Notícies i actualitat

L’historiador Josep Maria Salrach i Marés (Llinars del Vallès, 1945 - Barcelona, 2025), membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2007, ha mort als vuitanta anys a causa d’un càncer.

Doctor en història medieval per la Universitat de Barcelona, se’l considera un dels principals referents en l’estudi de la Corona d’Aragó i dels Països Catalans d’aquest període. Concretament, es va especialitzar en l’anàlisi de la societat, el poder i la justícia a la Catalunya altmedieval, i va participar en diversos projectes de recerca sobre l’evolució del sistema feudal, la comunitat rural entre els segles IX i XIV, així com la renda i la fiscalitat a la baixa edat mitjana.

Destaca especialment la seva implicació en l’edició de Catalunya carolíngia, una obra fundada per Ramon d’Abadal i de Vinyals i disponible a l’IEC Obert, així com en la coordinació d’obres col·lectives com Història de Catalunya (Salvat, 1978-1979), Història dels Països Catalans (1980) i Naixement de la nació catalana (Enciclopèdia Catalana, 2017).

També va ser autor de títols com El procés de formació nacional de Catalunya. Segles VIII i IX (1978, amb Eulàlia Duran), Història dels Països Catalans. Dels orígens a 1714 (1980), El procés de feudalització (segles III-XII) (1987), Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l’Occident medieval (2002), Catalunya a la fi del primer mil·lenni (2004), La fam al món. Passat i present (2009) i Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil (2013).

El passat mes de gener, l’IEC li va retre un sentit homenatge a la Sala Prat de la Riba. En aquest context, es va reconèixer la seva trajectòria intel·lectual i el seu compromís amb la divulgació de la història medieval de Catalunya. A més de la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, també hi van intervenir figures destacades del món acadèmic i de la recerca històrica, com ara Borja de Riquer, Gaspar Feliu, Antoni Furió, Joaquim Albareda i Antoni Riera, entre d’altres.

En paral·lel a la seva activitat investigadora, Salrach va desenvolupar una llarga trajectòria docent. Va començar com a professor adjunt a la Universitat de Barcelona (1970-1993), i posteriorment es va incorporar a la Universitat Pompeu Fabra, on va exercir com a professor adjunt (1993-2003), catedràtic (2003-2007) i, més endavant, com a professor emèrit.

També va impartir cursos especialitzats a institucions internacionals de prestigi com l’Istituto Internazionale di Storia Economica Francesco Datini (Itàlia), l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París (França) i la Universitat París Diderot (París VII).

L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu condol més sincer a la família i amistats de Josep Maria Salrach, i reconeix la seva valuosa aportació a la historiografia catalana i al coneixement de la nostra història medieval.