Torna a les notícies
«Tres metàfores per a pensar un país amb futur» és el títol de la conferència que Salvador Cardús oferirà demà a l’IEC
11/11/2009

El sociòleg Salvador Cardús pronunciarà demà dijous, 12 de novembre, a les 7 de la tarda, a la Sala Prat de Riba de l'IEC, el discurs de recepció com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. Cardús proposarà contrametàfores per a bastir el futur del país. La conferència es podrà veure des de la videoteca de l'IEC

«Les metàfores amb les quals ens hem pensat els catalans fins ara, en bona part nascudes, alimentades i consolidades en circumstàncies de resistència política, en aquests moments, ens debiliten com a societat» i, en conseqüència, «el nostre horitzó com a poble està condicionat per la capacitat que demostrem per construir noves metàfores que ens puguin ajudar a comprendre millor la nostra posició en aquest món de principis del segle XXI». El sociòleg Salvador Cardús partirà d’aquesta tesi per articular el discurs d’ingrés com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), titulat «Tres metàfores per a pensar un país amb futur», unes metàfores relatives als orígens, la immigració i la identitat.

Salvador Cardús i Ros (Terrassa, 1954) és doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i actualment és degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia d’aquesta universitat. Va començar a treballar en l’equip de recerca d’Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), on va publicar els primers llibres Plegar de viure: Un estudi sobre els suïcidis i Les enquestes a la joventut de Catalunya, tots dos d’autoria compartida. Des del 1980 és professor del Departament de Sociologia de la UAB. Les seves principals línies de recerca han estat l'epistemologia de les ciències socials —en la qual destaca l'obra col•lectiva La mirada del sociòleg i la traducció al català del llibre de Bourdieu Per a una sociologia reflexiva— , la sociologia de la religió, la identitat i la cultura nacional, els mitjans de comunicació —àmbit en què destaca Política de paper: Premsa i poder a Catalunya, així com la direcció del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura—, i la immigració i els models d'integració social. També ha desenvolupat una part de la tasca professional com a periodista: va ser sotsdirector del diari Avui entre 1989 i 1991, Premi Nacional de Periodisme l’any 1994 i Premi de Periodisme Serra i Moret l’any 1995; i com a expert en temes educatius ha escrit El desconcert de l'educació i Ben educats.