Notícies i actualitat

Aquest vespre, a les 19 h, s’estrena el documental Jordi Mir. Pompeufabrant Catalunya a l’Auditori de la Fundació CIC, Coneixement i Cultura, una peça audiovisual que ens endinsa en la figura d’un dels més profunds coneixedors de l’obra i el llegat de Pompeu Fabra. Jordi Mir, membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2016, ha estat autor de Memòria de Pompeu Fabra. 50 testimonis contemporanis (1999) i va dirigir, amb Joan Solà, l’edició de l’Obra completa de Fabra. A través de la seva mirada, el documental fa una anàlisi sobre l’estat del català i del nostre territori des d’indrets emblemàtics de Catalunya. La seva aportació, tal com diu Albert Jané a l’audiovisual, és insubstituïble: «Jordi Mir és un gran activista, potser és l’activista número 1 de Catalunya».

L’excursionisme com a via per a conèixer el país

L’excursionisme, més que una afició, ha estat per a Mir una forma de vida i una eina per a estimar i entendre el país: «M’he dedicat setanta anys a fer excursionisme, en un sentit ampli, d’aproximació al país», afirma. El documental ressegueix aquest vincle profund a través de paratges emblemàtics com la Pica d’Estats, l’estany de Montcortès o el seu Tremp natal. Com diu Lluís Puig, director artístic i promotor cultural: «A través de l’excursionisme, són moltes les generacions que han conegut un bocí de país i fa que s’hi sentin identificats».

El 1958 ja feia classes de català al Centre Excursionista Àliga, gràcies a les quals va conèixer Joan Triadú. «La llengua no és només un mitjà d’expressió, sinó que és la nostra manera de veure el món a través de les paraules i això el Jordi Mir ho tenia clar», expressa l’escriptor Pep Coll.

El documental també revela una altra faceta d’aquest apassionat de la llengua: la seva implicació en el món audiovisual i esportiu. La seva relació amb Joaquim Maria Puyal va ser determinant per a la normalització del català en els mitjans. Joan Castell, amic de Mir, ho explica clarament: «Mir va ensenyar a Puyal a radiar els partits en català». Així, es va passar d’emprar expressions en castellà a utilitzar els termes normatius en català (gespa i no césped, llotja i no pas palco) i a adaptar termes de l’anglès, com ara free kick per flèquic. Antoni Bassas ho resumeix així: «El més bonic que van fer en Mir i en Puyal va ser parlar un català planer, correcte, però que tothom podia fer servir al carrer». També Mònica Terribas recorda com insistia perquè tots els continguts televisius estiguessin impregnats de consciència lingüística, com en els programes Tres pics i repicó, La vida en un xip o Vostè jutja.

Al llarg del documental, que combina imatges de paisatge, escenes íntimes i testimonis de figures com Maria Barbal, Pep Coll, Albert Jané, Carles Duarte, Joan Granados, Bassas, Puyal i Terribas, es dibuixa un retrat sincer d’un home discret però compromès amb la llengua i el país. «Allà on comença la llengua, comença el país; allà on s’acaba la llengua, s’acaba el país», diu Mir amb convicció.

El documental Jordi Mir. Pompeufabrant Catalunya estarà disponible al 3Cat fins avui, 30 de juny.