L'IEC
diposita una ofrena floral a Rafael Casanova
El
president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner,
i altres membres de l'acadèmia nacional, davant
del monument a Rafael Casanova, després de dipositar-hi
l'ofrena floral, en la Diada de l'Onze de setembre.
Foto: Montse Catalan
Televisió de
Catalunya estrena el documental IEC,
cent anys de ciència i cultura catalanes,
coproduït amb Orbita Max
La producció recull
el testimoni dels presidents i de membres de totes les seccions
de l'acadèmia catalana
El Canal
33 de Televisió de Catalunya (TVC) va estrenar el
passat dijous, 20 de setembre, el documental IEC, cent
anys de ciència i cultura catalanes, una setmana
després
de la inauguració de l'exposició del centenari
de l'Institut. El documental, de cinquanta minuts, està coproduït
per Orbita
Max, que dirigeix el periodista Jordi Llompart, i TVC, amb
el suport de l'IEC, en el marc de l'acord subscrit fa un any
amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV),
amb motiu de la celebració del primer segle de l'acadèmia
catalana.
La coproducció explora el
passat, el present i el futur de l'IEC, amb una visió que
va més enllà de la cronologia històrica. Durant
gairebé una hora, amb una curada selecció d'imatges
pròpies i alienes i un fons musical exclusiu, es fa palès
el paper de l'IEC en l'impuls d'iniciatives rellevants per al país
i per a la preservació i difusió de la llengua, la
ciència i la cultura catalanes, fins i tot durant les llargues
etapes de clandestinitat, imposades per les dues dictadures del
segle passat.
El fil conductor de la narració és
guiat per l'historiador i membre de l'IEC Albert
Balcells, coautor dels dos volums de la Història
de l'Institut d'Estudis Catalans i assessor històric
de la producció. També s'hi inclou el testimoni dels
presidents i de membres de totes les seccions de l'acadèmia
catalana, entre d'altres, la farmacèutica i botànica Creu
Casas, que va morir el 20 de maig passat, uns mesos després
de la gravació de l'entrevista.
Igualment, s'hi recullen manifestacions
de personalitats de la societat i les institucions del país,
com ara els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol –que
revela la divisió d'opinions que hi havia entre els components
del seu primer Govern amb relació a l'IEC– i Pasqual
Maragall, els escriptors Joan de Sagarra i Biel Mesquida, el periodista
Vicent Partal o el catalanòfil alemany Till Stegmann.
Jordi Llompart és el productor
executiu del documental, i Susi Marquès n'és la guionista
i realitzadora. Per part de l'Institut, a més d'Albert Balcells,
hi han col·laborat com a assessors el cap del Servei de
Comunicació, Ramon Perelló, i el biòleg i
historiador de la ciència Josep Maria Camarasa.
Recull de premsa:
Extracte del documental de
l'IEC al You Tube (4 min.)
Més
de cent investigadors d'arreu del món
estudien a l'IEC el disseny científic
dels instruments musicals
L'acadèmia acull el
Simposi Internacional d'Acústica Musical, de periodicitat
triennal
El
Simposi Internacional d'Acústica Musical 2007 va
incloure una vetllada amb música de cobla, al pati
de l'IEC.
Foto: Montse Catalan
Més d'un centenar d'investigadors, procedents
de vint-i-cinc països d'arreu del món, es van reunir
del 9 al 12 de setembre, a la seu de l'IEC en el Simposi
Internacional d'Acústica Musical 2007 (més conegut
per la sigla en anglès ISMA 'International Symposium on
Musical Acoustics'). Les jornades, de periodicitat triennal, van
tenir enguany com a lema «El disseny científic d'instruments
musicals: una eina per a preservar i millorar el nostre patrimoni
musical», i van ser inaugurades per Salvador Giner, president
de l'Institut.
Una de les ponències va estar dedicada
a l'optimització del disseny de la tenora, un projecte de
recerca liderat per Joaquim Agulló, que l'IEC desenvolupa
en col·laboració amb la UPC i el Laboratori d'Acústica
de La Salle. El prototipus de la
millora i modernització de l'instrument més característic
del so de la cobla va presentar-se en societat en el concert
antològic del Centenari, que es va celebrar al pati
de l'Institut el passat mes d'abril.
La resta de comunicacions van cobrir tota mena d'instruments
i temes. Una lliçó magistral, que va dur a terme
un professor japonès, es va referir a «L'acústica
de la Sagrada Família i les campanes de Gaudí»,
que són objecte d'una recerca conjunta de la UPC i de
la Universitat de Kyushu (Japó).
