«Els plans territorials acoten, diuen allò que no s’ha de fer», afirma Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya
El passat dijous la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) va organitzar la primera sessió del cicle de debats El planejament territorial a Catalunya: vigència, balanç i perspectives de futur, per avaluar els resultats després de gairebé vint anys del Programa de Planejament Territorial, creat pel Govern de la Generalitat l’any 2004. El debat va ser moderat per Marc Martí-Costa, sociòleg i secretari de la SCOT, que va proposar dues preguntes als assistents: com valoraven l’aportació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona i si l’haguessin de fer de nou, què en canviarien en el context actual.
A l’inici del debat, Juli Esteban, arquitecte i urbanista i director del Programa de Planejament Territorial, va afirmar que «els plans territorials acoten, diuen allò que no s’ha de fer». Esteban va explicar que aquests plans tenen dues bases: la lectura del territori i els criteris del context polític del moment. També va dir que «els plans estan fets per durar, són un marc normatiu per a un temps llarg». Una altra qüestió que va remarcar és que «els plans territorials no tenen un programa d’aplicació», i això també fa que siguin vigents durant molt de temps.
L’acte, centrat en els efectes del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, va comptar amb tres ponents: el mateix Juli Esteban; Josep Maria Carrera, arquitecte i urbanista, president de Depana (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) i coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, i, finalment, Anna Zahonero, biòloga i experta en urbanisme i ecologia.
Josep Maria Carrera va destacar que els plans territorials són «una bona base per avançar en termes de progrés ecològic», però en el cas del Pla Territorial Metropolità de Barcelona «no s’han equilibrat les àrees urbanes, al contrari, s’han desequilibrat». Un exemple d’això és la manca de zones verdes en diversos punts. Un altre aspecte negatiu que va destacar és que «no hi ha hagut una governança de la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona, que en tres anys s’ha reunit una sola vegada». D’altra banda, va dir que sí que s’han dut a terme modificacions positives pel que fa a l’esborrament de xarxa viària, per exemple, la de Collserola.
D’altra banda, Anna Zahonero va apuntar que el Pla Territorial és «un marc clar de referència i que des del punt de vista ecològic és molt útil, tot i que és massa homogeni». També va proposar que es podria millorar per abordar qüestions actuals, però va insistir que el Pla «ha respost bé al pas del temps».
