En l’any del Centenari s’han assolit els objectius de divulgació i presència a la societat

La Jornada de portes obertes, el dia de Sant Jordi, l'Institut va obrir de bat a bat a tots els ciutadans	IEC.

	Antoni Riera: «La força que ara tenim l’aprofitarem per assumir altres reptes i per funcionar sense por, amb valentia i esperit positiu»

L'experiència i els coneixements assolits amb la intensa activitat desplegada amb motiu del Centenari, la consolidació de l'Institut a tots els territoris de llengua catalana com a acadèmia d'acadèmies i l'empenta amb què les cinc seccions i totes les filials afronten els nous reptes del segle XXI constitueixen el balanç amb què l'Institut d'Estudis Catalans inicia el segon segle d'existència. L'IEC assumeix aquest nou impuls, amb la voluntat —en paraules d'Antoni Riera, vicepresident de l'Institut i president de la Comissió Executiva del Centenari— de «repensar» el  paper de la institució fundada l'any 1907 per Enric Prat de la Riba, convençuts que «l’Institut del segle XXI no pot ser el mateix del segle XXI».

Una conferència d’Antoni Serra Ramoneda sobre «L’aportació de les ciències socials al coneixement» tanca formalment el 23 de gener l’any del Centenari, una fita que ha durat setze mesos —entre finals del 2006 i el 2008— i que ha reunit una oferta molt àmplia, amb més de quatre-centes convocatòries.

Els actes han servit perquè l’Institut s’obrís més a la societat, que, paral•lelament, ha conegut millor la feina de l’acadèmia de les ciències i les humanitats dels Països Catalans. Un desig que se singularitzava el 23 d’abril passat, jornada de portes obertes, amb l’eslògan «Obert de bat a bat». «Nosaltres volíem —recorda Antoni Riera en l'entrevista adjunta— que l’Institut obrís portes i finestres, que hi entrés l’aire i, sobretot, que passés per la casa el màxim de gent possible. Per això vam utilitzar tots els mecanismes de la comunicació per difondre l’estructura, les tasques, les competències i les possibilitats de l’Institut».

El caràcter multidisciplinari i variat de les activitats, desplegades per tots els territoris de llengua catalana, fa difícil triar quins esdeveniments han conformat la gran i la petita història d’aquest primer centenari. Però, si cal fer una selecció, hi ha set iniciatives que, per si soles, ja mereixerien un capítol propi.

Set iniciatives amb segell propi 1. El Diccionari de la llengua catalana (març del 2007). Sembla que l’espera va valer la pena, perquè dotze anys després de l’edició anterior del diccionari de referència, la versió actual —que incorpora 2.422 articles (en total, en té 69.988), 12.460 accepcions, 14.007 definicions i 6.234 exemples més— fou best seller per Sant Jordi i va encapçalar la llista de llibres de no-ficció més venuts durant les primeres setmanes de venda, un fet insòlit en una publicació d’aquest tipus i en llengua catalana. El president de la Generalitat, José Montilla, va rebre un dels primers exemplars del nou Diccionari. Li va lliurar el president de l'IEC, Salvador Giner, en un acte —foto adjunta— al Palau de la Generalitat, amb l'assistència dels altres membres de l'Equip de Govern i del Consell Permanent de l'Institut. Seguint la mateixa línia, i com a llegat per al futur, s’ha publicat el segon volum de la Història de l’Institut d’Estudis Catalans, que completa la història de la institució i, només durant l'any 2007 l'Institut ha editat un total de 113 obres o publicacions. 2. El concert del Centenari (juny del 2007), amb l’harmonització d’una orquestra i una cobla. El mestre Joan Albert Amargós —a la foto, dirigint— i el musicòleg Romà Escalas van oferir una àmplia mostra de la música del país, amb una selecció que fou qualificada com «un homenatge a la nostra cultura en petites dosis». A més, es va estrenar la Simfonieta concertant, una peça d’Amargós, de catorze minuts, encarregada ex professo per a la commemoració. Dins el mateix capítol musical, es va presentar la revisió de la tenora, un instrument tradicional català que ha estat objecte d’una experimentació que combina la tecnologia i la recerca amb l’acústica. 3. L’exposició «L’Institut d’Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans» (setembre de 2007), que, durant catorze setmanes, milers de persones van poder visitar a la Casa de Convalescència, la històrica seu de l'Institut, al carrer del Carme, de Barcelona. La mostra, dissenyada per Dani Freixes i amb l'assessorament i guió de Josep Maria Camarasa, permet reviure amb objectes, documents i vídeos, procedents del mateix IEC i d’altres institucions i museus, els passatges i les fites més destacats dels darrers cent anys i el paper que hi ha tingut l’IEC. En la fotografia adjunta, un dels protagonistes destacats de la història de l'Institut i de la llengua catalana, Pompeu Fabra, amb Josep Miracle. Una versió reduïda i itinerant de l’exposició s'ha mostrat en diverses ciutats dels territoris de parla catalana i actualment es pot visitar a Eivissa. 4. La jornada de portes obertes, coincidint amb la diada de Sant Jordi. Més de quatre mil ciutadans de totes les edats i condicions socials van visitar la seu de l’Institut en una ocasió magnífica per veure el patrimoni arquitectònic, artístic i cultural de l’edifici goticobarroc del carrer del Carme, així com per conèixer la tasca de recerca i estudi de les diferents seccions de l’acadèmia catalana. L’escriptori de treball de Pompeu Fabra, amb exemplars de les fitxes manuscrites amb les quals va elaborar el Diccionari general de la llengua catalana, i l’àmplia varietat de plantes del Jardí Mercè Rodoreda —com es veu a la fotografia— van ser dues de les múltiples referències de la visita guiada. 5. L’acte inaugural (16 d’octubre de 2006), al Palau de la Música Catalana. El bioquímic Joan Massagué va pronunciar la lliçó magistral de la sessió i els discursos institucionals foren a càrrec de Salvador Giner, Carmen Calvo, ministra de Cultura i d'Antoni Riera. No va faltar la música, entre altres grups amb el Cor de Cambra del Palau de la Música, moment que recull la fotografia. 6. El caràcter multidisciplinari i el desplegament del territori. Les cinc seccions, les vint-i-sis societats filials i les cinc seus territorials de l’Institut han participat activament en els actes del Centenari amb propostes pròpies. Des de congressos de filosofia i sociologia fins al cicle de conferències sobre ciències i tecnologies modernes o l’edició dels volums sobre l’evolució de la ciència als Països Catalans, també són destacables el Curs d’alts estudis sobre cultura, política i societat (1907-2007): «Deu testimonis del segle XX. Deu lliçons per al segle XXI» —al que correspon aquesta fotografia—, que ha repassat el cànon del pensament català, o el cicle de conferències «Les Corts catalanes del segle XVIII». Així mateix, l’IEC ha liderat, durant aquest període, un projecte internacional sobre la dignitat humana. 7. La projecció als mitjans de comunicació, amb una particular al•lusió a l’acord signat amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. D’aquí en sorgiren el programa documental «IEC. Cent anys de ciència i cultura catalanes», emès pel canal 33, de Televisió de Catalunya (setembre i desembre del 2007), la retransmissió, des de la seu de l’Institut, d’El matí de Catalunya Ràdio (1 de (juny del 2007), dirigit per Antoni Bassas —fotografia—, que han representat una gran oportunitat per a divulgar l’origen, la història i l’activitat de l’Institut des del 1907, i l'emissió de catorze reportatges, «L'IEC, lletra per lletra»,  per Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, l'estiu del 2007. Diversos suplements monogràfics i separates en premsa, com els d'El Periódico, Quadern d'El País, Presència o Serra d'Or, a més de centenars d’informacions escrites i hores d’emissió de ràdio i televisió són la prova més fefaent de la feina feta.

