Advertiment legal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Actualitat

 

Antoni Riera, vicepresident de l'IEC, destaca la vigència del cànon del pensament català del segle XX

La poesia fa reviure el record de Jordi Sarsanedas al pati de l’IEC

El matemàtic i expresident de l'IEC Manuel Castellet, director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer

La Secció Filològica de l'IEC celebra la reunió ordinària a Menorca

Salvador Giner adverteix sobre el dèficit educatiu català

Joan Francesc Mira guanya el VII Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana

Jaume Cabré guanya la primera edició del Premi Setè Cel de Salt de novel·la 

La Fundació Rafael Campalans premia Salvador Giner

 

 

Antoni Riera, vicepresident de l'IEC, destaca la vigència del cànon del pensament català del segle xx

En el marc del Curs d'alts estudis sobre cultura, política i societat (1907-2007)

D'esquerra a dreta: Joan Vilà-Valentí, Ricard Torrents, Antoni Riera i Pere Lluís Font
Foto: M.Catalán i J. Pareto

Antoni Riera, vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i president de la Comissió Executiva del Centenari de l'IEC, va destacar «la rellevància científica i la vigència dels autors i de les obres escollides en el cànon del pensament català del segle xx », en la inauguració del Curs d'alts estudis sobre cultura, política i societat (1907-2007): «Deu testimonis del segle xx. Deu lliçons per al segle xxi», que es va celebrar el 2 de maig passat, a la seu de Barcelona de l'IEC.

Antoni Riera també va subratllar l'equilibri de matèries escollides en el curs, «ja que van de la història a la política, de la filosofia a la pedagogia, de la poesia a l'estètica», així com l'equilibri entre tots els territoris de llengua i cultura catalanes: «entre els autors tractats hi figuren, a més de catalans, valencians i mallorquins».

El vicepresident de l'IEC es va mostrar convençut que «el curs, a més de millorar el nostre coneixement sobre el segle xx, ens proporcionarà suggeriments i estratègies per a afrontar el futur immediat de la nostra institució».

Per la seva banda, Ricard Torrents, coordinador del curs i secretari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), va destacar la «dimensió formativa i educativa» de les deu sessions que componen el cànon i va explicar un dels objectius del curs: «la primera dècada del segle xx accelerà el ritme de vida dels catalans. No podem deixar-nos de preguntar si cent anys després estem patint una acceleració o bé un alentiment del ritme del temps.»

En l'acte també hi van ser presents Joan Vilà-Valentí i Pere Lluís Font, president i vicepresident de la SFCS, respectivament.  

Prat de la Riba, el primer

En la primera sessió, es va analitzar «El procés de recuperació institucional» a partir de l'obra La nacionalitat catalana, d'Enric Prat de la Riba. Ricard Torrents va llegir la ponència que havia de ser a càrrec de Josep M. Puig Salellas que no hi va poder assistir a causa d'una indisposició. Antoni Serra Ramoneda va ser l'encarregat de fer el contrapunt.

En la segona sessió es va analitzar la figura de Joan Maragall --La ciutat del perdó-- i els dies següents fins al 8 de maig, Eugeni d'Ors --Glosari-- , Alexandre Galí --Per la llengua i per l'escola--, Carles Riba --Elegies de Bierville--, Josep Ferrater Móra --Les formes de la vida catalana--, Jaume Vicens Vives --Notícia de Catalunya--, Maria Aurèlia Campmany --La dona a Catalunya--, Francesc de B. Moll --Els altres quaranta anys-- i Joan Fuster --Un país sense política.

Els deu autors elegits representen els grans àmbits de la vida nacional i la progressió del que alguns estudiosos anomenen «l'esperit de Catalunya», i altres, «el catalanisme». Cadascun dels deu és representatiu d'un dècada, d'una situació de conflicte i d'una proposta de superació.

L'objectiu del curs, preparat per la SFCS de l'acadèmia catalana, ha estat projectar «la figura de deu testimonis de la història catalana del segle xx en tota la complexitat cultural, ideològica, social i política». Alhora, els organitzadors van voler escollir deu autors que, possiblement sense objecció, «formen part del cànon català». La iniciativa, inclosa en el programa commemoratiu del centenari de l'IEC, volia oferir la possibilitat d'estudiar i debatre les obres i figures més representatives del pensament i la cultura catalans del segle xx.

