Agenda

dimecres  20 gener 2021
19 h
Conferència «El llarg curt camí del virus de l’hepatitis C»

dilluns  25 gener 2021
18 h
Seminari de Teoria Sociològica Raimon Bonal

dilluns  25 gener 2021
19 h
Conferència «Milgrom i Wilson o com resoldre un bloc de Lego en l’economia matemàtica»

dimarts  26 gener 2021
18 h
Sessió Una generació viral? La joventut davant la pandèmia 

dimecres  27 gener 2021
12 h
Sessió El fenomen Gloria (19-23.01.2020) i el seu estudi

dimecres  27 gener 2021
18 h
Seminari web Noves eines de cribratge per a la detecció de trastorns de l’aprenentatge: dislèxia i discalcúlia

dimecres  27 gener 2021
19 h
Conferència «CRISPR que et vull verd: biotecnologia de Nobel per a un futur sostenible»

dijous  28 gener 2021
18 h
Jornada d’homenatge a Lluís López del Castillo (1938-2018)

dijous  28 gener 2021
18.30 h
Conferència «La recerca a Catalunya avui»

dijous  28 gener 2021
18.30 h
Conferència «Cartografia i transformació del territori a Catalunya entre l’Antic Règim i la revolució liberal (s. XVIII-XIX): el paper de la família Soler»


:: Més activitats ::
 
16/07/2020
La Societat Catalana de Matemàtiques organitza unes jornades virtuals sobre matemàtiques i COVID-19

Els dies 13 i 14 de juliol van tenir lloc les Jornades SCM Matemàtiques i COVID-19, organitzades per la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

L’obertura va ser a càrrec del secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau; Joandomènec Ros, president de l’IEC; Dolors Herbera, presidenta de la SCM, i Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. 

En la presentació de les jornades, Dolors Herbera va explicar que la SCM vol ser «el lloc de trobada de la comunitat matemàtica dels Països Catalans i té com a objectiu principal la difusió de les matemàtiques i de la recerca matemàtica a la societat». Herbera va incidir en el fet que «des de l’inici de la pandèmia, la SCM s’ha implicat activament en la promoció d’iniciatives per a donar a conèixer la feina duta a terme pels grups de recerca matemàtica al voltant del coronavirus i facilitar la comunicació entre ells i entre grups d’altres àrees. Les matemàtiques són una eina de servei d’altres disciplines que són les que han d’aportar decisions».

Alícia Casals, per la seva banda, va explicar que des de la Secció de Ciències i Tecnologia volen «anar impulsant, juntament amb tot l’IEC, estudis sobre la COVID-19 i sobre com ha de ser la societat després. Ens preocupa el tema ambiental, el tecnològic, l’urbanístic… Estem en un sistema multivariable, tant des del punt de vista de les causes com dels efectes. I en aquest sistema les matemàtiques no estan soles. L’acrònim CTEM, que significa ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, mostra la gran interrelació que hi ha entre totes elles».

Francesc Xavier Grau va voler felicitar la iniciativa de la SCM de fer una jornada centrada en les matemàtiques i la COVID-19 i va agrair «que l’IEC allotgi, una vegada més, una jornada d’interès per a tot el país en l’àmbit de la ciència i el coneixement». «És un espai natural per a fer aquest tipus d’activitats», va afegir. Grau també va recordar que «la modelització per a poder fer prediccions d’escenaris no és nova. La manera com s’ha popularitzat en aquesta crisi és un punt d’inflexió, que marca un abans i un després de l’apreciació de les matemàtiques a la nostra societat. És un element nou que la societat percebi la importància d’una bona modelització matemàtica. Ara ja és un tema d’interès nacional».

Joandomènec Ros va tancar l’obertura de l’acte afirmant que «les matemàtiques són fonamentals, i no només com a complement d’altres ciències sinó per elles mateixes». En són un exemple alguns dels casos que va comentar, com ara el fet que «el mes de gener un equip de l’Imperial College de Londres va sospitar sobre bases fermes que el nombre d’una quarantena de malalts de COVID-19 que deien les autoritats xineses era fals, i que hi havia gairebé dos mil afectats. I això a partir d’un estudi de les dades dels passatgers que viatjaven. No podia ser que tants viatgers arribessin de Xina malalts i que, en canvi, a Wuhan n’hi hagués només una quarantena». 

Ros també va explicar que aquestes «no són les primeres jornades sobre la COVID que s’han fet a l’IEC i espero que no siguin les últimes; el tema és polifacètic i s’hi poden dir coses des de diferents àmbits».

Van participar en les jornades investigadors reconeguts i equips de recerca vinculats a la iniciativa Math4Covid, liderada pel Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath). 

Les jornades es van dividir en tres blocs per tal d’oferir una visió àmplia sobre la relació entre les matemàtiques i la modelització epidemiològica. El dilluns 13 es va fer una introducció als models matemàtics en epidemiologia, en què Anna Vilella, de l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona (UB); Xavier Mora, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Pere Puig, de la UAB, van presentar en un to divulgatiu el vessant més epidemiològic de la modelització matemàtica.

A la primera, titulada Ingredients per una pandèmia la Dra. Anna Vilella va parlar de les bàsiques de tipus mèdic i epidemiològic que coneixem  la pandèmia: com es produeixen les infeccions, problemes mèdics, taxes de mortalitat, condicions de més o menys risc, etc...

A la segona, impartida per Xavier Mora i titulada TBA es va presentar el model matemàtic bàsic de pandèmies SIR, i es va comentar les dificultats per a obtenir dades per a fer les estimacions dels paràmetres del model. 

Finalment, la tercera conferència, titulada Un passeig per la Modelització Estadística de la Covid-19 va ser impartida per Pere Puig que va presentar diferents problemes i tècniques estadístiques associades a la pandèmia de covid-19: models de Markov ocults, arbres filogenètics, estimació de densitats, modelització mitjançant mixtures de distribucions, anàlisi de la supervivència amb dades censurades o agrupació de tests.   

El dia 14 al matí es va posar èmfasi en la part de recerca matemàtica, amb la participació de David Alonso, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC); Àlex Arenas, de la Universitat Rovira i Virgili (URV); Àngel Calsina, de la UAB; Amanda Fernández-Fontelo, de la Universitat Humbolt de Berlín, i Sergio Alonso, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A la tarda hi va haver dues taules rodones, en què diversos experts van comentar, d’una banda, l’estat de la qüestió en la modelització matemàtica de la COVID-19 (els models matemàtics per a la predicció de l’evolució de la pandèmia han estat —i continuen estant— a primera línia) i, de l’altra, com es pot portar la modelització a la societat en general i a l’aula, a través de la transformació de l’actualitat dels models matemàtics en activitats didàctiques.

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Departament de Justícia Ministerio de Ciencia e Innovación        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència