Torna a les notícies
La Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC debat sobre la COVID-19
25/05/2021

Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica, va obrir la segona sessió de les Jornades de Debat COVID-19, organitzades per les cinc seccions de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Pinyol va expressar la seva satisfacció pel fet que les cinc seccions sumin expertesa de manera transversal.

El primer dels ponents va ser Josep Maria Salrach, que va oferir la xerrada «Les epidèmies al llarg de la història». Salrach es va centrar en la pesta per veure com les autoritats van reaccionar davant aquell fet històric i va fer èmfasi en «el pànic inicial que va corprendre tothom en aquell llunyà 1347» i en com «la gent més acabalada va aconseguir fugir ràpidament». Set-cents anys enrere, els homes vivien més en contacte amb la natura que no pas ara, però la globalització també els va afectar. Salrach va destacar: «La globalització va incidir també en la pesta, com en la COVID-19. La pesta va arribar procedent de l’Àsia per les rutes comercials.»

Després va ser el torn de M. Teresa Estrach, que va oferir la xerrada «Com ha reaccionat l’estructura sanitària. Com reformar-la?». Estrach va explicar que l’aparició del virus de la COVID-19 «no era previsible, però de pandèmies n’hi ha hagut sempre, és a dir, era factible, però no estàvem preparats. El món occidental es pensava que tenia recursos suficients per a atendre una pandèmia d’aquestes característiques.» Tot seguit, Estrach va fer un repàs de les conseqüències globals de la pandèmia, de com ha reaccionat l’estructura sanitària i de què es podria fer per a millorar-la. I es va centrar en els punts forts de l’estructura sanitària durant aquesta pandèmia, com un personal sanitari excel·lent i implicat, el treball en equip i l’adaptació. I va acabar dient que, per a millorar el sistema sanitari de cara al futur, caldria «millorar l’atenció primària, la coordinació de circuits, la salut pública, la medicina preventiva i la coordinació, i també optimitzar els recursos.»

A continuació, va ser el torn de Miquel Vilardell, amb la conferència titulada «Estructura sanitària - COVID-19», en què va afirmar que «la pandèmia era previsible, ja havia passat, però no ens ho crèiem. I quan el que és imprevisible es produeix, crea incertesa. I la cura d’humilitat que en deriva ens ha de permetre fer reflexió de cara al futur». Vilardell també va incidir en el fet que el nostre sistema sanitari és «bo per la universalitat i l’equitat, tot i que ens pensàvem que el teníem millor del que el teníem.» Va incidir també en el fet que les polítiques de finançament «eren febles i a això s’hi van sumar les retallades. Hi ha un infrafinançament de la sanitat pública. El que invertim en sanitat és més baix que a altres països, com Alemanya, França o el Regne Unit. Ara s’han injectat prop de quatre mil milions d’euros a la sanitat pública. Però s’ha de seguir invertint».

Per la seva banda, Guillem López Casasnovas va impartir la conferència «Un test estressant per a la governança sanitària», en què va reflexionar sobre aspectes poc visibles, com ara el fet que la pandèmia ha posat sobre la taula un tema que per als especialistes de la salut era volgut: la intersecció entre l’economia i la salut, és a dir, de quina manera l’economia havia de sostenir el sistema sanitari. Ara n’estem veient l’altra cara: com la falta de múscul de resposta assistencial ha enfonsat l’economia. L’economista va reflexionar sobre la resposta inicial a la pandèmia i va assegurar que «des d’un punt de vista de regulació, va ser la correcta. El tancament de l’economia va ser adequat. Preservar la salut va ser prioritari, encertadament».

La conferència de Lluís Ferrer es titulava «L’educació dels professionals de la sanitat». En la seva intervenció, Ferrer va destacar la bona resposta del personal sanitari: «Abans de la pandèmia ja teníem proves contundents de la seva bona formació». Pel que fa a l’educació, la pandèmia ha mostrat aspectes que necessiten millorar: «El moment en què es van retallar les subvencions a les universitats (cap al 2010) va agafar la universitat en un moment difícil: just acabada la transició al sistema europeu, que demanava canvis d’estructura i metodològics, i les tres universitats més grans tenien plantilles molt envellides. Necessitaven un pla per a repensar les plantilles.» Ferrer va assegurar també que la pandèmia ha tingut diferents efectes, com el canvi massiu a un ensenyament no presencial de manera accelerada. I això té altres conseqüències, ja que les noves aules virtuals són una tecnologia cara, que demana infraestructures més cares i que demana una estructura física de les universitats diferents (menys aules i més sales als hospitals).

Josep Lluís Barona va titular el seu discurs «Ecologia històrica de la pandèmia» i es va centrar en la reflexió al voltant de quatre idees que deriven d’una mirada d’ecologia històrica: sotmetre a debat la dimensió social i ambiental de les malalties infeccioses i de les epidèmies, la caracterització de cada període històric en funció d’un sistema de malalties, la visió ecològica de la pandèmia actual i la importància del sistema de salut i del sistema de propietat intel·lectual de patents. Barona va voler incidir en el fet que «les epidèmies no són només fenòmens naturals: són fruit de la interacció entre els éssers humans i l’entorn. L’agricultura, la ramaderia i la ciutat, junt amb la mobilitat humana, són les claus de l’origen de l’aparició de les grans epidèmies.» Per acabar, Barona va tancar la intervenció exposant la necessitat de revertir la crisi ecològica actual, i les conseqüències que té per al planeta i la salut. «La pandèmia és la conseqüència d’un planeta malalt», va concloure.

Finalment, Ramon Pinyol va tancar l’acte destacant diferents idees de les intervencions dels ponents i va convidar els assistents a afegir-se al debat.