Els altres ponents i contraponents del curs van ser Pere Lluís Font i Josep Mara Casasús, Octavi Fullat i Dídac Ramírez, Jordi Cots i Josep González-Agàpito, Joan Triadú i Ricard Torrents, Josep-M. Terricabras i Gabriel Amengual, Joan Vilà-Valentí i Pere Puig, Encarna Roca i Carlota Solé, Antoni J. Colom i Joan Becat, i Joan-Francesc Mira i Miquel de Moragas.

Programa del curs:

'Eugeni d'Ors', per Octavi Fullat:

'El procés de recuperació institucional', per Josep M. Puig Salellas:

'Joan Fuster: la mirada crítica', Per Joan Francesc Mira:

'Maria Aurèlia Capmany (1918-1991). La dona a Catalunya 1966'. per Encarna Roca:

'Alexandre Galí (1886-1969): L'aposta per l'educació', per Jordi Cots:

'Francesc de B. Moll (1903-1191): Els altres quaranta anys', per Antoni J. Colom:

'Joan Maragall (1860-1911). "La ciutat del perdó" i altres escrits (1909)', per Josep M. Casasús:

Reportatge fotogràfic:

 

La poesia fa reviure el record de Jordi Sarsanedas al pati de l’IEC

Cinc poetes, de generacions i estètiques diferents, s'uneixen en l'homenatge a qui reconeixen com a referent indispensable

El Pati de l'IEC es va omplir  per assistir a la vetllada poètica en homenatge a Jordi Sarsanedas
Foto: J. Pareto

El pati de l'IEC va acollir dilluns passat, 7 de maig, una vetllada poètica en homenatge al que fou membre de la Secció Filològica de l'IEC Jordi Sarsanedas, mort fa uns mesos i reconegut per tothom com a referent indispensable de la poesia catalana moderna i contemporània.

El periodista David Castillo va introduir l'acte, emmarcat en la iniciativa cultural Barcelona Poesia, subratllant el «cas paradigmàtic» de Jordi Sarsanedas, el qual, com a escriptor, «malgrat que va patir tot el franquisme i no va ser un dels nostres poetes més populars, ens va deixar una obra que el defensa».

A l'acte hi van participar cinc poetes pertanyents a generacions, estètiques i territoris diferents: Montserrat Abelló, Bartomeu Fiol, Jaume Pont, Màrius Sampere i Carles Torner, els quals foren presentats pel també poeta Sam Abrams, coordinador de l'homenatge. Montserrat Abelló, la degana de la poesia catalana, va obrir el recital, i, tal com va avançar Abrams, durant la vetllada els assistents van poder escoltar una triple mostra de creacions: de Jordi Sarsanedas, dels poetes presents a l'acte --fins i tot alguns poemes inèdits-- i d'autors estrangers, en un intent de presentar «una tria del bo i millor de la poesia universal».

Entre els assistents, a primera fila hi havia dos companys i amics de Jordi Sarsanedas: Jordi Carbonell i Francesc Vallverdú, també membres de la Secció Filològica de l'IEC. I dels versos de Sarsanedas que, durant més d'una hora, van omplir la vesprada de la Casa de Convalescència, en destaquem, com a mostra, dos dels més aplaudits: «La mort, que quedi clar, no desmenteix la vida; l'acota i prou», subratllats amb tot el sentiment per Bartomeu Fiol.

Reportatge fotogràfic:

 

El matemàtic i expresident de l'IEC Manuel Castellet, director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer

Es proposa obrir la institució, que ja té un ampli reconeixement internacional, a la societat i als matemàtics dels territoris de llengua catalana

Manuel Castellet, matemàtic i expresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va ser nomenat, divendres passat, 4 de maig, director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB). El nomenament l'ha decidit el patronat de la Fundació, en substitució de Pere Pascual Gainza, que cessa a petició pròpia. La FFFSB va ser fundada el 1983 per Maria Assumpció Carbona i Balaguer i Maria dels Àngels Carbona i Balaguer, cosines del matemàtic, i el 1991 van donar entrada al patronat a l'IEC, on també té la seu la Fundació. El president del patronat és, justament, Salvador Giner, president de l'acadèmia catalana, i David Serrat n'és el vicepresident, alhora que és el president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut, .

