Societats filials

Torna al butlletí
SCM: «Hi ha una demanda espectacular de matemàtics per part de les empreses»

Fa pocs dies, el 2 i 3 de novembre, la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, va organitzar els Barcelona Mathematical Days, un congrés internacional de recerca que se celebra cada tres anys i que reuneix investigadors d’arreu d’Europa, Estats Units i Mèxic. Hem aprofitat aquest esdeveniment per a conversar amb Montserrat Alsina, presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques. Alsina, nascuda a Bellpuig i que ha fet de Manresa la seva ciutat, és professora titular a la Universitat Politècnica de Catalunya. Llicenciada en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en matemàtiques per la Universitat de Barcelona (2000), va rebre el Premi IEC de Matemàtiques Josep Teixidor, l’any 2021, per la seva tesi doctoral, dirigida per Pilar Bayer. És investigadora en teoria de nombres.

A més a més de dedicar-se a l’ensenyament, quines són avui les principals ocupacions professionals dels matemàtics?
 
En primer lloc, cal dir que quan parlem d’ensenyament, cal entendre-ho en sentit ampli, incloent-hi la secundària i la universitat, si bé a la universitat es fa en paral·lel a la investigació.
Ja fa temps que les sortides professionals van més enllà. Fa trenta anys els matemàtics ja eren ben valorats en l’àmbit de les finances i consultories, i assumien tasques relacionades amb la programació. Però actualment l’augment de la demanda de matemàtics a les empreses és espectacular i se’n troben treballant en àmbits ben diversos, com per exemple, salut, videojocs, presa de decisions i, evidentment, anàlisi de dades i intel·ligència artificial.
 
Què aporta la mirada matemàtica sobre la realitat?
 
Per una banda, és una mirada reflexiva, que analitza i estructura la realitat de manera lògica i rigorosa, buscant patrons, concretant quin és el problema, i construint models matemàtics per cercar-hi solucions. Però, per altra banda, és també creativa, perquè imagina i busca noves solucions, no es rendeix fàcilment i té ganes d’aprendre. Hi ha matemàtics que confessen que per això els contracten a les empreses. En moltes situacions de la vida real el que cal és fixar-se en quines són les variables que intervenen, quines són les restriccions, què és el que cal que sigui òptim i esforçar-se i ser persistent en la recerca de solucions. També diria que, d’una banda, és una mirada global que classifica, organitza i n’abstrau la part important; de l’altra, és una mirada local, detallista, que busca validar tots els passos. Aquesta mirada matemàtica ens dona seguretat a tots. 
 
Creieu que a la societat li manca cultura matemàtica?
 
Sí, penso que sí. És ben conegut que les matemàtiques fan la funció de llenguatge de les ciències, però també de les ciències socials. Diria sobretot que falta reconèixer públicament que les matemàtiques són importants per al dia a dia i per al progrés de la societat, encara que es considerin difícils. Potser s’hi barreja la por a equivocar-se i ens costa entendre que s’aprèn de l’error, que el pensament crític és important. S’ha normalitzat, i fins i tot queda bé, deixar-les de banda i caricaturitzar els matemàtics com a persones estranyes i que no toquen de peus a terra. Tenir-ne una bona base és útil i necessari, sense exigir òbviament que tothom en sigui especialista. Un futur sense gaires matemàtiques el veig complicat, perquè reduiria la tecnologia disponible, la medicina… No podem córrer aquests riscos.
 
 
Què s’hauria de fer per augmentar la competència matemàtica a primària i secundària? Què cal canviar en la forma d’ensenyar matemàtiques?
 
Si es tractés d’una simple recepta, o una fórmula, ja ho hauríem fet. És un tema complex, en el qual intervenen molts factors. Actualment tenim un problema greu: la falta de matemàtics que siguin professors de secundària i la manca de formació en matemàtiques dels mestres de primària, que no han cursat gaires hores de matemàtiques, ni de didàctica de les matemàtiques. 
El rol del professorat és essencial, també quan posem explícitament l’estudiant al centre de l’aprenentatge i fem metodologies més actives o participatives. Ens cal ser-hi per a guiar i acompanyar els alumnes, i tenir present, com deia Newton, que per veure-hi lluny, cal enfilar-se damunt les espatlles dels gegants. Però per a fer-ho ens calen hores; les matemàtiques necessiten un desenvolupament, una pràctica, una manipulació i una reflexió; és un procés, i no es poden concentrar només en píndoles intercalades de tant en tant.

Quin és l’origen de la Societat Catalana de Matemàtiques?
 
La Societat Catalana de Matemàtiques continua la tasca de la Secció de Matemàtiques que hi havia a la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l’IEC, fundada l’any 1931. Cap al 1987 se’n va fer una reorganització, i la Secció de Matemàtiques va passar a ser la Societat Catalana de Matemàtiques.  

Quins són els objectius de la Societat?
 
Els objectius són estendre el coneixement de les ciències matemàtiques a totes les terres de llengua i cultura catalanes, fomentar-ne l’ensenyament i la investigació teòrica i aplicada, publicar treballs… Però també té incidència internacional: ens cal estar connectats i oberts al món per a aprendre i també per a mostrar el que som i el que fem. Així, a escala internacional és sòcia de ple dret de la Societat Matemàtica Europea (EMS), està representada a la Unió Matemàtica Internacional (IMU), té representació a Kangourou sans Frontières (AKSF) i al Centre Internacional de Matemàtiques Pures i Aplicades (CIMPA), organització dedicada a la cooperació.

 
Quin és el perfil dels socis? 
 
La majoria tenen formació matemàtica, però hi ha des de doctors i investigadors molt rellevants fins a mestres d’educació infantil i primària, no especialitzats en matemàtiques, passant per professorat de secundària i persones que treballen a l’empresa o en divulgació i comunicació científica. N’hi ha d’arreu de Catalunya, però també de les Illes Balears i del País Valencià. El món universitari hi està especialment implicat. Com a socis institucionals hi ha facultats i departaments de matemàtiques, i també instituts de secundària. 
 
Quines són les principals activitats que realitzeu?
 
La comunitat matemàtica és molt activa, les matemàtiques ens apassionen i ens agrada compartir-les, i s’impulsen activitats relacionades amb la recerca, docència i divulgació. Per exemple, el passat dia 21 d’octubre vam organitzar la Jornada d’Educació Matemàtica conjuntament amb altres associacions de parla catalana de les Illes Balears i el País Valencià. I a primers de novembre hem organitzat els Barcelona Mathematical Days.
Pròximament també organitzem la quarta edició d’una jornada sobre la funció de les dades, juntament amb altres societats, sobre el paper de les dades a la intel·ligència artificial. Editem quatre publicacions periòdiques i fem activitats i jornades orientades a estudiants de totes les etapes educatives, fins a màster i doctorat, formació de professorat, promoció de les noies i celebració de dies internacionals. L’estímul del talent matemàtic és també molt important i tenim una comissió molt activa que organitza molts concursos, que culminen en l’Olimpíada Matemàtica Catalana. El concurs estrella és la Prova Cangur, un dia del mes de març, amb la participació de més de 110.000 alumnes de Catalunya.