Advertiment legal

 

L'exposició del Centenari projecta a tota la societat el llegat del primer segle de l'IEC

L'acadèmia nacional inicia el nou curs acadèmic amb una mostra que converteix la Casa de Convalescència en l'aparador de cent anys de ciència, llengua i cultura catalanes


Túnel de sortida de la mostra, on l’IEC mira al futur
Foto: Montse Catalan

L'edifici del segle XVII que acull la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al centre històric de Barcelona, és, des del 12 de setembre passat i fins al 16 de desembre, l'aparador de cent anys de cultura i ciència als territoris de llengua i cultura catalanes. Durant tres mesos, el palau de la Casa de Convalescència mostrarà i alhora s'integrarà en l'exposició «L'Institut d'Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans», que l'IEC organitza i produeix conjuntament amb la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), adscrita al Ministeri de Cultura. Dani Freixes, recentment nomenat Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Públic, n'és el dissenyador, i Josep Maria Camarasa, l'assessor científic i curador de l'organització. Tots dos, a més a més, en són els guionistes, juntament amb Maria Marín.  

L'exposició dóna el tret de sortida, alhora, a la recta final de commemoració del primer centenari de l'IEC i al nou curs acadèmic, la programació del qual s'omplirà amb les activitats i iniciatives que han començat a desplegar les cinc Seccions de l'acadèmia catalana, les vint-i-sis societats filials, la Secretaria científica i les propostes gestionades directament des de la Presidència i l'Equip de Govern.

La inauguració, punt de trobada d'una àmplia representació del país.
La inauguració de l’exposició va reunir personalitats de la societat civil i, en particular, de la política, el món acadèmic i la cultura catalanes, així com representants de les entitats patrocinadores del Centenari.
(llegiu més...)

«El nostre objectiu és obrir l'acadèmia catalana a la societat perquè pugui accedir a alguns dels tresors d'un segle de cultura i ciència als Països Catalans», va destacar Salvador Giner, president de l'IEC, en la roda de premsa celebrada el  12 de setembre passat al pati de l'IEC. José García-Velasco, president de la SECC, va apuntar que «és un honor i una obligació per al Ministeri de Cultura participar en el centenari d'una institució com l'IEC. Volem retornar a la ciutadania una de les èpoques més brillants de la cultura i la ciència a Espanya i a Catalunya, protagonitzada per l'IEC i la Junta de Ampliación de Estudios --que també celebra el seu primer segle--, la tasca de les quals va quedar tràgicament truncada per la Guerra Civil i la cruel dictadura». El mateix  dia, al vespre, es va fer l'acte inaugural de la mostra, amb més de dos-cents assistents, amb la presència de representants dels patrocinadors, membres de l'IEC i personalitats del món acadèmic, les institucions, la societat civil i la cultura catalanes.

El continent és també contingut

Les sales, els claustres, el jardí Mercè Rodoreda... Tots els indrets de la seu de l'acadèmia catalana es fusionen amb l'exposició i reuneixen més de dues-centes peces, per a mostrar tant la tasca desenvolupada per l'Institut aquests primers cent anys en els principals camps de les ciències, la llengua i les humanitats, com els projectes de futur. Més de cent cinquanta peces pertanyen a l'IEC, una vintena a la Biblioteca de Catalunya i la resta a altres institucions (MNAC, Museu Arqueològic de Catalunya, Museu d'Història Natural, Institut Botànic de Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts) i col·leccions particulars.

En el primer àmbit temàtic, Els protagonistes, a la Sala Pi i Sunyer, s'analitza la trajectòria de l'IEC a través dels seus membres, des dels vuit fundadors fins als més de dos-cents actuals. Set bustos d'alguns dels fundadors i dels protagonistes de la represa durant el franquisme es complementen amb un audiovisual, amb les successives generacions d'intel·lectuals que, durant la darrera centúria, han treballat, en condicions diverses, en la producció i difusió del coneixement científic en català.

Llengua, patrimoni i recerca

 
Les primeres etapes de les excavacions d’Empúries, promogudes per l’IEC, l'any 1908
Foto: Arxiu Mas

El segon mòdul, Els fets, ocupa dues dependències més del pati central. El recorregut s'inicia a la Sala Pere i Joan Coromines, amb la llengua com a eix. Un gran cub mostra, entre d'altres, les fitxes manuscrites de Pompeu Fabra per a l'elaboració del Diccionari general de la llengua catalana, i el manuscrit del pròleg de Carles Riba a la segona edició. Un altre poliedre, dedicat al patrimoni, destaca el plànol de les excavacions d'Empúries del 1908, el menú del sopar científic amb Albert Einstein a Barcelona el 1923 i els estudis recents sobre els sistemes naturals de la vall d'Alinyà. En el tercer cub, sobre la recerca, s'hi pot veure el pronòstic del Servei Meteorològic de Catalunya del 18 de gener de 1939, pocs dies abans de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, i el primer volum de l' Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans.

A la Sala Nicolau d'Olwer s'hi mostren els documents fundacionals de l'Institut, de les seccions, de la represa després de la Guerra Civil i de la creació de les vint-i-sis filials. En el darrer cub, reservat a la divulgació de la recerca, hi ha peces com ara els fascicles del primer volum de la revista de l'IEC en anglès, Contributions to Science, la llista d'assistents al Seminari de Filosofia i Psicologia que va impartir el 1920 Bertrand Russell i conferències de diferents premis Nobel a la seu de l'Institut.

Una herència viva

El tercer àmbit, El llegat, dóna fe de l'herència aportada per l'IEC a la societat. El visitant comprova que l'Institut, a més de preservar i fixar la normativa de la llengua, ha posat els fonaments de nombroses institucions i serveis, com ara la Biblioteca de Catalunya, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, l'Institut Cartogràfic de Catalunya i el Servei Meteorològic de Catalunya. 

