27/04/2021

Es presenta a l’IEC el llibre de Joan Girbau Memòries de Delft. L’epopeia de 1640


El dimecres 21 d’abril va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la presentació del llibre Memòries de Delft. L’epopeia de 1640, de Joan Girbau.

L’obertura de l’acte va anar a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC, que va incidir en el fet que «el llibre repassa tot allò que és important a la vida i a Catalunya durant el període del llibre recalcant el Corpus de Sang, la pesta i la no independència de Catalunya». Ros, a més, va destacar un dels aspectes que a parer seu no s’ha destacat prou: «Els Països Baixos van acollir molta gent foragitada dels seus països d’origen per raons polítiques i religioses. Espinoza va ser un d’aquests intel·lectuals que va poder viure allà, molt a prop de Delft, quan va ser expulsat de Portugal pel fet de ser jueu.» Va afegir que «la novel·la m’ha generat una recança: Catalunya no va poder fer com els Països Baixos o Portugal, que es van deslligar de l’Imperi espanyol llavors. I molt em temo que, en els propers temps, la situació serà igual de complicada».

Ros va donar la paraula a Jaume Sobrequés, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC, que va destacar el fet que «un matemàtic com Girbau hagi escrit un llibre tan llegívol i tan rigorós».

Joan Girbau, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i autor del llibre, va mostrar-se satisfet pel fet que «un autor que no és ni periodista ni mediàtic aconsegueixi que una editorial li publiqui una obra de ficció en català. Parlem no de les grans editorials sinó de les més petites, que a casa nostra n’hi ha moltes, i moltes tenen penjat un rètol als seus webs que demana que provisionalment no s’hi enviïn originals perquè diuen que estan desbordats. Tanmateix, no deixa de ser curiós i sospitós que aquest rètol faci anys que hi sigui penjat i que, per tant, la paraula provisionalment hagi perdut tot el significat». I va prosseguir explicant que va aconseguir publicar aquesta novel·la perquè ha tingut «la immensa sort que un historiador de prestigi, catedràtic i autor d’innombrables llibres com és en Jaume Sobrequés llegís a fons el meu manuscrit i en recomanés la publicació a l’editorial Base».

Girbau va agrair la magnífica edició de l’editorial Base i va parlar del contingut de l’obra: va destacar que «l’autonomia que ens cal és la de Portugal». Girbau va relatar que es va proposar escriure una novel·la històrica que expliqués com en el segle XVII Portugal i els Països Baixos van aconseguir independitzar-se de la Corona espanyola i Catalunya no. «Per fer això pensava que calia que el o la protagonista de la història hagués viscut en aquests tres països per tal que pogués relatar els fets en primera persona i amb informació de primera mà.»

També va parlar sobre un dels personatges que apareix en la novel·la: Francesc Fontanella, poeta fill de Joan Pere Fontanella, conseller en cap de Barcelona en l’època de la Guerra dels Segadors. «A banda de la qualitat literària de la seva obra, Francesc Fontanella era molt destre en assumptes amatoris i de galanteig. I va tenir una vida molt novel·lesca: va tenir una filla, Josepa Fontanella, presumiblement amb una monja del convent dels Àngels. Durant la seva estada a Barcelona, la protagonista del meu llibre, Joana Dacosta, un personatge de ficció, figura que s’enamora d’aquest poeta. Pel protagonisme que pren Francesc Fontanella al llarg de la novel·la, vaig pensar que seria interessant que alguna persona qualificada situés aquest personatge i la seva obra en el context de la seva època. I he tingut la immensa sort que en Manuel Jorba, un historiador de la literatura de prestigi reconegut acceptés venir aquí a parlar-nos d’aquest autor.»

Va tancar l’acte Manuel Jorba, catedràtic d’història de la literatura i membre de l’IEC, que va fer una breu semblança del poeta Francesc Fontanella (1622-1681), un dels protagonistes de la novel·la, però també va fer una reflexió sobre la novel·la en general. Va destacar el fet que «Joan Girbau ens ha ofert novel·lísticament un molt ben travat testimoni d’època a través de peripècies individuals, familiars i empresarials, condicionades fortament pels avatars polítics del seu temps i dels seus espais».


 

‹‹123456...232