Torna a les notícies
El Cançoner Popular, una recerca pionera
06/05/2022

Recorrent pobles, parlant amb la gent de pagès, escoltant les cançons de cada comarca i posant-les per escrit. Així, pas a pas, es va anar creant el cançoner popular català. Va ser un dels grans projectes culturals dels primers anys del segle XX a Catalunya. Una feina de documentació pionera i intensiva que va tenir un impulsor i mecenes: Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872-Ginebra, Suïssa, 1964). Aquesta recol·lecció del patrimoni musical català, que va quedar estroncada per la Guerra Civil espanyola, va ser coneguda com l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC). Ara se’n celebra el centenari.

Rafael Patxot, amic i admirador d’Enric Prat de la Riba, havia estat impulsor de la creació de l’IEC l’any 1907 i col·laborava en diversos projectes amb l’Institut. Arran de la dictadura del període 1923-1929 es va fer càrrec de les despeses de les publicacions de l’entitat. Patxot va ser, de fet, el mecenes català més important del segle XX. Molt interessat per la ciència i hereu d’una important fàbrica de taps de suro, potser era l’únic amb els contactes i el capital necessari per dur a terme un projecte com l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. 

Patxot va aconseguir engrescar les entitats especialitzades en estudis culturals i folklòrics i, l’any 1922, musicòlegs i lingüistes van deixar els despatxos per estudiar sobre el terreny la cultura popular allà on encara era viva i sonava. Així, van poder recollir peces musicals que, d’altra manera, ja haurien desaparegut. «Volem fer un llibre perquè quedin recollides aquestes belles cançons que avui ja el jovent no vol cantar i que, si no es guardessin, els nostres nets no sabrien què i com cantaven els nostres avis.» D’aquesta manera ho explicaven els investigadors als veïns de cada territori. 

Eren temps idealistes; qui sap si, per això, es cantava molt més. Fa cent anys es cantava «a la taverna, al camp, al carrer, a la feina…», diu Jaume Ayats, comissari de la celebració del centenari. La idea de Patxot va ser recollir aquest cant per «arribar a una síntesi que revelés el veritable valor de l’ànima musical catalana», diu Ayats. 

L’objectiu del projecte era «fer un corpus musical de totes les cançons populars nostres: les que ja són publicades, les moltes que hi ha recollides emperò romanen inèdites i les que encara ignorem per mor que vaguen esquerpes per les nostres contrades, on caldrà sobtar-les», detallava Rafael Patxot en una carta dirigida a l’Orfeó Català.

Es van fer 66 missions de recerca amb diverses parelles d’especialistes: un músic i un literat. Aquells investigadors anaven a peu, en tartana i fins i tot en mules. Es van arribar a reunir més de 40.000 documents, fotografies i diaris de camp. L’OCPC representa, segons Jaume Ayats, «una de les densitats documentals més grans d’un país europeu, en relació amb el nombre dels seus habitants».

També es van començar a publicar els tres primers volums dels materials de recerca. Però amb la Guerra Civil espanyola, el projecte es va aturar i l’arxiu es va dispersar. Als anys 90, els documents es van dipositar al monestir de Montserrat. Josep Massot i Muntaner, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat des del 1971, va reprendre l’edició del cançoner. Gràcies al seu esforç, avui tenim 21 volums d’aquesta valuosa obra. 

Un dels objectius de l’any commemoratiu dels cent anys de l’OCPC, que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat, és donar continuïtat a aquesta obra que recull el llegat de la tradició oral de tot el territori de parla catalana. Per això es crearà un catàleg en línia amb tots els materials, que són un patrimoni col·lectiu, per fer-los accessibles a tothom. Actualment, aquests materials es poden consultar a la seu de la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat i a la Biblioteca de Catalunya. La informació sobre les activitats institucionals, acadèmiques i divulgatives estarà recollida en el web anycanconerpopular.cat, dedicat a l’Any.