Notícies i actualitat
L’Institut d’Estudis Catalans ret homenatge a l’historiador català, especialitzat en història social i del poder a l’alta edat mitjana.
El passat 30 de gener, la Sala Prat de la Riba de l’Institut d'Estudis Catalans va acollir un sentit homenatge al medievalista Josep Maria Salrach i Marès. A la sessió, que va comptar amb la participació de diverses figures destacades del món acadèmic i de la recerca històrica, es va posar en relleu la seva trajectòria intel·lectual i el seu compromís amb la divulgació de la història medieval de Catalunya.
La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, va inaugurar l’acte i va destacar la contribució de Salrach en projectes clau com Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval, el segon volum del qual s’ha presentat recentment al Parlament de Catalunya. «T’agraeixo l’enorme tasca científica que has fet i el teu lideratge en col·leccions que després han estat manuals de referència a les aules», va afirmar.
L’historiador Borja de Riquer va recordar el paper de Salrach com a director editorial de la Història de Catalunya Salvat (1978), mentre que Roser Salicrú, membre de la Secció Històrico-Arqueològica i vicepresidenta de l’IEC, va evocar el seu mestratge com a docent: «ens feia partícips de debats historiogràfics d’actualitat i ens va ensenyar que la història és una ciència en construcció permanent». Després va prendre la paraula Gaspar Feliu, qui va ressaltar la tasca de Salrach com a editor de documents i la seva implicació en la publicació Catalunya carolíngia, una obra fundada per Ramon d’Abadal i de Vinyals, disponible a l’IEC Obert. També el catedràtic d’història medieval de la Universitat de València i membre de la Secció Històrico-Arqueològica, Antoni Furió, va valorar la participació de Salrach en obres fonamentals com Història dels Països Catalans: dels orígens a 1714 (1980), en què «es conjuga el rigor acadèmic i l’actualització històrica amb una prosa clara i intel·ligent» i la Història agrària dels Països Catalans.
La seva excel·lència com a recercador va ser un motiu de constants afalacs. «La trajectòria d’en Josep Maria destaca per la seva qualitat, tant com a docent com a divulgador», va comentar Tomàs de Montagut, membre de la Secció Històrico-Arqueològica i especialista en història del dret. L’historiador Joaquim Albareda ho va corroborar i va afirmar que el va impressionar «la seva claredat expositiva i la finor de l’anàlisi del fet nacional sense incórrer mai en anacronismes fàcils i l’atenció a la qüestió social tothora present en la seva anàlisi». També el filòsof Víctor Farías va destacar la dedicació de Salrach al període carolingi, «un període de dos segles i mig, en què una família de poderosos funcionaris van dominar bona part d’Europa».
Finalment, el vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica, Antoni Riera, va llegir un text d’agraïment del president d’aquesta Secció, Ramon Pinyol. Pinyol, que no va poder ser present, va manifestar «la gratitud que la cultura catalana et deu pel que has fet en la teva recerca i el teu mestratge. Definiria el teu tarannà com afable, gentil i bondadós».
Visiblement emocionat, Josep Maria Salrach va cloure l’acte amb unes paraules de modèstia i compromís: «Segurament he fet prou bé els meus deures, però el que jo voldria ara és transformar aquesta trobada en un acte de reconeixement generacional». Va recordar la lluita de la seva generació per la democràcia i els drets socials i nacionals: «els nascuts als anys quaranta som la generació dels que, amb més o menys coratge, vam lluitar. Alguns ho van fer a cara descoberta, arriscant ser detinguts a la comissaria de Via Laietana i a la Model; d’altres, ho vam fer des dels nostres llocs de treball, a les universitats i biblioteques». Salrach va respondre als elogis dient que ell va aportar el seu «petit gra de sorra en la lluita per un demà millor».
