Notícies i actualitat

Carrega més notícies
Torna al butlletí
Oriol Ramis reivindica una nova declaració en favor del català científic, cinquanta anys després del Manifest de Prada
Secció: Llengua
20/09/2023

Oriol Ramis, coordinador científic del DEMCAT, el projecte que promou l’actualització de la terminologia de les ciències de la salut en català i que està impulsat, entre altres organismes, per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va fer una radiografia de la situació del català quan es commemoren els cinquanta anys del Manifest de Prada, una declaració en contra de la minorització del català en l’ús científic.

Ramis va fer la seva anàlisi en el Ple de l’Institut, en què la utilització del català en el món científic ha estat debatuda en diversos àmbits: en els darrers mesos s’ha fet una reunió amb els rectors de les universitats catalanes i s’han organitzat quatre diàlegs sobre els usos socials del català.  Ramis va referir-se a algunes de les qüestions que van aparèixer en aquestes activitats i que, segons ell, són alguns dels obstacles que cal sortejar: «L’ús de l’anglès com a llengua franca de comunicació científica, la presència insuficient del català a les universitats, en les quals es desenvolupa bona part de la recerca en aquest país, i la situació de diglòssia que pateix el català respecte del castellà».

 

Tot i que el context és difícil, Ramis va subratllar iniciatives institucionals i civils que reivindiquen el català, com el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya, impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, o com la plataforma Neurones Fregides. Per a ell, aquestes accions poden ser la llavor d’una nova declaració en favor del català a la ciència, que «faci una crida als científics del país a posicionar-se». Va afegir que «alguns alerten sobre el declaracionisme estèril, però una declaració només és estèril si darrere no hi ha una voluntat real de transformar una conducta. Aquesta voluntat existia fa cinquanta anys i explica l’èxit del manifest llavors, l’any 1973. La meva hipòtesi és que ara és viable un nou pronunciament, però cal un lideratge renovat».

 

El Ple també va comptar amb Josep Maria Camarasa, membre de la Societat Catalana de Biologia i de la Institució Catalana d’Història Natural, filials de l’IEC. Camarasa va ser una de les onze persones que van presentar el manifest fa cinquanta anys.

 

 

Entre els signants hi havia molts noms vinculats amb l’IEC, com Joan Laporte, que va presidir l’Institut entre el 2002 i el 2005, o membres com Ramon Folch, Oriol Casassas o Josep Alsina, entre d’altres. Camarasa va qualificar el Manifest de Prada com «un acte de militància activa, emmarcat en la voluntat de recuperar l’estat de la cultura catalana anterior al 1939».També va recordar que l’escrit proclamava que «l’ús de la llengua pròpia és un dret universal, inviolable i inalienable, i alhora un deute indefugible», i va recordar que el manifest es dirigia a l’IEC, «de manera que li reconeixíem a l’Institut l’autoritat en matèria de llengua i l’instàvem a prendre mesures que permetessin veure el futur de la llengua amb més esperança».