona. Tenia una forta preocupació social, preocupat per la persona i la societat en la qual s’encaixa aquesta persona. Era un home senzill que vivia en coherència amb aquesta senzillesa. Era un home obert sempre al diàleg». 

També des del punt de vista polític, Antoni Castells va afegir que «era un home d’àmplies fronteres, era una persona polièdrica, preocupada pels afers polítics, però també socials i religiosos». Jordi Casas va dibuixar-lo com un home amb unes conviccions «molt fermes, demòcrata cristià a l’estil alemany, amb una generositat i una obsessió per la justícia social que impressionava. La persona ha estat sempre la gran preocupació d’Ignasi Farreres». I va afegir que el seu altruisme estava per damunt de tot.

L’expresident Jordi Pujol va confessar tenir un gran record de Farreres, tant com a persona com com a polític i conseller. En va destacar que «en tots aquests aspectes va posar de manifest competència, sensibilitat i humanitat, però també caràcter i fidelitat a les seves conviccions; tot això viscut amb equilibri i serenitat».

Després es va projectar un vídeo amb imatges de Farreres al llarg de la seva vida i va ser el torn de parlar-ne des de l’àmbit econòmic i de govern, amb Josep Maria Àlvarez com a primer ponent, que va afirmar que «la història de les competències de l’autogovern de Catalunya, sobretot des del vessant que té a veure amb les relacions laborals, no s’entendria sense l’empremta d’en Farreres».

Per la seva banda, Joan Coscubiela va reconèixer que «a hores d’ara és evident que cadascú de nosaltres va conèixer un Ignasi Farreres diferent» i en va destacar la capacitat per a establir vincles emocionals, humans i polítics amb persones molt diverses.

Josep González va confessar que sempre el recordarà «per la seva vitalitat, per la seva passió, per l’humanisme, pel seu compromís social, per la seva senzillesa i per la seva gran capacitat de treball».

Tot seguit, Eduard Arruga va llegir un text d’Alfredo Pastor, professor de la Universitat Ramon Llull, que parlava sobre la seva relació amb Ignasi Farreres, tot recordant-lo com un «organitzador incansable, sempre disposat a ajudar, sempre mogut per l’afany de servir una bona causa».

Josep Sánchez i Llibre va cloure l’àmbit econòmic i de govern confirmant la idea que Farreres ha estat «un referent polític indiscutible de governar pensant en la persona com a centre de l’acció política. Ha estat sempre un demòcrata cristià».

En l’àmbit social i religiós, Maria José Pujol va confessar que «l’Ignasi Ferreres conseller sabia que el món és més divertit si parles amb la gent. Sabia que no hi ha res més valuós que trobar un company i ell en va trobar molts. Sempre estava disposat a donar i a ajudar».

Armand Puig va parlar de Farreres com «una persona compromesa en tots els sentits de la vida, des d’una base sòlida i ferma com és la base cristiana» i va remarcar-ne tres punts: el seu gran sentit social, la sensibilitat social i la proposta de futur que fa després de la seva etapa com a conseller.

Pel que fa a l’àmbit familiar, van intervenir en l’acte el fill petit, Àlex Farreres, que va fer un resum dels antecedents familiars i de la vida del seu pare, i Víctor Farreres, el fill gran, que va recordar que «sempre ens va transmetre uns valors ètics molt clars, el que era just, la necessitat de dialogar, etc. A vegades, ens podia semblar un defensor de les causes perdudes, però si els seus referents morals li marcaven un camí, difícilment en sortia».

Finalment es va projectar un vídeo de les seves intervencions al CEES i la cloenda de l’acte va ser a càrrec de Lluís Alegre, president del CEES, que va destacar que havia estat un acte complet, fet amb sentiment, amb la il·lusió de donar reconeixement a la tasca «de l’amic Ignasi». I va voler recordar Farreres amb agraïment «per seguir el seu exemple de lideratge ferm».

Notícies

* Quatre dones de l’IEC, quatre trajectòries professionals d’èxit

* El 3 de juny, eleccions a la Presidència de l’IEC

* L’IEC s’adhereix al manifest «No eren bruixes!», de la revista Sàpiens

* La Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC impulsa la publicació d’El moviment revolucionari de les Germanies, d’Eulàlia Duran

* Neix el blog d’economia catalana 5centims.cat

* Francesc Solé i Parellada: «La recerca és la creació de coneixement»

* La 12a Jornada de Recerca de la SCC debat sobre la comunicació en temps de pandèmia

* Joan González Guardiola: «Som moguts per la força més poderosa de l’Univers: la inèrcia, la força que fa que socialment les coses funcionin»

* L’ús de la llengua catalana entre infants, adolescents i joves, a debat amb la SOCS

* Dijous de ciència europeu

* L’IEC i l’Ateneu Barcelonès commemoren el desè aniversari de la mort de Jordi Teixidor, referent del compromís social del teatre català

* L’IEC celebra el Dia Internacional de les Matemàtiques

* Més de 900 centres educatius catalans van participar en la Prova Cangur de Matemàtiques 2021

* Carmel Mòdol: «A Catalunya tenim 135 paisatges diferents que han configurat les nostres activitats productives alimentàries i nutricionals»

* La conservació de la biodiversitat per a prevenir noves pandèmies, eix central dels premis de la Societat Catalana de Biologia atorgats a estudiants de secundària

* Acte d’homenatge a Ignasi Farreres

* Guillem López-Casasnovas: «Quan ens referim a la sanitat, hem de parlar de sostenibilitat financera, però també de solvència»

* Primera convocatòria del Reconeixement d’Emplaçaments Històrics Representatius de la Química en el Territori de Parla Catalana


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa