Notícies i actualitat

Carrega més notícies
Torna al butlletí
Marc Mayer: «La cultura no pot viure de la voluntat política del moment, ha de ser gestionada com un bé fonamental»
Secció: General
25/01/2024

El passat 9 de gener es va celebrar la segona jornada dels Diàlegs preparatoris del document científic transversal de l’IEC: Estructura i agents del patrimoni. Durant el debat, moderat per Marc Mayer, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, es va parlar dels problemes endèmics de les institucions culturals del país que s’ocupen de la preservació i difusió del nostre patrimoni. També es van plantejar temes com la digitalització i els nous hàbits de consum cultural.

Marc Mayer va subratllar que la llei de patrimoni catalana és «bona», però que existeixen alguns problemes en la gestió cultural que cal abordar, com la manca de coordinació entre tots els agents o les disfuncions en la relació amb el Govern espanyol: «Per exemple, les adquisicions que fa l’Estat només es poden dipositar en museus estatals i aquí només en tenim un: el Museu d’Arqueologia de Catalunya». Mayer també es va referir a «la manca de recerca científica als museus per problemes estructurals i manca de personal». També va apuntar que «no es poden resoldre els reptes culturals amb solucions administratives de rendibilitat», perquè, va afegir, «no es pot pretendre que la cultura generi excedents, genera beneficis, però no són quantificables». «La cultura no pot viure de la voluntat política del moment, ha de viure d’una estructura que estimi la cultura i que la gestioni com un bé fonamental».

 

D’altra banda, Roser Salicrú i Lluch, vicepresidenta de l’IEC, va impartir la conferència «Els arxius catalans. Estructures, gestió i “joies” del patrimoni documental», durant la qual va parlar de l’evolució d’aquest àmbit: «Estem assistint a un canvi de paradigma dels arxius i del patrimoni documental, a través de les humanitats digitals i de la intel·ligència artificial, amb molts interrogants i poques respostes». Salicrú va parlar dels avantatges d’aquesta evolució, però també va remarcar que suposa una relació diferent amb les fonts: «Moltes vegades, les noves generacions ja no hi tenen un accés sensorial, no les toquen».

 

Miquel Térmens va titular el seu discurs «Els perills del patrimoni digital». Térmens va advertir que «la digitalització massiva dels arxius històrics comporta un parany: moltes institucions han fet un gran esforç per a la digitalització i per a crear un portal de consulta, però no han pensat en la preservació d’aquests documents».
Mònica Borrell, que va parlar de l’organització dels museus, va apuntar: «Patim problemes crònics com la manca de polítiques de llarga durada, de coordinació política i d’inspecció, però també és cert que s’estan produint moviments que hem d’aprofitar, els pressupostos dels dos últims anys ens han incrementat els recursos i hi ha voluntat de revisar la legislació que ens afecta».

 

Jusèp Boya va parlar dels reptes i de les tendències expositives en els museus d’arqueologia: «Els museus es comuniquen a través de les seves exposicions: mostren què pensen, què volen i a qui s’adrecen». Per a ell, els museus han d’afrontar alguns reptes cabdals: «Han de ser ecològicament sostenibles i accessibles, han d’incorporar la igualtat de gènere i pensar quins valors volen transmetre, s’han de plantejar els aspectes ètics del seu finançament i han de tenir en compte les noves tecnologies i els nous discursos expositius: molts dels visitants ja no busquen cultivar-se, sinó viure una experiència sensorial, social i emocional».