Torna a les notícies
L’aportació dels científics catalans durant la primera meitat del segle XX, motiu de diàleg i reflexió a l’IEC
19/11/2011

El noucentisme científic d’Eugeni d’Ors i Esteve Terradas; la investigació biomèdica de Ramon Turró i August Pi i Sunyer; el naturalisme de Josep M. Bofill i Pitxot; les aportacions de l’assagista i filòsof Pere Coromines, i la figura de Miquel A. Fargas i Roca, primer president de la històrica Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, han centrat  la jornada «L’ideal científic de Catalunya 1911-2011»,  celebrada el  21 de novembre en commemoració del centenari de la creació de la Secció de Ciències de l'IEC.

Aquesta jornada ha rememorat les persones i les institucions que, en els primers decennis del segle xx, van contribuir des de Catalunya a la ciència i van marcar els camins d’estudi i de recerca. Els membres de l’IEC, en aquell moment històric, van fer avançar la ciència en un país on les universitats encara no tenien un paper rellevant en la recerca, van crear i dirigir centres de recerca pioners, com el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Observatori Fabra (Eduard Fontserè); l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades (Esteve Terradas), i l’Institut de Fisiologia (August Pi i Sunyer), entre altres.

L’any 1911, quatre anys després de la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans, Enric Prat de la Riba va crear la Secció Filològica i la Secció de Ciències, de la qual sorgiria, el 1968, la Secció de Filosofia i Ciències Socials i, el 1989, les actuals seccions de Ciències Biològiques i de Ciències i Tecnologia. Amb el lema «Cent anys de ciència en català», la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciències i Tecnologia van iniciar a l’estiu els actes commemoratius d’aquest centenari. En la jornada s'ha fet una reflexió històrica sobre les aportacions dels primers membres de les seccions a la ciència moderna.