Notícies i actualitat

Carrega més notícies
Torna al butlletí
La Novena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra planteja estratègies per a la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals
Secció: General
15/11/2023

La Càtedra Pompeu Fabra va celebrar la primera sessió de la jornada «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals: estratègies i recursos», a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura; Laia de Nadal, rectora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada.

Teresa Cabré va resumir el tema d’enguany com «la intercomprensió en el marc de la internacionalització» i va explicar que «és la consecució d’un objectiu desitjable i desitjat, i, per tant, és bona i és positiva perquè és el futur. Mostra la potència o força de la universitat cap a l’exterior, és un reflex de la globalització real i, per tant, no va en contra de l’estat de les coses, sinó que va en sintonia amb l’evolució de la societat internacional global». A més, va remarcar que aporta un finançament afegit.

 

Exposada aquesta situació, Cabré va passar a explicar les diverses realitats que es viuen a les aules de les universitats. La primera realitat és que els alumnes internacionals es troben en una aula separada dels estudiants autòctons, la qual cosa té aspectes negatius, perquè les aules són homogènies i no tenen atractiu. La segona realitat que va presentar és l’opció de barrejar tots els alumes en una mateixa aula. Aquest model implica triar una llengua franca, la qual cosa ens porta a qüestionar si és just per a l’alumnat catalanoparlant, ja que no podrà exercir el dret d’utilitzar la seva llengua en una universitat catalana.

 

I, per acabar, Cabré va plantejar una tercera possibilitat que és la que barreja, un altre cop, tots els estudiants, però fent ús de la llengua pròpia. En aquesta darrera realitat, sorgeix el problema de la comprensió, i assolir-la no és una tasca senzilla. Cabré va dir que una primera qüestió en aquest model és «informar molt explícitament en quin context lingüístic o sociolingüístic es trobaran els estudiants quan arribin, perquè coneguin i puguin acceptar la realitat». I, d’altra banda, «fer una formació lingüística prèvia a l’estada d’intercanvi o en arribar a la universitat catalana». Cabré va afirmar que «una sola aula amb plurilingüisme pot esdevenir desordenada, ja que els recursos clau encara no els tenim, les noves tecnologies en un futur podran superar aquesta incomprensió, però caldrà inversió».

 

Francesc Xavier Vila va apuntar que «malgrat la dificultat del tema, les universitats han estat exemplars a l’hora de ser capaces de consensuar un pla d’enfortiment de la llengua que es va desenvolupant de manera progressiva». També va explicar que s’han d’establir polítiques clares, però, a més, s’han de dissenyar tantes eines de gestió del plurilingüisme com sigui possible, com a base. «El professorat ha de ser capaç de saber quines estratègies té al seu abast, no només quines tecnologies, sinó de quines tècniques de comunicació disposa» i «els docents de llengües han d’assolir el màxim coneixement per tal d’accelerar aquests processos, que d’entrada poden ser només de comprensió de la llengua», va dir Vila.


L’hospitalitat, un repte que transcendeix la política universitària va ser el títol de la ponència inaugural que Josep Capdeferro, delegat de Mobilitat Internacional de la Universitat Pompeu Fabra i professor de dret en aquesta mateixa universitat, va impartir. Capdeferro va destacar que més d’un 50 % dels alumnes de la UPF estan interessats a fer una estada a l’estranger, «és una realitat, a la qual no ens podem tombar d’esquena». La internacionalització ha estat un procés molt accelerat a les universitats, però no és un fet negatiu perquè «avancem des d’una base empírica o de l’experiència», però també va recalcar que «s’hauran de posar mesures de contenció perquè les experiències siguin qualitativament satisfactòries i finançables».