 
Pronòstic del temps del 18 de gener de 1939, realitzat pel Servei Meteorològic de Catalunya pocs dies abans de ser suprimit per les tropes franquistes. Anunciava borrasca.
Foto: Institut Cartogràfic de Catalunya

A l'escalinata principal es poden sentir, entre d'altres, peces d'Albéniz, Granados i Garreta, i també la Simfonieta concertant, que Joan Albert Amargós ha compost expressament per al Centenari. Els més de tres mil llibres publicats per l'IEC, la primera editorial científica en català, es mostren a la Sala Massó i Torrents. També es pot accedir a una part singular del llegat de l'IEC, el jardí Mercè Rodoreda, amb moltes de les plantes que apareixen a les obres de l'escriptora. La Sala Puig i Cadafalch i la galeria del claustre exhibeixen peces del fons d'art de l'IEC, amb obres de Torres Garcia, Tàpies ,Cesc, Subirachs o Brossa.

 

Mirada al futur

La mostra es tanca mirant al futur, en un tancat en forma de túnel, al claustre, folrat amb informacions dels darrers mesos, amb l'IEC com a protagonista. S'hi projecten entrevistes a membres de l'Institut i amb personalitats d'institucions i de la societat civil, que aporten el seu punt de vista sobre el present i el futur de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats.

L'exposició es pot visitar fins al 16 de desembre, de dilluns a dissabte de 10 a 19 hores, i els diumenges i festius de 10 a 14 hores. Només els quatre primers dies d'obertura, van ser  més de 600 els visitants que es van interessar per la mostra. Cada dia, excepte els diumenges, hi ha dues visites guiades, una a les 12 i una altra a les 17 hores. A més, s'ofereixen dues visites guiades al matí i dues a la tarda, de dilluns a divendres, a hores concertades, per a grups. Per a reservar hora, cal trucar al telèfon 932 701 621 o bé enviar un correu electrònic a l'adreça informacio@iec.cat. Els organitzadors han editat un catàleg, de 344 pàgines, a la venda per 30 euros.

 

Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'IEC: «Esperem enllestir la Gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans a finals de l'any vinent»

 

La versió itinerant, més reduïda, va passar per Girona i Andorra, i, properament, s'instal·larà a l'edifici del Rectorat de la Universitat de València (de l'1 al 26 d'octubre), a l'edifici Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears, a Palma (del 8 al 24 de novembre), i a l'Institut Menorquí d'Estudis, a Maó (del 5 de desembre fins a final d'any). Durant el 2008, s'instal·larà a Perpinyà, l'Alguer, Castelló, Alacant i Madrid, entre altres ciutats.

Més projectes per al nou any acadèmic

El dinamisme de l'IEC i la voluntat de seguir incidint en el futur immediat es pot copsar també en els projectes i activitats que, tot just començar el nou any acadèmic, s'estan endegant des de les diverses àrees i protagonistes de l'acadèmia catalana. 

El projecte de millora de la tenora, que duu a terme l'equip liderat per l'enginyer i membre de l'Institut Joaquim Agulló, es va presentar en el Simposi Internacional d'Acústica Musical (ISMA 2007), celebrat des del 9 al 12 de setembre i que va coorganitzar la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC. El seu president, David Serrat, valora les activitats que ha organitzat la Secció amb motiu del Centenari «molt positivament, perquè ens van permetre debatre amb especialistes de vàlua reconeguda un seguit de temes des de punts de vista pluridisciplinaris (la recerca i les infraestructures en física, química i matemàtiques; els transports i la mobilitat; el territori, i les tecnologies de la informació i la comunicació) i arribar a conclusions que haurem de publicar en aquest nou curs».

 

David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC: «Volem fer de Contributions to Science l'aparador  de la ciència i de la tècnica catalanes arreu del món».

 

La Secció Filològica també té previst un acte rellevant per a la recta final de la celebració dels cent anys d'existència de l'Institut. Es tracta del Simposi Internacional sobre el Català al Segle XX: Balanç de la Situació i Perspectives, coordinat per Francesc Vallverdú, que se celebrarà del 24 al 26 d'octubre, i que té com a objectius fer un balanç sobre la situació de la llengua catalana al començament del segle XXI i albirar els instruments de què s'haurà de dotar en un context de globalització cultural i de canvis tecnològics accelerats.

Tal i com assenyala Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'IEC, «amb tot el que s'ha programat, l'Institut d'Estudis Catalans s'ha projectat socialment en la dimensió que cal, fent evident als ciutadans que no és solament l'acadèmia de la llengua catalana, sinó que s'ocupa també de la recerca i de la cultura en totes les àrees del coneixement, mitjançant les cinc seccions i les vint-i-sis societats filials».

Per la seva banda, la Secció de Filosofia i Ciències Socials, per mitjà de l'Associació Catalana de Sociologia, ha estrenat la temporada intervenint en l'organització del IX Congrés Espanyol de Sociologia, que es va cloure el dissabte passat, 15 de setembre, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Aquestes són algunes de les activitats que clouen una commemoració farcida d'iniciatives i que ha posat de manifest la vitalitat de l'IEC. L'any vinent, i en el marc d'aquest del nou curs acadèmic, serà el moment de promoure, en paraules de Salvador Giner, «una fase de reflexió i debat entre tots els membres de la institució per a estudiar com adequar l'IEC al segle XXI».

Més informació:
Inventari 
:
Pròleg del catàleg, per Antoni Riera
:
Reportatge fotogràfic de la visita a l'exposició:
Reportatge fotogràfic de peces de l'exposició:

Els audiovisuals de la mostra al You Tube
Recull de premsa
: