Amb molta feina, tant pel que fa el vessant de la normativització lingüística, com pel que fa a la recerca i al seguiment del procés de normalització del català. Quant a la codificació, tenim una tasca encomanada prioritària, que és l'acabament de la redacció de la Gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans; un treball de gran complexitat, sobretot en tant que obra acadèmica i corporativa; està força avançada, però encara resten parts de la sintaxi que s'han de concloure i també el control final de l'acoblament coherent de tot el contingut (fonètica, morfologia i sintaxi); esperem, tanmateix, que a finals del 2008 puguem tenir la gramàtica enllestida i que, doncs, podrà presentar-se a la societat l'any 2009; confiem a confeccionar les propostes per a un estàndard oral en el lèxic i en la sintaxi.

I en altres àmbits de recerca? 

Quant a la recerca general, tenim en procés d'elaboració el Diccionari del català contemporani/Diccionari descriptiu de la llengua catalana, de transcendència particular; l'Atles lingüístic del domini català i el Petit atles lingüístic; augmentarem la cooperació en neologia catalana, en el desenvolupament d'una plataforma de treball en xarxa via Internet, amb col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, amb qui gestionem l'Observatori de Neologia; continuarà la publicació de les Obres completes de Pompeu Fabra i de l'obra gramatical d'Antoni Febrer i Cardona, aquesta amb col·laboració amb l'Institut Menorquí d'Estudis; enllestirem el treball Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain; impulsarem el ritme de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, en col·laboració amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques; probablement, iniciarem la investigació sobre la toponímia del català antic; ens ocuparem especialment de la llengua de signes catalana, una nova línia de recerca que la Secció ha obert i que ara esdevé capital, ja que el Parlament del Govern central ha consensuat, gràcies especialment a la intervenció directa de la Secció Filològica, una Llei que reconeix aquesta llengua; finalment, esperem poder endegar projectes nous que concursaran en la convocatòria oberta per l'Institut d'Estudis Catalans.

Intensificarem les relacions amb les dues societats filials, sobretot en l'organització d'activitats científiques i en la publicació de les revistes Llengua & Literatura i Ítaca, i de l'epistolari de Josep Sebastià Pons. Pel que fa al seguiment de la normalització lingüística, la Secció Filològica vol encetar una altre àmbit d'investigació sobre la qüestió que caracteritza més decisivament el segle XXI: la convivència de cultures i de llengües diferents, el plurilingüisme i les seves repercussions en la història de la llengua catalana. Altrament, esperem que el Ple de l'Institut d'Estudis Catalans aprovi la proposta acordada per unanimitat en el si del Consell Permanent de creació de dues noves societats filials: la de sociolingüística i la de terminologia, la qual cosa, si escau, suposarà modificacions estructurals en el funcionament general de la Secció. Finalment, caldrà mirar d'arribar a una conclusió respecte al Diccionari de la llengua catalana , en el sentit de pensar a preparar-ne una tercera edició o, en canvi, a afrontar el repte d'endegar la redacció del diccionari de l'Institut programat ja en l'època de Pompeu Fabra, tot ocupant-nos ensems d'actualitzar permanentment la segona edició.

Quina valoració fa de les activitats que ha organitzat la Secció amb motiu de la celebració del centenari de l'IEC?

Molt positiva. S'ha celebrat el seminari sobre el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb intervencions de gran interès d'especialistes de primer ordre, i està enllestida l'organització del simposi sobre la situació del català al segle XX, que es desenvoluparà durant la tardor, també amb ponències que abracen aspectes molt distints i amb estudiosos destacats en cada camp. A part d'aquests dos grans projectes, els membres de la Secció Filològica han fet conferències a diferents institucions sobre la història de l'Institut d'Estudis Catalans i, alhora, han presentat la segona edició del Diccionari de la llengua catalana en actes a diverses contrades.

Com avalua, en conjunt, els actes del Centenari?

Igualment molt positivament. Crec que amb tot el que s'ha programat l'Institut d'Estudis Catalans s'ha projectat socialment en la dimensió que cal, fent evident als ciutadans que no és solament l'acadèmia de la llengua catalana, sinó que s'ocupa també de la recerca i de la cultura en totes les àrees del coneixement, mitjançant les cinc seccions i les vint-i-sis societats filials. Cal destacar, endemés, que hi ha hagut un encert plausible tant en la qualitat i dignitat dels actes, com en llur diversitat, que no ha exclòs el caràcter lúdic.

Tornar a la portada del butlletí