Notícies i actualitat

El baròmetre d’Hàbits de lectura i compra de llibres 2024 del Ministeri de Cultura assenyala que els joves de 14 a 24 anys són els que més llegeixen a Espanya. No obstant això, les proves PISA continuen dient que els joves tenen un problema de comprensió lectora i la sensació general és que el mòbil ha guanyat la partida als llibres. És així? Quina és la percepció dels joves? Al col·loqui Els joves prenen la paraula II, l’escriptora Gemma Pasqual en va treure l’entrellat.

«Hem de posar de moda la lectura», va declarar Pasqual tot just en començar l’acte, que com l’any passat va reunir alumnes de diversos instituts. L’escriptora de literatura infantil i juvenil, que va conduir el col·loqui, va deixar clar que fomentar la lectura entre els joves «no només és una aposta per l’educació i la cultura, sinó una aposta per la llibertat i la cohesió social».

L’afirmació partia de la sensació que els joves no llegeixen, perquè prefereixen els continguts audiovisuals, més ràpids i immediats. I d’alguna manera, els alumnes que l’acompanyaven al col·loqui li van donar la raó. 

«Consumim vídeos de TikTok de vint segons que et fan pujar la dopamina. Tot és molt ràpid. Llavors, asseure’s a llegir una història que es va desenvolupant lentament costa», va afirmar la Iona, de l’Escola Virolai. «Caldria que ens ensenyessin a anar a poc a poc i a tenir paciència», va afegir-hi el Quim, de l’Institut Escola Arts. Però per a l’Albert, de l’Institut Leonardo Da Vinci, «la culpa no és només de les pantalles».

Cal crear l’hàbit de llegir. I, a la societat d’avui dia, no és fàcil. No només perquè «ho volem tot molt fàcil i llegir requereix un esforç», va apuntar Gemma Pasqual, que es va mostrar a favor de les lectures obligatòries, sinó perquè, de vegades, els joves no tenen ni l’espai ni el temps per a la lectura. En aquest sentit, l’escriptora, referent cultural al País Valencià, va advocar perquè als centres hi hagi una biblioteca i «persones especialitzades en la lectura que puguin fer un acompanyament als alumnes». «La lectura és a la base del coneixement», va dir l’Anna de l’Institut Nou Barris.

Altres joves del públic van afegir-hi que seria profitós recuperar a l’ESO els apadrinaments lectors que es fan a primària, en què alumnes de sisè llegeixen a alumnes d’infantil, i també més atenció a la dislèxia.

L’objectiu final, va dir Pasqual, és «no desistir», perquè segur que cada alumne pot trobar «el seu llibre», que també pot ser, per exemple, «una novel·la gràfica». En aquest sentit, la Iona, de l’Escola Virolai, va apuntar que les recomanacions que fan els bibliotiktokers a TikTok o a Instagram són útils. Per tant, com es va assenyalar després des del públic, «les xarxes són el problema, però també poden ser la solució». Al final, va concloure Pasqual, «l’important és llegir, perquè és la manera més silenciosa i més poderosa de canviar el món».

I la pedagogia vol reforçar-ho. Josep Serentill, president de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), va insistir que «un dels plaers més grans que podem tenir és adquirir coneixements a través de la lectura», i va explicar que la SCP està impulsant el Museu de l’Educació de Catalunya, perquè «Catalunya es mereix tenir un museu de reconeixement als grans mestres que ha tingut i que té».

Finalment, Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, va tancar l’acte convidant els nois i noies a visitar l’Espai Mercè Rodoreda, que l’Institut inaugurarà el pròxim 15 de maig.