06/04/2022

Consultar pergamins mentre s’esmorza. Les possibilitats de la Catalunya carolíngia digital


El Museu Arqueològic de l’Esquerda, a Roda de Ter, va acollir el cicle de conferències «El llegat de Carlemany: els carolingis a Catalunya» durant el darrer mes de març. CATCAR, projecte liderat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va presentar «La Catalunya carolíngia, dels pergamins al món virtual» per tancar el cicle el 26 de març, coincidint amb l’acte inaugural de l’experiència interactiva Viu la Catalunya carolíngia. La xerrada va ser a càrrec dels membres del projecte Santiago Muxach, de l’IEC, i Aymat Catafau, de la Université de Perpignan Via Domitia (UPVD).

«La història ha canviat molt els últims vint anys […]. Les bases de dades del circuit digital eviten la cerca d’informació que jo tardava una setmana a realitzar; ara ho faig esmorzant.» Muxach va triar aquestes paraules de l’historiador José Enrique Ruiz-Domènec («El naixement d’una idea», 2016) per resumir què ha fet CATCAR. El 2016, el ponent i Jaume de Puig, aleshores vicepresident de l’IEC, van pensar a donar continuïtat a la Catalunya carolíngia, un projecte iniciat el 1920 per Ramon d’Abadal i altres membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. El projecte tenia l’objectiu d’aplegar tota la informació dels segles IX i X que feia referència a allò que coneixem actualment com a Catalunya i passar-la del pergamí al paper. «Com deia Ruiz-Domènec, la manera de treballar ha canviat. Si acabàvem una obra que s’acostava als cent anys era un malbaratament d’esforços que continués en un suport del segle XX», va manifestar Muxach, justificant, així, la rellevància de la digitalització del projecte.

Gràcies a les eines digitals, el web de CATCAR aplega documents que es troben en arxius des de Stanford fins a Sant Petersburg, passant per la British Library. Aquesta base de dades permet veure el tipus de documents que hi ha, la datació de cadascun o el seu resum, i té un valor afegit: «L’hem buidat per tal de poder filtrar els antropònims, topònims o béns». La base de dades adjunta els documents que testimonien allò que es busca. «Cercant les vinyes que hi havia, vam descobrir que n’hi havia a 1.500 metres i, per tant, que el clima de la Catalunya carolíngia era d’entre 1,5° i 2,5° graus superior a la temperatura mitjana actual», va assegurar.

D’aquesta manera, ara es poden consultar els pergamins mentre esmorzem: «Aquests documents poden semblar avorrits perquè són contractes, però si la gent de fa mil anys ho va posar per escrit i s’ha conservat fins ara, és que havien de ser molt importants.»

«Es conserva una documentació que poques regions d’Europa tenen», va subratllar Aymat Catafau durant la seva intervenció. La base de CATCAR consisteix a recopilar la documentació d’una època que marca un canvi de tendència en els habitants d’aquest territori. Marca, de fet, el naixement d’aquest país. El projecte aplega més de 5.200 documents d’entre els segles IX i X, 2.200 dels quals són originals. 

Els documents són, en bona part, contractes, però n’hi ha de molts tipus diferents: actes oficials dels papes, dels emperadors i reis, dels bisbes, o actes de particulars de totes les classes socials: «La història de tota aquesta gent s’ha escrit amb aquests pergamins.» D’aquesta Catalunya de l’alta edat mitjana coneixem 15.000 habitants, dels quals sabem els noms, el gènere, la seva situació familiar i, també, els estaments, des dels comtes fins als esclaus.

Respecte al territori, aproximadament 10.000 llocs diferents esmentats amb geolocalització contribueixen a la riquesa i permanència toponímica: esglésies, castells, pobles, comtats, camins, rius i muntanyes, entre d’altres. Així mateix, hi ha 15.000 béns diferents i geolocalitzats, dels quals els documents diuen la procedència i la naturalesa. A tall de conclusió, Catafau va ratificar: «Es tracta d’una riquesa d’informació excepcional, però, sobretot, amb múltiples possibilitats a explotar, possibilitats que avui encara són insospitades.»

 


 

‹‹123456...259