23/06/2022

La ICEA dedica la segona jornada Masia i Territori a l’allotjament turístic al món rural


La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va organitzar el dimarts 21 de juny la jornada Masia i Territori: «Allotjament turístic al món rural». Es tracta de la segona jornada emmarcada en el Congrés Masia i Territori, que té per objectiu estudiar temes rellevants i lligats a l’actualitat del territori català a través de grups interdisciplinaris i sessions participatives. Per a aquesta jornada es va triar el turisme rural com a centre de discussió perquè ha sigut molt debatut en els darrers anys.

La primera ponència va ser a càrrec d’Anna Maria Martínez i Ribas, subdirectora general d’Ordenació i d’Inspecció Turística de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, i es titulava «Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament turístic en l’àmbit rural català: adaptació i contradiccions del mateix marc normatiu». En primer lloc, cal assenyalar que es consideren allotjaments de turisme rural aquells establiments turístics en nuclis de menys de 2.000 habitants. La ponent va indicar que, segons el Registre de Turisme de Catalunya, durant el 2020, l’any en què va esclatar la pandèmia de COVID-19, el nombre de viatgers en el turisme rural va caure un 45,4 %, però l’any següent va tornar a l’estabilitat, ja que es va recuperar un 43,4 %, de manera que va arribar a un total de 394.000 viatgers. «El turisme rural ha tingut un comportament diferent de la resta de tipologies. L’any 2020 fou la tipologia que menys va caure en volum de viatgers i el 2021 és la tipologia que, després dels càmpings, assoleix una millor recuperació», va assegurar Martínez.

«Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic)» va ser la segona conferència del dia, pronunciada per Ramon Corominas i Estany, president de l’Associació de Cases de Turisme Rural Girona - Costa Brava - Pirineu. «A partir del 2017 no creixen les cases de turisme rural», va apuntar Corominas, «perquè els habitatges d’ús turístic (HUTs) augmenten». El ponent va refermar que no és contrari als HUTs, però, des del seu punt de vista, «el lloc dels HUTs no és el món rural». Va advertir que, amb tota probabilitat, el turisme rural es continuarà fent, «però ho faran els mateixos HUTs i no els allotjaments de turisme rural». «El que pretenem és que la nomenclatura de turisme rural no desaparegui», va sentenciar.

Toni Solanas i Cànovas, membre de l’agrupació Arquitectura i Sostenibilitat i del grup de treball Salut i Arquitectura del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, va portar a terme la tercera i última ponència de la jornada, titulada «Allotjament turístic i conservació de l’habitatge rural». L’arquitectura sostenible va ser el pal de paller de la dissertació. Segons Solanas, hi ha cinc estratègies generals d’edificació sostenible: reduir la demanda, aconseguir eficiència en l’ús, aprofitar recursos locals, reciclar i compensar l’impacte generat. Així mateix, va exposar com va ser concebut l’Eixample de Barcelona: «El Pla Cerdà respon a l’higienisme del segle XIX, quan les epidèmies de còlera van fer estralls a causa de les deficients condicions de salubritat dels edificis.»

Per acabar la jornada, va tenir lloc la taula rodona titulada «El turisme rural: nous reptes, noves amenaces», en què van participar Josep Margenat i Escobairó, responsable del Sector d’Agroturisme d’Unió de Pagesos de Catalunya; Montserrat Coberó i Farrés, directora dels serveis tècnics de la Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (TURALCAT); Xavier Camps i Comas, membre de l’Associació de Micropobles de Catalunya, i Enric López, codirector de l’Observatorio del Turismo Rural (CETT-UB). Se’n van extreure diverses conclusions destacades. Coberó, per exemple, va afirmar que «l’allotjament rural contribueix a la conservació del medi rural, ja que el 60 % de les amortitzacions, els beneficis i altres despeses hi són reinvertits, mentre que l’HUT genera una competència amb preus més baixos —perquè té menys obligacions fiscals— i contribueix a l’empobriment del medi rural». Margenat ho va subscriure i va desitjar «que s’afavoreixi les famílies pageses per tal que l’agricultura no agonitzi com ho està fent ara».


 

‹‹123456...266