Ni cofoisme ni amagar l’èxit

La Comissió Executiva del Centenari, que no es plantejava el programa d’actes com una operació nostàlgica ni d’autocomplaença, s’havia fixat cinc objectius bàsics:

S’han commemorat fites com el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, d’ara fa un segle, precedent que va estimular Enric Prat de la Riba a fundar l’Institut l’any 1907. Aquell esdeveniment s’ha rememorat amb cicles específics a Alacant, Castelló i les Illes Balears.

A més, s’ha aprofitat per acollir una reunió de la Unió Acadèmica Internacional, la qual cosa dóna relleu a la institució, que n’és membre de ple dret des de bell antuvi, l’any 1922, exactament.

Una efemèride, per concloure, que, a més del ressò que ha tingut entre els assistents als diversos actes i de la difusió que n’han fet els mitjans de comunicació, troba en el segell commemoratiu que va emetre Correus un ambaixador ambulant i permanent en el temps.

Massagué anuncia un important avenç contra el càncer, apuntat en la inauguració del Centenari La sessió inaugural del Centenari, el 16 d'octubre del 2006, va tenir com a convidat especial Joan Massagué, membre corresponent de l’Institut. Autoritat indiscutible en el camp de l’oncologia —amb responsabilitats al Memorial Sloan-Kettering, de Nova York, i a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona—, Massagué hi va impartir la conferència «Oncologia a principis del segle xxi». Joan Massagué va avançar alguns camins empresos per la recerca científica que esperava que poguessin donar resultats positius a mitjà termini. El prestigiós bioquímic va dir aquell dia que, «amb el tombant de mil·lenni, la recerca sobre el càncer ha entrat en el futur. S’ha endinsat en oportunitats que semblaven només un somni durant la dècada dels anys setanta, una promesa als vuitanta i una vaga realitat als noranta. Aquesta nova era ens porta beneficis clínics tangibles i una onada de nova activitat en la indústria farmacèutica. Ja és possible una convergència òptima entre la recerca acadèmica, el desenvolupament industrial i els centres de tractament del càncer. Materialitzar aquesta possibilitat és una de les aspiracions a què té dret la nostra societat». Tot fa pensar que els fets s’han precipitat. Resulta que hi ha un mecanisme genètic que domestica les cèl·lules canceroses i, d’aquesta manera, impedeix que s’estengui a altres òrgans. El fruit d’aquesta recerca ha estat anunciat per Joan Massagué a la revista Nature del mes de gener. Gràcies a una anàlisi genètica feta a tres-centes seixanta-vuit pacients amb càncer de mama, s’ha confirmat que el pronòstic de les pacients que tenien sis gens alterats era pitjor que el de les que tenien aquests gens bloquejats pels micro ARN (petits bris de material genètic que actuen a totes les cèl·lules del cos). Article de Joan Massagué: «Contra el càncer» Recull de premsa:

Activitats i realitzacions de l'any del Centenari:
Un any en imatges: