Torna a les notícies
La ICHN presenta els projectes Torras-Foulon 2020 i Ajut ICHN a la Dona Naturalista 2022
02/06/2022

El dimarts 31 de maig va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la presentació del projecte guanyador del Premi Torras-Foulon 2020 per a una investigació naturalista sobre els sistemes naturals dels Països Catalans i la del projecte que ha rebut l’Ajut ICHN a la Dona Naturalista 2022. Tant el premi com l’ajut són concedits per la Institució Catalana d’Història Natural (IEC).

L’acte va començar amb la presentació dels resultats del projecte «Interaccions planta-pol·linitzador en les comunitats d’abellots Bombus spp. en un gradient altitudinal al Pirineu oriental», de Jordi Artola. El Premi Torras-Foulon 2020 es va concedir a aquest projecte «per la valuosa informació que aportarà l’estudi, al llarg de dos anys, de la biodiversitat d’un important grup d’insectes pol·linitzadors i de la seva xarxa d’interaccions amb la flora al llarg d’un gradient altitudinal». 

Jordi Artola va explicar que l’objectiu del treball era «fer un catàleg de les espècies que hi ha en aquesta zona pirinenca de la vall del Catllar, una vall força tancada que es troba anant de Camprodon cap a Setcases». Per al científic, «una de les coses importants, en aquesta zona concreta, era veure com interaccionaven aquestes espècies d’abellots amb les diferents plantes que hi havia i si aquestes relacions eren d’un tipus o d’un altre». Això permetria veure quines d’aquestes espècies es poden considerar més generalistes i quines són especialistes d’unes espècies o unes altres. «Això pot ajudar a tenir presents possibles amenaces que pugui haver-hi», va dir Artola. La recerca la va dur a terme de la primavera del 2020 a la del 2021, en una zona amb un desnivell de més de 1 500 metres d’altitud. «L’avantatge és que té força ambients diferents i un terreny força heterogeni». També hi ha a la vall, «una zona de torrenteres, un dels llocs que aprofiten els abellots» i activitat ramadera. 

Amb dades de més de noranta dies i una metodologia senzilla de comptatges, «el mateix que s’utilitza amb el comptatge de papallones des de fa cinquanta anys», Jordi Artola anotava totes les interaccions, «si estan libant nèctar, si recullen pol·len…». El resultat va ser un catàleg «amb vint-i-sis espècies», en què «es van comptar 860 individus i 690 interaccions amb flors de vuitanta-vuit espècies diferents». 

Després de la presentació de Jordi Artola, es va fer el lliurament de l’Ajut ICHN a la Dona Naturalista 2022, que va ser per al projecte «Beure del fang: estudi dels abeuradors de papallones a Catalunya», de Clàudia Pla-Narbona Leon. Es tracta d’un ajut destinat a impulsar la participació i la trajectòria d’investigadores en la recerca naturalista que la ICHN va crear en observar una baixa participació de dones al Premi Torras-Foulon.

«En el context en què ens trobem de canvi global i en què continua sent important la conservació de les espècies, és necessari saber els aspectes de l’ecologia que els permeten la supervivència», va explicar la premiada per la ICHN. «En el cas de les papallones diürnes, poden veure limitada l’obtenció de recursos en casos de sequera, quan les plantes i les flors es poden assecar més ràpidament», va dir Clàudia Pla-Narbona. Beure del fang «és el comportament que tenen algunes papallones i altres insectes d’adquirir nutrients que es concentren en diferents substrats com fang, marges de rieres, fruita podrida, excrements, carronya, suor, llàgrimes, etc.», va explicar Clàudia Pla-Narbona.

«Aquest comportament genera un efecte crida que comporta que es generin agrupacions de papallones i és el que anomenem abeuradors de papallones. En casos extrems, com en les zones tropicals, s’ajunten centenars de papallones. Aquestes agrupacions aporten beneficis al grup: facilitar la recerca de recursos, protecció contra depredadors, reducció de la deshidratació…»

Clàudia Pla-Narbona va dir que «del buit de coneixement d’aquest comportament a Catalunya» en va sorgir el seu projecte, que planteja «preguntes que encara no tenen resposta: pot ser que en regions àrides l’origen del comportament sigui per obtenir aigua?, quins són els costos ecològics de depredació?, per què unes espècies ho fan més que altres?, per què les femelles no acostumen a tenir aquest comportament?»

El projecte que lidera Clàudia Pla-Narbona Leon té dos grans objectius: «observar com els patrons climàtics regulen aquesta activitat en els abeuradors de papallones» i «observar les comunitats de papallones que tenen aquest comportament amb relació a totes les espècies que pugui haver-hi en un mateix lloc». Per a la biòloga, la intenció és poder «fer més treball de camp, familiaritzar-me amb les espècies i fer de dona naturalista».

L’acte va ser organitzat per la Institució Catalana d’Història Natural.