|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||
|
Es commemora el setanta-novè aniversari de les Normes de Castelló Joan
Sanmartí pronuncia el discurs de recepció com a membre
numerari de la Secció Històrico-Arqueològica,
centrat en l’Escola Catalana d’Arqueologia i l’estudi
dels ibers El domini .cat celebra el cinquè aniversari a l’IEC Els professionals de la comunicació reflexionen sobre nous àmbits de recerca Properes cites
Es commemora el setanta-novè aniversari de les Normes de Castelló
Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, i Vicent Pitarch, delegat de l’IEC a Castelló, van participar els dies 13 i 20 de desembre en el cicle de conferències organitzades per la plataforma Castelló per la Llengua al voltant de la commemoració del setanta-novè aniversari de les Normes de Castelló. El president de la Secció Filològica va pronunciar la ponència «2011, Any de la Paraula Viva» i Vicent Pitarch va dedicar la seva intervenció a analitzar les Normes de Castelló en la perspectiva dels vuitanta anys. Amb el nom de Normes de Castelló o Normes del 1932, es coneix l’acord que van signar a Castelló de la Plana, l’any 1932, representants del món de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià, a proposta de la Societat Castellonenca de Cultura. Fou un acord que certificava l’adopció, amb lleus matisos, de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l’Institut d’Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, i que s’havia materialitzat en les Normes ortogràfiques, del 1913, i la Gramàtica catalana, del 1918.
Joan Sanmartí pronuncia el discurs de recepció com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica, centrat en l’Escola Catalana d’Arqueologia i l’estudi dels ibers
«L’Escola Catalana d’Arqueologia i l’estudi dels ibers» és el títol del discurs d’ingrés a la Secció Històrico-Arqueològica que va pronunciar Joan Sanmartí Grego el 15 de desembre. Sanmartí va centrar la seva intervenció en el paper que va jugar l’Escola Catalana d’Arqueologia en els inicis de la recerca científica sobre els ibers, a principi del segle xx, amb l’objectiu de «donar una visió com més completa possible d’aquesta contribució, no des del punt de vista dels treballs de camp [...] ni de les circumstàncies polítiques, institucionals o personals en què es va desenvolupar la recerca [...], sinó descrivint-ne i avaluant-ne els resultats a partir dels plantejaments teòrics i intel·lectuals amb què van ser duts a terme pels diferents investigadors». El catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona va començar el discurs amb unes breus precisions sobre persones clau d’aquella etapa de l’Escola Catalana d’Arqueologia i sobre l’estat actual de la investigació que van iniciar. També va fer referència als antecedents de la recerca relatius als ibers, fins a l’entrada del segle xx, amb què va deixar palesa «l’enorme precarietat del coneixement, però també l’existència d’algunes contribucions notables». Sanmartí va explicar quina ha estat la contribució individual d’alguns autors, com Miquel Tarradell, Joan Maluquer de Motes o Lluís Pericot. En la cloenda del discurs,
Sanmartí va assenyalar que els investigadors de l’Escola
Catalana «van treballar de manera conscient i informada dins dels
paradigmes intel·lectuals propis de la recerca europea
avançada de la seva època». L’aportació dels Nobel 2011, valorada a l’IEC
L’Institut d’Estudis Catalans va organitzar, un any més, un cicle de conferències per a explicar i debatre els treballs guardonats amb els premis Nobel que concedeix l’Acadèmia Sueca, i al qual enguany es va afegir una conferència sobre el Premi Abel 2011 de Matemàtiques. Diversos experts en els camps de recerca dels guardonats van tractar, el mes de desembre, els premis de l’any 2011. Albert Marcet, professor d’investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), de l’Institut d’Anàlisi Econòmica i de la Barcelona Graduate School of Economics, va obrir el cicle el 12 de desembre amb la conferència «Thomas Sargent i Christopher Sims, premis Nobel d’Economia 2011». El dia següent, Joan Francesc Piniella, químic i catedràtic de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va parlar sobre el Premi Nobel de Química, concedit a Dan Shechtman. Amb el títol «Nobels de Medicina 2011. Cèl·lules dendrítiques (DC) i els seus receptors de tipus Toll (TLR): elements vitals a la base de tota la resposta immunitària dels individus», el dia 14 de desembre, Manel Juan Otero, cap de Secció d’Immunopatologia del Servei d’Immunologia de l’Hospital Clínic i president de la Societat Catalana d’Immunologia, va dedicar la seva intervenció a Bruce A. Beutler, Jules A. Hoffmann i Ralph M. Steinman. Carolina Moreno, professora de llengua i literatura sueca a la Universitat de Barcelona i traductora del suec al català, va ser l’encarregada de parlar el 15 de desembre sobre Tomas Tranströmer, Premi Nobel de Literatura. L’endemà, Eduard Massó, del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, va pronunciar la conferència «L’Univers accelerat», dedicada al Premi Nobel de Física Saul Perlmutter. Finalment, el 20 de desembre, Joan Porti, del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dedicar la ponència «Viatge a la setena dimensió» a John Milnor, Premi Abel de Matemàtiques. Totes les conferències es poden veure a la videoteca de l’IEC
El domini .cat celebra el cinquè aniversari a l’IEC
La Fundació PuntCAT, de la qual l’Institut d’Estudis Catalans és membre fundador, va celebrar el cinquè aniversari el passat 14 de desembre a la Sala Prat de la Riba de l’Institut. Salvador Giner, president de l’IEC, va donar la benvinguda als assistents a l’acte institucional, que va comptar també amb la presència del conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena. Durant l’acte es va donar a conèixer el nom del nou president de la Fundació, Ricard Huguet, que substitueix Salvador Alegret (patró en representació de l’Institut). Huguet va assegurar que «en aquests cinc anys, s’han fet molt bé les coses, però ara ens esperen nous reptes i nous horitzons». En el decurs de l’acte es van mostrar els resultats dels ajuts puntCAT 2010 a projectes sense ànim de lucre que potencien la societat de la informació i es van lliurar els ajuts puntCAT 2011. Els tres guanyadors dels ajuts puntCAT 2011 són: el projecte ISeqüències, de la Fundació Planeta Imaginario, per al desenvolupament d’aplicacions obertes per a l’educació d’infants amb autisme; el projecte Agenda Oberta, de Pimpampum, per al desenvolupament d’una agenda d’actes a partir de les agendes en dades obertes que aporten les administracions i, en particular, els diferents ajuntaments, i, finalment, el projecte Eixos.cat, de Planol.info, que desenvolupa una plataforma, també sobre dades obertes, que recull i consolida informació de serveis, empreses, transports i altres dades obertes aportades per les administracions de gran utilitat per a la societat. En la clausura de l’acte, el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya va destacar que «el .cat ens projecta al món per mitjà d’un domini de qualitat, el qual és un èxit de tots els catalans i catalanes i un exemple de professionalitat, rigor i seriositat». Segons les dades aportades, el domini d’Internet .cat té registrats actualment 51.418 dominis. L'acte es pot veure a la videoteca de l’IEC
La incorporació dels joves al mercat de treball i les necessitats de formació i ocupació dels pròxims anys s’analitzen a l’IEC
Oriol Homs, president de la Fundació CIREM (Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània) i membre de la Junta de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), va presentar els estudis La incorporació dels joves al mercat de treball i la formació i Previsió de les necessitats d’ocupació i formació a Catalunya 2010-2020, el 12 de desembre, a l’IEC. En l’acte, organitzat per l’ACS, també hi va participar Josep M. Rotger, president de la filial. Tal com va explicar Homs, «l’impacte de la crisi ha estat gran, i especialment entre les persones amb menys formació». Entre els anys 2005 i 2010, ha incrementat la taxa d’activitat, especialment entre les dones, mentre que la taxa d’atur ha crescut especialment entre els joves amb nivell d’estudis baix i procedents dels sectors de la indústria i de la construcció. Feta aquesta introducció, el director de la Fundació CIREM va analitzar les característiques de la formació per al treball i el seu impacte. Tot i que, tal com va explicar, la valoració que en fan els treballadors és positiva, posen en dubte que realment sigui útil per a inserir-se en el món laboral. Des del punt de vista de les empreses, Homs va assenyalar que, en general, «està adreçada al personal més qualificat i que, tot i que se la valora positivament, no és vista com una via de promoció en el lloc de treball». També va dir que cal una formació més específica i pràctica que s’adapti al lloc de treball. Homs va concloure la presentació de l’estudi La incorporació dels joves al mercat de treball i la formació fent referència als inconvenients que cal superar per part dels treballadors ―la falta de temps i la incompatibilitat amb els horaris, per exemple― i les empreses ―la manca de temps, el cost de la formació i uns tràmits complexos. Quant a les previsions de les necessitats d’ocupació i de formació a Catalunya en els pròxims anys, es preveu que entre els anys 2010 i 2020 els sectors en què haurà disminuït més la demanda d’ocupació seran el de la construcció ―amb una disminució del 2,30 % anual― i el de la mediació financera i les assegurances, que baixarà un 1,01 % cada any de mitjana. Els sectors en què s’incrementarà la demanda són el comerç (un 2,29 % anual) i l’hoteleria (un 2,62 % anual).
Els professionals de la comunicació reflexionen sobre nous àmbits de recerca
Amb el títol «La recerca emergent en comunicació: noves temàtiques i joves investigadors», la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’IEC, va organitzar el 14 de desembre, a l’IEC, les terceres jornades de recerca en comunicació als Països Catalans. Investigadors de diferents indrets dels territoris de parla catalana van poder compartir les noves recerques que s’estan fent, especialment per part dels nous grups de recerca i els investigadors més joves. Les noves tecnologies de la informació i l’esport, l’evolució dels noticiaris de les grans cadenes de televisió, el documental com a eina d’intervenció social i la ràdio a les xarxes són algunes de les comunicacions que es van presentar en el marc de la jornada, que vol contribuir a l’articulació d’una xarxa permanent d’investigadors dedicats a la comunicació i que faciliti l’intercanvi de coneixements i experiències.
|
|||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||
