Solé va dividir l’ecosistema científic i tecnològic de Catalunya i Espanya en dos grans blocs: el sistema de recerca i el sistema productiu i de demanda. Però primer va voler repassar la situació actual del context de recerca. Per a Solé va dividir l’ecosistema científic i tecnològic de Catalunya i Espanya en dos grans blocs: el sistema de recerca i el sistema productiu i de demanda. Però primer va voler repassar la situació actual del context de recerca. Per a ell, «la recerca és la creació de coneixement. La funció final de la recerca és contribuir al desenvolupament econòmic i social del món; la ciència no passa de l’entreteniment si no és rellevant i útil». Segons va explicar, el sistema català de recerca és molt bo, tant en despesa en recerca i desenvolupament (R+D) com en nombre d’investigadors: líder autonòmica en publicacions científiques, líder en sol·licitud de patents… La universitat catalana és puntera en aquest àmbit. «Però quan ens fixem en denominadors com el nombre d’estudiants, la inversió en R+D per capita, inversió en estudiants, etc., totes aquestes xifres trontollen», va lamentar Parellada.
Solé i Parellada es va referir a l’organització de la demanda del sistema productiu com un sistema similar al del mercat, «perquè està sotmès a una oferta i a una demanda que es pot omplir amb els seus recursos i la nostra producció». Va afegir que «la diferència respecte del mercat és que el sistema de senyals no és el mateix; el tràfic, l’intercanvi i l’avaluació d’èxit, tampoc. Però sí que requereix una gestió del capital humà i físic, i les decisions que s’han de prendre han de ser congruents amb aquest sistema». En conseqüència, el sistema de senyals i el conjunt de regles i incentius han de ser clars, han de ser justos i han de comptar amb els recursos suficients per al bon funcionament del sistema ciència-tecnologia. I d’aquí la necessitat d’adaptar-ne la regulació a la seva mecànica i la seva manera de fer, i «no tractar de posar portes al camp». «Un exemple en economia és la intervenció dels preus, que no ha funcionat mai, sempre ha fracassat», va apuntar Solé i Parellada. Tot seguit, va afegir: «I la governança de les universitats a través del Boletín Oficial del Estado (BOE) no ens ha conduït a res més que a una sèrie de reformes ridícules que impossibiliten la gestió dels nostres representats escollits i dificulten la seva presa de decisions. Per tant, les burocràcies en tecnoestructura no funcionen.»
En l’àmbit del sistema productiu, Parellada va assenyalar que funciona també amb molta flexibilitat i amb els seus propis mecanismes. «És un viatge cap a la complexitat i la creació del valor afegit», va sentenciar. «El sistema no funciona per acumulació, el sistema no es fa més ric pel fet de fer més coses, sinó perquè es fan de manera més complexa.» La recerca i el desenvolupament en relació amb el producte, el GPDP, és un indicador de la complexitat en l’avenç que no es pot assolir sense un bon sistema de recerca d’alta complexitat. En qualsevol cas, la necessitat d’augmentar el coneixement per a desenvolupar el sistema és pràcticament il·limitada. «Si els humans ara dediquéssim tots els nostres diners a anar a Mart, podríem trobar infinitat de coses que ens podrien ajudar a assolir-ho i que ens eren desconegudes», va posar com a exemple.
«Nosaltres tenim, per tant, dos sistemes que funcionen amb una mecànica molt semblant a la del mercat, que necessita les mateixes condicions per a prosperar, també les mateixes restriccions i el mateix govern. L’encaix entre les dues complexitats és de quina manera fem avançar el nostre sistema universitari i de quina manera aconseguim que el nostre sistema productiu també avanci, perquè, si no, la transferència serà molt incompleta», va dir Parellada. És un viatge cap a la complexitat, perquè és un valor afegit, però també cap a la sostenibilitat; requereix una gran flexibilitat, i cal tenir les idees clares. I va donar algunes pistes, com ara «la importància del sistema local i dels actors, no solament els científics sinó també dels stakeholders».
Per acabar la conferència, Francesc Solé i Parellada va repassar algunes de les actuacions necessàries en l’àmbit de la recerca: una reforma del marc jurídic, una reforma eficaç de la gestió de govern de les universitats públiques espanyoles i un replantejament del sistema financer, ja que «les empreses, en general, tenen les barreres de la competitivitat, i políticament i culturalment no n’hi ha gaires que estiguin interessades en la recerca, a causa, també, del fet que el sistema que facilita la competitivitat del sistema productiu segueix sent incomplet, dèbil i sovint insegur». Però, tot i això, es va mostrar optimista: «tenim un sistema de ciència de país molt bo: les seves persones, el seu esperit emprenedor, la seva voluntat d’excel·lència, el seu entramat, el coneixement acumulat… El pessimisme ens diu que les barreres institucionals i econòmiques no ens deixaran surar, i l’optimisme, que ho hem fet i ens n’hem sortit.» |
