L'IEC per dins

Torna al butlletí
Les publicacions de l’IEC, un focus de divulgació científica des de 1907

Montserrat Torras i Conangla, cap del Servei Editorial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ens rep al seu despatx, atapeït de papers i carpetes, per parlar-nos de la història i les funcions d’aquest departament de l’Institut, que treballa a tota màquina però sense fer soroll. Publica una vuitantena d’obres l’any, entre monografies i revistes, i alimenta tres plataformes digitals.

L’IEC publica des del seu naixement, l’any 1907, pràcticament de manera ininterrompuda. Però no va ser fins a l’any 2007 que es va crear el Servei Editorial per al seguiment del procés editorial des de l’original fins a la seva publicació i distribució. Actualment inclou quatre unitats: Correcció, Edició, Producció i Distribució: «Des de la seva creació ha anat creixent, i actualment, a banda d’editar tot el que ens demanen, fem la correcció i edició d’altres projectes, que no són pròpiament publicacions, i coordinem les revistes del portal de l’Hemeroteca Científica Catalana», explica la Montserrat.

 

 

 

 

Com a moltes altres editorials, el Servei coordina tot el procés, però la correcció, la maquetació i la impressió es fan amb serveis externs. L’IEC publica unes cent obres l’any i més del 80 % es gestionen directament des del Servei Editorial, només un petit percentatge s’externalitza. «El nivell de publicació és altíssim: aquest any 2023 hem publicat una trentena de revistes i una quarantena de monografies. I destaco molt els informes de l’IEC, són publicacions d’alt valor científic i divulgatiu», detalla la Montserrat.

 



 

 

 

Tres plataformes digitals

 

«Tenim tres plataformes digitals d’accés a les publicacions de l’IEC: el Portal de Publicacions (que va ser la primera plataforma que es va fer per a la difusió i venda de les publicacions), on hi ha tot el catàleg de l’IEC; l’Hemeroteca Científica Catalana, que recull totes les revistes científiques, i, des de l’any passat, l’IEC Obert, una nova plataforma que vol oferir a la societat l’accés digital als fons i recursos de l’IEC a través d’una interfície única. A l’IEC Obert, s’hi poden trobar documents de l’arxiu històric, monografies, revistes científiques i els seus articles, àudios i vídeos de conferències i actes acadèmics, recursos lingüístics, hemeroteca, fotografies, discursos i els resultats dels projectes de recerca».

 

 

 

La distribució de les obres en paper


Els llibres científics tenen un recorregut comercial difícil. Ho certifica la cap del Servei Editorial: «Els que editem nosaltres són per a un públic molt especialitzat, a la llibreria de l’IEC, hi venen sobretot socis i membres de la institució, però totes les obres estan disponibles per a les llibreries del país, en 24 o 48 hores els les podem servir».


La gran excepció a aquesta tendència que ens explica la Montserrat va ser la Gramàtica de la llengua catalana, que es va publicar a finals del 2016: «Se’n van vendre milers i va sortir a la llista dels llibres més venuts, cosa que no havia passat mai. Vam haver de fer una reimpressió. Era una obra molt esperada. La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, l’any 2019, es va vendre, però ja no tant». Actualment totes dues gramàtiques ja estan digitalitzades, perquè les obres digitals són cada cop més habituals, però en aquest Servei el paper encara té un pes molt important, «perquè encara se’ns demana en un percentatge molt alt l’edició impresa», assegura.

 «La decisió sobre què es publica i què no és de les seccions i les filials»
 

El Servei reprodueix l’estructura d’una editorial petita, però la Montserrat ens explica que no funcionen igual: «Nosaltres no decidim què es publica i què no, la decisió editorial la pren cada secció i cada filial de l’IEC. Demanem una previsió de totes les publicacions que han d’entrar durant l’any i des del Servei gestionem ritmes i prioritats. Això fa que les meves principals tasques més que d’editor siguin de gestor».