Els acadèmics responen
Pere Puigdomènech, president de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC des del 2017, és llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona i doctor en ciències biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha treballat a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, del qual fou director fins al 2002, i al Centre de Referència en Biotecnologia de la Generalitat de Catalunya. També va ser director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia i del Comitè d’Ètica del CSIC. És membre del Grup Europeu d’Ètica de les Ciències i les Noves Tecnologies de la Comissió Europea.
Quins són els seus principals àmbits de recerca?
La meva formació bàsica va ser en física, però la meva recerca es va orientar cap a la biologia molecular. Els meus interessos van evolucionar cap a la genòmica de plantes. Aquesta disciplina tracta d’entendre les bases genòmiques de les característiques de les plantes, en particular les plantes cultivades, i fer servir aquest coneixement per a ajudar a la millora de les plantes en què basem la nostra alimentació.
Quina és la principal virtut d’un acadèmic?
El rigor i l’honestedat.
Quin sentit tenen avui les acadèmies?
Podrien ser un entorn informat i de confiança, d’intercanvi i de generació d’idees en els diferents àmbits de les ciències. Haurien de ser una referència per a la societat en les qüestions de contingut científic.
Quin membre històric de l’IEC admira?
Els que han marcat el desenvolupament de la ciència a Catalunya. En els seus inicis podem posar com a exemple August Pi i Sunyer. Després de la desfeta que va representar la Guerra Civil, membres com ara Ramon Margalef, Antoni Prevosti o Ramon Parés van ser uns bons exemples, però també Mercè Durfort.
Quins han estat els seus mestres intel·lectuals?
No puc dir, malauradament, que hagi tingut mestres intel·lectuals directes. Gràcies a activitats de formació vaig poder conèixer alguns dels noms cabdals de la biologia molecular. També he pogut conèixer excel·lents professionals de la filosofia amb els quals intercanviar idees i punts de vista.
I humanament, què li van aportar?
La passió pel coneixement rigorós i per fer entenedor el coneixement científic a tothom.
Tres llibres que l’han marcat…
The Feynman Lectures on Physics, de Matthew Sands, Richard Feynman, i Robert B. Leighton; Molecular Biology of the Gene, de James Watson i La lògica de la investigació científica, de Karl Popper.
I fora de la vostra especialitat, tres obres que l’han tocat?
Retorno sempre que puc als clàssics de la filosofia i la literatura grega i romana. M’han tocat molt els poetes catalans del segle XX. Vaig tenir el privilegi d’accedir a la literatura quan s’anaven publicant les obres de la gran època dels novel·listes sud-americans, però també dels italians com Calvino o Sciascia.
Alguna màxima pròpia o aliena que es repeteixi sovint?
Intento seguir el punt 7 del Tractatus logico-philosophicus de Wittgenstein: «D’allò del que no podem parlar, val més guardar silenci».
Amb quins adjectius definiria els temps d’avui?
Apassionant, perillós.
Un somni?
Que a Catalunya tinguem un sistema de recerca científica sòlid, de prestigi internacional i ben ancorat en la nostra societat.