Notícies i actualitat

Escola Valenciana neix entre els anys 1984 i 1986 amb l’objectiu de potenciar la creació d’un sistema educatiu amb el valencià com a llengua vehicular, però en els darrers anys ha ampliat el treball en matèria de normalització lingüística a la resta d’àmbits d’ús socials, com ara la música, el cinema, la literatura, el voluntariat i la sostenibilitat.

La presidenta de l’entitat, Alexandra Usó, reflexiona sobre els trenta anys d’història d’Escola Valenciana, sobre la salut del valencià i sobre l’impacte de la DANA en la societat valenciana.

Com a presidenta d’Escola Valenciana, què significa per a l’entitat aquest reconeixement?

Per a nosaltres va ser una sorpresa molt agradable, perquè estem en un moment complicat al País Valencià. Com sabeu, amb el nou Govern hi ha una gran hostilitat política contra la llengua i la cultura pròpies del País Valencià, uns valors que com a entitat defensem. Per tant, eixe reconeixement ens dona un alè fresc en un any en què celebrem els quaranta anys. Fem la feina de bon grat des del voluntariat i l’activisme, però aquesta és una altra manera perquè ens coneguen arreu dels Països Catalans.

Com va néixer el projecte d’Escola Valenciana?

Després de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia (1982) i de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (1983), famílies i professorat van intentar que la llengua s’estudiara a les escoles. La nostra entitat naix d’aquest desig de normalitzar l’estudi del valencià i que el nostre alumnat poguera estudiar en la llengua dels seus iaios i aprendre el vocabulari que escoltaven a la llar familiar. I a partir d’allí, eixe moviment que va nàixer en unes zones determinades del País Valencià, com són la Marina i la Ribera, es va anar estenent a la resta del territori. 

Ja fa trenta anys que va començar el sistema de línies, que garantia que tots els centres públics i concertats tenien grups en què l’alumnat estudiava el màxim d’assignatures en valencià menys la de castellà. Això ho hem tingut quasi durant trenta anys. Durant tot eixe temps hem seguit treballant perquè tot este professorat disposés de materials i suport pedagògic.

Quins són els principals projectes que heu impulsat durant aquest temps?

Com que el nostre objectiu principal és arribar a la igualtat lingüística, vam començar a diversificar-nos. Muntàrem el primer projecte de narrativa, de literatura, el Sambori, que s’organitza des de fa vint-i-set anys, i en què participen alumnes des dels tres anys fins a universitaris del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. 

També fa vint anys que organitzem el Feslloc, un festival de música en valencià, que es desenvolupa durant tres dies molt intensos al juliol a Benlloc, un poblet molt menut de Castelló.

I també disposem de l’Oficina de Drets Lingüístics, que cada any recull totes les vulneracions i queixes de persones a les quals s’ha negat el dret a viure en valencià, que es denuncien a la nostra pàgina web i que presentem públicament cada 4 de desembre. 

La nostra característica principal és que treballem en xarxa; som una federació de coordinadores, per tant, cada comarca organitza les seues Trobades. Això ens dona una riquesa increïble, perquè una Trobada d’Escola Valenciana feta a Terres del Vinalopó és molt diferent de la que es fa a la Marina o a la Ribera, però totes tenen una estructura comuna.

Com vau rebre la decisió de la Generalitat Valenciana de dur a terme una consulta a les famílies sobre la llengua vehicular d’escolarització del País Valencià?

Des del primer moment, la nostra Comissió d’Educació va desgranar la llei per la qual es regulava la «llibertat educativa», i ràpidament vam detectar que no tenia cap benefici pedagògic. Les famílies necessitaven informació i, com a entitat de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, vam començar a fer xerrades a centres educatius i amb la col·laboració de les Universitats. En menys de sis mesos, n’hem fet més de cinc-centes.

L’hostilitat ha sigut tan gran que el govern del PP, amb el suport de Vox, intenta acabar amb allò per què hem estat quaranta anys lluitant. El seu odi cap a la nostra cultura i la llengua és tan gran que han decidit fer aquesta consulta a les famílies, que ells anomenen «de llibertat educativa», però que l’únic que fan és negar a una part de la població conèixer la llengua pròpia del nostre territori, que els dona avantatges professionals, evidentment, però que també els permet participar en una cultura que ens és pròpia com a valencians.

A més, la Conselleria no va informar les famílies en cap moment. L’única participació d’algun dels seus alts càrrecs ha estat en actes organitzats per Hablemos Español. Imagineu el nivell d’hostilitat.

Usó: «Amb la consulta, neguen a una part de la població conèixer la llengua pròpia del nostre territori.»

En el moment de la consulta, va haver-hi problemes amb la plataforma informàtica i de manca de transparència. Una anècdota que ho il·lustra bé: quan es va obrir la plataforma, l’ansietat de moltes famílies per no quedar-se sense plaça feu que, al cap de mitja hora, tot el sistema es bloquejara. A més, si hi accedies des del mòbil, el cercle per a triar l’ensenyament en valencià estava tan a prop de la frase següent —la tria en castellà— que centenars de famílies es van confondre i van haver de presentar al·legacions. Tot un desficaci. Per si no fora prou, la votació va coincidir amb una setmana de fortes pluges, i en molts centres es van suspendre les classes durant dos dies. No totes les famílies van poder votar telemàticament, i aquelles que no tenien accés al tràmit en línia tampoc no es van poder apropar als centres.

Després de la consulta, la Conselleria va estar 48 hores sense donar cap resposta oficial; tota la informació que teníem arribava per grups de WhatsApp.

Finalment, el valencià s’ha imposat amb el 50,53 % enfront del castellà. Com valoreu aquests resultats?

El tret els ha eixit per la culata, però l’alegria és continguda. La participació no ha estat molt alta, perquè quasi 600.000 famílies no van votar, però ha estat una alegria veure com zones castellanoparlants, com La Serrania, de l’Alcúdia, han votat que volen grups en valencià.

Ara estem recollint dades centre per centre per a saber com quedaran els grups i si es respectarà la tria de les famílies.

Amb 228 víctimes mortals, la DANA va tenir un impacte devastador al País Valencià. Com a entitat, com heu afrontat la situació?

Ha trencat el dia a dia de moltíssimes famílies i encara estem lluny de la normalitat.

Els primers dies tots teníem la necessitat de solidaritzar-nos i d’anar a les zones afectades a treure fang. Però després ens organitzàrem per contactar amb els equips directius i saber què necessitaven. Vam reactivar el nostre projecte Un euro, llavor de solidaritat, i ja hem recollit prop de 50.000 euros que hem destinat a 93 centres afectats. Els donem xecs de 300 euros i material escolar amb col·laboració amb la llibreria Abacus. També demanàrem col·laboració a editorials del País Valencià i de les Illes Balears, i encara ara continuem rebent una gran quantitat de llibres que hem repartit entre escoles i biblioteques afectades.

També hem denunciat que alguns centres van tornar a fer classe sense cap inspecció de salut prèvia. Sabíem que era important per als xiquets tornar a relacionar-se amb els seus iguals, però també que calia garantir unes condicions de salut mínimes.

He de dir-vos que els valencians tenim la resiliència al nostre ADN i sé que eixirem d’esta, però estem passant un mal tràngol com a poble.

Quina és la vostra relació amb l’Institut d’Estudis Catalans?

Sempre hem tingut una relació propera perquè compartim valors com la igualtat lingüística. Des d’Escola Valenciana reconeixem que el nostre domini lingüístic és el català, que a casa nostra anomenem valencià. Que l’Institut ens doni el Premi Prat de la Riba és cabdal per a donar una imatge a la societat que tenim un domini lingüístic comú pel qual s’ha de treballar des de totes les entitats. I no hem d’acomplexar-nos ni de dir-ho amb la boca petita. Vivim una situació difícil, on no es reconeix la pluralitat real del territori. Però nosaltres, des de les entitats, hem de continuar treballant per a garantir el futur de la nostra llengua i cultura.