Notícies i actualitat
El jardí Mercè Rodoreda acull espècies presents en l’obra de l’autora, com ara camèlies, carolines i glicines, mentre que l’Espai s’ha concebut com un petit museu, amb objectes personals, correspondència i peces singulars que evoquen la vida i l’univers creatiu de l’escriptora.
La Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, ha inaugurat avui dos espais dedicats a Mercè Rodoreda, considerada l’escriptora més influent de la literatura catalana contemporània.
El primer és l’Espai Mercè Rodoreda, una estança museïtzada que convida a endinsar-se en la vida i l’obra de l’autora a través d’una acurada selecció de correspondència, fotografies personals, obres d’art i un conjunt d’objectes significatius, com la senzilla taula de pi que va fer servir com a escriptori durant l’exili, la seva cadira i les màquines d’escriure.
L’IEC també ha renovat el jardí Mercè Rodoreda, on conviuen espècies de flors i plantes que apareixen a la seva obra: glicines, camèlies, rosers, nenúfars, entre moltes altres. Cada planta està identificada amb una placa que enllaça la botànica amb la literatura, amb fragments de textos de Rodoreda en què s’esmenten.
L’acte inaugural ha comptat amb la presència del ministre de Cultura, Ernest Urtasun; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; Aïda Llauradó, diputada adjunta de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, i el tercer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, entre altres representants institucionals de les institucions que han contribuït a la restauració i l’adequació dels espais, i també personalitats del món acadèmic i cultural.
La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, ha destacat que «com a hereu de la propietat intel·lectual de Mercè Rodoreda, l’Institut havia de fer-li aquest reconeixement».
Albert Batlle, que també és regidor de Ciutat Vella, s’ha referit a Rodoreda com un «referent de coratge i en l’àmbit lingüístic, que transforma i estima amb la seva literatura».
Per la seva banda, Aïda Llauradó ha destacat que l’escriptora «és una figura clau per a entendre la cultura i societat catalanes del segle XX» i ha posat l’èmfasi en els avenços en el feminisme, que ens permeten «reconèixer-la com es mereix».
Des de la Conselleria de Cultura, Sònia Hernández ha assenyalat que «avui saldem un deute que teníem com a país, i ho fa l’Institut d’Estudis Catalans» amb la inauguració dels dos espais, que «ens permeten acostar-nos a Rodoreda de manera íntima, rigorosa i didàctica».
Les paraules de cloenda han anat a càrrec del ministre de Cultura, Ernest Urtasun. «Aquest espai que avui inaugurem és un acte de justícia i de reconeixement. És un lloc per recordar i estimar l’obra d’una autora que ens ha ensenyat a mirar el món amb ulls nous», ha afirmat. Des del Ministeri han reiterat el seu «compromís amb la cultura catalana i amb figures com Rodoreda, que han enriquit el nostre patrimoni literari i espiritual», una autora que «parla de la condició humana amb una sensibilitat que transcendeix èpoques, llengües i fronteres».
El duet L’arannà ha amenitzat l’acte amb cançons del seu nou àlbum, La Salamandra, un projecte de pop electrònic experimental a partir de textos de Rodoreda.
L’Espai Mercè Rodoreda
Situat a la planta baixa de la Casa de Convalescència, s’ha concebut com un espai didàctic, viu, dinàmic i accessible per a tothom, on es mostra una selecció del material relacionat amb l’autora de què disposa l’IEC.
D’entrada, s’hi presenta una línia de vida que situa l’autora en el seu context històric i s’hi recreen espais íntims i significatius, com ara el racó escriptori amb la taula de pi, les màquines d’escriure, les ulleres i mecanoscrits amb anotacions. També s’hi exposen peces singulars com un bust fet per Apel·les Fenosa, premis, medalles, una tetera i un àngel de guix. El recorregut inclou una mostra de la seva producció literària (novel·la, conte, teatre i poesia), obra plàstica, arbre genealògic, relacions personals i una constel·lació de corresponsals.
L’Espai Mercè Rodoreda ha comptat amb el finançament del Ministeri de Cultura espanyol, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.
El jardí Mercè Rodoreda
Com a homenatge a la passió per la natura i les flors que va mostrar tota la vida, a la seu de l’IEC trobem el jardí Mercè Rodoreda, un espai únic que conté una mostra d’algunes de les flors i plantes que se citen de manera recurrent a la seva obra. Neix d’una proposta formulada l’any 1998 per l’escriptora i membre de la Secció Filològica de l’IEC, Maria Àngels Anglada. Situat en una ala del primer pis, s’hi troben exemplars de berbenes, cineràries, cintetes, camèlies, carolines, dàlies, geranis, glicines, lilàs, llessamins, llorers, nimfees, tarongers agres, magraners grans, margarides, pitòspors, roses, roses silvestres i teucris blaus.
Cada planta s’identifica amb una placa amb el nom en català, el nom científic i el fragment literari on apareix. L’any 2012, Josep Vigo, membre de la Secció de Ciències Biològiques, i Mariàngela Vilallonga, membre de la Secció Filològica, van fer la classificació botànica i la selecció dels fragments, respectivament. L’any 2025, la selecció de plantes i de textos ha estat ampliada.
Aquest projecte de renovació ha comptat amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya —a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural—, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona.