El nou director de la FFSB, Manuel Castellet, catedràtic de Geometria i Topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat degà de la Facultat de Ciències i vicerector, ha exercit durant vint anys com a director del consorci Centre de Recerca Matemàtica, del qual també fou fundador.
 
Manuel Castellet, al jardí Mercè Rodoreda de la seu de l'IEC

En la nova etapa, Castellet es proposa «donar a conèixer la Fundació a la societat, en general, i als matemàtics i estudiants dels territoris de llengua i cultura catalanes, en particular». «Es dóna el cas --afegeix-- que, actualment, les tasques de la Fundació són a bastament conegudes i reconegudes arreu del món acadèmic internacional, però cal que ampliem la presència i la difusió de les nostres propostes i estudis aquí».

Entre altres iniciatives, la FSSB convoca anualment, dins el cartell de premis de l'IEC, el Premi Ferran Sunyer i Balaguer a una monografia matemàtica escrita en anglès que exposi els resultats més destacats d'una àrea de les matemàtiques en la qual s'hagin produït avenços recentment, i té una dotació de 12.000 euros. La Fundació concedeix el premi a proposta d'un jurat internacional i és el més ben dotat dels que dóna l'acadèmia catalana, cada any, per Sant Jordi.

Ferran Sunyer i Balaguer va néixer a Figueres l'any 1912 i va morir a Barcelona l'any 1967. Des que va néixer va estar afectat per una paràlisi total que li va fer impossible anar mai a l'escola. Malgrat tot, progressà en l'estudi de la física, l'astronomia i les matemàtiques. Va ser guardonat amb nombroses distincions i els treballs que va fer van ser publicats amb regularitat a diverses revistes científiques del país i estrangeres. Va ser vicepresident de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, filial de l'IEC, i membre de la Reial Societat Matemàtica Espanyola.

 

La Secció Filològica celebra la reunió ordinària a Menorca

En la sessió, hi haurà una part oberta al públic amb diverses ponències i amb la presentació de la segona edició del DIEC

Seguint el costum de celebrar algunes de les reunions ordinàries a diversos indrets de l'àmbit lingüístic català, la Secció Filològica (SF) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebra avui, divendres 11 de maig, la sessió corresponent al mes de maig a Maó (Menorca), gràcies a l'acollença de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), entitat adherida a l'IEC. La reunió coincideix amb les celebracions del centenari de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats i el vintè aniversari de l'IME.

La sessió es dividirà en dues parts: la primera, a les 13 hores, serà a porta tancada, reservada als membres de la SF i dedicada a qüestions ordinàries de caire científic i administratiu. La segona part, de les 17 a les 20 hores, restarà oberta al públic, atès que un dels objectius de la iniciativa és que la Secció conegui, de primera mà, la situació de la llengua i la cultura a Menorca.

Joan Martí i Castell, president de la SF, i Joan Manel Martí Llufriu, president de l'IME,  presidiran la sessió, en la qual el primer presentarà als assistents de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, el DIEC.

El programa inclou les conferències següents: Josefina Salord, amb «La correspondència filològica entre Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover (1906-1926)»; Maria Paredes, amb «Els clàssics i el prestigi de la llengua en Antoni Febrer i Cardona»; Joan F. López Casasnovas, amb «La literatura catalana a Menorca: examen de recuperació»; Xavier Gomila, amb «La toponímia a Menorca. Aportacions de Francesc Camps i Mercadal, Jaume Ferrer Aledo i Lluís Casasnovas»; Cosme Aguiló, amb «De l'opacitat a la transparència: el cas de Tordonell (Maó)»; Joan Veny, amb «Aspectes del menorquí a través de la Scripta », i Josep Miquel Vidal Hernández, amb l'«Institut Menorquí d'Estudis: història de vint anys».

En els últims tres anys, la SF ha celebrat reunions ordinàries a Montserrat (20 i 21 d'octubre de 2006), a Banyoles (16 de juny de 2006), a Morella (16 de desembre de 2005), a la vall d'Àneu (1 de juliol de 2005), a l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana d'Alacant (16 d'octubre de 2004), al Pont de Suert (14 de maig de 2004) i a Perpinyà (13 de febrer de 2004).

 

Salvador Giner adverteix sobre el dèficit educatiu català

En el marc de les jornades «Lleida, compromís de futur»

«El nivell educatiu de Catalunya no és satisfactori: un 62 % del catalans no van a la universitat, davant el 24 % dels francesos o el 21 % dels nord-americans». El president de l'IEC, Salvador Giner, va fer aquestes declaracions en el transcurs de la cinquena sessió de les jornades «Lleida, compromís de futur», que organitzen el diari Segre i la Universitat de Lleida (UdL). Segons Giner, «les nostres universitats no estan ni entre les dues-centes millors dins l'àmbit mundial», i va criticar l'educació pública catalana, que va contraposar a les dels països nòrdics.

Les jornades se celebren coincidint amb el 25è aniversari de la fundació del diari Segre i han estat coordinades per l'escriptor Ignasi Aldomà, un dels promotors del Manifest de Vallbona, sobre l'aprofitament equilibrat i integral dels nous regadius del canal Segarra-Garrigues.

 
  D'esquerra a dreta: Juan Cal, Joaquim Nadal, Jaume Barrull, Salvador Giner i Joan Miras
Foto: Maite Monné / Segre

En el transcurs de l'acte --en el qual també van intervenir Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya; Juan Cal, director executiu del Segre; Jaume Barrull, professor d’història contemporània de la Universitat de Lleida,  i Joan Miras, periodista--, Giner també es va referir a la distribució territorial i va defensar el paper de les comarques. 

«Hi ha ciutats potents, com Balaguer o Olot. La comarca no ha mort i al segle xxi continuarà vivint», va assenyalar el president de l'IEC. Tot i això, també va advertir contra fenòmens com la conversió en perifèries que impulsen tendències centralitzadores. Giner va exemplificar aquesta opinió amb el cas de l'AVE, que, segons el seu parer, està fent de Saragossa i de Lleida, una perifèria, i «farà el mateix amb Tarragona».

«Lleida, compromís de futur», per Ignasi Aldomà, coordinador de les jornades:

 

Joan Francesc Mira guanya el VII Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana

El concedeix l'AELC a la trajectòria d'un escriptor en català

Joan-Francesc Mira a l'Ateneu Barcelonès, seu de l'AELC
Foto: Carme Esteve

Joan Francesc Mira, escriptor valencià i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, va rebre, el divendres 27 d'abril passat, el Premi Jaume Fuster 2007 dels escriptors en llengua catalana, que concedeix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), per la seva trajectòria. El Jaume Fuster que atorga l'AELC per votació del miler de membres que té es dóna a un escriptor de prestigi reconegut pel conjunt de la seva obra en qualsevol gènere en llengua catalana. Els sis guanyadors anteriors han estat Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).

Joan Francesc Mira es va mostrar agraït per la concessió del premi, ja que, tal com va assenyalar, «es tracta d'un guardó que atorguen els mateixos escriptors i no hi ha interessos comercials al mig». Guillem-Jordi Graells, president de l'AELC, va entregar a Mira una ploma i un diploma en reconeixement del premi.

D'esquerra a dreta: Lluïsa Julià, secretària general de l'AELC; Joan Josep Isern, crític literari; Guillem-Jordi Graells, president de l'AELC; Joan-Francesc Mira, i Isidor Cònsul, editor de Proa

Durant la intervenció, l'escriptor valencià va confirmar que està treballant en la tercera part de la trilogia «que passa a València» i que tindrà com a tema central un referent clàssic --com en Els treballs perduts i Purgatori --, en aquest cas, el Faust, de Goethe. L'escenari de la propera obra de Mira serà la «València marciana, aquesta no-ciutat que és la ciutat de les arts i les ciències» i, segons va assenyalar irònicament l'autor, «veient el meu ritme de treball, estarà enllestida d'aquí a tres, quatre o cinc anys».

El crític literari Joan Josep Isern es va encarregar de glossar la figura de Mira, del qual va assenyalar que es tracta d'un escriptor que «sense baixar un graó en el rigor, és capaç de fer llibres amens, entenedors, recomanables i interessants de llegir». Isern també va plasmar la vessant d'antropòleg de Mira i la de traductor, i va destacar la magnífica traducció de la Divina Comèdia de Dante, de la qual ja s'han venut deu mil exemplars.

Segons Isidor Cònsul, editor de Proa, editorial en la qual Mira ha publicat les darreres obres, «un dels grans encerts de la meva carrera com a editor ha estat potenciar la figura de Joan-Francesc Mira».

Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencià, com Crítica de la nació pura (1985), premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia, o Sobre la nació dels valencians (1997), i la síntesi històrica Els Borja: família i mite (2000).

Mira és autor de novel·les i reculls de contes: Viatge al final del fred (1984); Els treballs perduts (1989); Borja Papa (1996), novel·la que va rebre el Premi Joan Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Nacional de la Crítica de literatura catalana, i Quatre qüestions d'amor (1998), Premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. L'any 2002, va guanyar el Premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatori, que també va merèixer el premi de la crítica.

A més de la faceta creativa, s'ha de ressenyar la tasca de Mira com a traductor, per la qual ha rebut diversos premis. Destaquen, especialment, les versions de la Divina Comèdia (2001), de Dante Alighieri; la dels Evangelis (2004), i la d'El tramvia, de Claude Simon. Per la seva dedicació cívica ha rebut la Creu de Sant Jordi (1991) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2004) i és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La trajectòria professional de Mira està vinculada a la difusió cultural i, especialment, a l'àmbit universitari. Des del 1991, és professor de la Universitat Jaume I de Castelló, però anteriorment ho havia estat de la Universitat de València. Entre el 1980 i el 1984, va dirigir l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social. El 1982, va fundar el Museu d'Etnologia de València, que va dirigir fins al 1984. Ha ocupat diversos càrrecs, com a president d'Acció Cultural del País Valencià, entre el 1992 i el 1999, membre del consell i de la comissió executiva de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions, entre el 1991 i el 1997); membre del patronat de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana; vicepresident del Centre Català del Pen Club Internacional, i, com ja s'ha esmentat, membre de l'IEC.

Recull de premsa:

 

Jaume Cabré guanya la primera edició del Premi Setè Cel de Salt de novel·la 

Jaume Cabré, en el moment de l'entrega del premi
Foto: Lluís Borràs

L'escriptor Jaume Cabré, membre de l'IEC, ha guanyat amb la novel·la Les veus del Pamano la primera edició del Premi Setè Cel de Salt de novel·la. L'obra de Cabré ha estat elegida pel jurat entre les deu obres escollides pels clubs de lectura de les biblioteques de les comarques gironines. Aspiraven al premi, dotat amb tres mil euros, totes les novel·les escrites originalment en català i editades entre l'1 de gener de 2004 i el 31 de desembre de 2006.

El Premi Salt d'Aigua, sobre el món de l'aigua en tots els aspectes, ha estat concedit a Jordi Cardona per Un salt d'aigua, un salt en el temps històric d'un molí. El guardó Diversitat, s'ha concedit a Els pastorets de les parelles lingüístiques de Vic, una via de doble sentit, de Josep M. Dieguez. Tots dos treballs han estat premiats amb mil euros.

El Premi Joaquim Riera, dedicat a les autobiografies, memòries i biografies i dotat amb dos mil cinc-cent euros, ha estat per a Maria Casacuberta, pel llibre Lligams que alliberen.

 

La Fundació Rafael Campalans premia Salvador Giner

El sociòleg Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans, va rebre, el 27 d'abril passat, el Premi Pensament Ernest Lluch, que atorguen la Fundació Rafael Campalans i la Fundació Josep Comaposada, dins els Premis Primer de Maig, que enguany han arribat a la vint-i-novena edició.

 
  Salvador Giner, en un moment de la seva intervenció enregistrada
Foto: Jordi Play

Giner --que no va poder assistir a l'acte de lliurament dels guardons, però va deixar l’agraïment enregistrat--, va rebre el guardó «per les aportacions al pensament contemporani», va apuntar Isidre Molas, director de la Fundació Rafael Campalans. En el discurs enregistrat, Giner va aconsellar que «l’esquerra es mantingui en les idees que l’han fet, històricament, ser esquerra» i es va mostrar partidari de «ser capaços de combinar la globalitat dels nostres temps amb el conreu de la pròpia identitat».

A l'acte hi van intervenir José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, que va afirmar que «la globalització és una realitat, un procés objectiu i no una ideologia» i que «té un dèficit de democràcia que cal corregir. Cal una intervenció activa i conscient de tots els que volem un ordre internacional més just i més equilibrat»; Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, i Josep M. Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, .