«Darreres
novetats del projecte de millora de la tenora»,
per Joaquim Agulló, catedràtic d’Enginyeria
Mecànica de la UPC i membre de l'IEC Intervenció de Joaquim Agulló en
l'obertura de l'ISMA 2007:
Reportatge fotogràfic:
El
president de l'Institut inaugura el IX Congrés
Espanyol de Sociologia, el primer que se celebra
a Catalunya
La cita ha reunit a Barcelona
més de 1.000 experts procedents d'arreu de l'Estat
Salvador
Giner va pronunciar la conferència inaugural del
congrés
Foto: Montse Catalan
Més de mil sociòlegs procedents
d'arreu del territori estatal es van reunir a Barcelona, des del
13 al 15 de setembre, amb motiu del IX
Congrés Espanyol de Sociologia, el primer que se celebra
a Catalunya i que ha tingut com a lema «Poder, cultura i
civilització». A les jornades, impulsades per la Federació Espanyola
de Sociologia (FES) –de la qual el president de l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC), el sociòleg Salvador
Giner, n'és fundador i en va ser màxim mandatari– i
per l'Associació Catalana
de Sociologia, filial de l'IEC, hi ha col·laborat, entre
altres, el mateix Institut.
Giner va pronunciar la conferència inaugural
a la Facultat
de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
(UB). El temari del congrés van incloure quatre àmbits
de debat: el present i el futur de la societat laica; la ciutadania
universal i el pluralisme cultural; enquestes i comunicació política,
i la pobresa al món. Va cloure les jornades l'antropòleg
i filòsof argentí Néstor
García Canclini.
Conferència inaugural, a càrrec de Salvador
Giner:
Reportatge fotogràfic:
Antoni
Maria Badia i Margarit, president d'honor del
Claustre de Doctors de la UB
És el primer cop que s'atorga
aquesta distinció
Antoni
Badia i Margarit, en una imatge d'arxiu
Foto: IEC
L'Assemblea del Claustre de Doctors de la Universitat
de Barcelona (UB) ha nomenat el catedràtic i membre
de l'IEC Antoni
M. Badia i Margarit com a president honorari del Claustre de
Doctors. Amb aquesta distinció, que s'atorga per primera
vegada, es vol reconèixer la contribució a la Universitat
per part catedràtic Badia i Margarit, primer rector
de la UB en l'etapa democràtica.
Antoni Maria Badia i Margarit es va llicenciar
en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, on
va exercir com a catedràtic de Gramàtica Històrica
de la Llengua Espanyola i, el 1987, de Llengua Catalana. Va ser
rector de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1986. Professor
visitant a Munic, Washington, etc., ha estat nomenat doctor honoris
causa per diverses universitats, entre les quals, la Sorbona.
Ha fet recerca en lingüística històrica i dialectologia.
Així mateix, és autor, entre d'altres, de Gramática
histórica catalana (1951, traduïda al català el
1981), Gramática catalana (1962), Llengua i
cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels
barcelonins (1969), Gramàtica de la llengua catalana (1994)
i Les Regles d'esquivar vocables i la «qüestió de
la llengua» (1999). Ha rebut els Premis d'Honor de la
Fundació Jaume I (1995) i de la Fundació Catalana
per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic
de l'Ajuntament de Barcelona (1999) i el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes (2003).
Ricard
Torrents, Premi Nacional de Cultura
El membre de l'IEC també va
rebre la Creu de Sant Jordi el passat mes de juny
Ricard
Torrents, assagista i membre de l'IEC, ha estat guardonat
amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica
dels Premis Nacionals de Cultura d'enguany, per la seva obra Art,
poder i religió: La Sagrada Família, en Verdaguer
i en Gaudí. Torrents també va ser guardonat,
el passat mes de juny, amb la Creu de Sant Jordi.
D'altra banda, Dani
Freixes, arquitecte i dissenyador d'interiors i responsable
del disseny de l'exposició del Centenari de l'IEC, ha
estat guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura i Espai
Públic.
L'Institut
convoca programes de recerca per al 2008 per
un total de cinc-cents mil euros
Les propostes han de ser
presentades per la Presidència, per les seccions o per
les societats filials abans del 28 de setembre
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha obert la
convocatòria de programes de recerca per al trienni 2008-2010,
amb un pressupost de cinc-cents mil euros per a l'any 2008. El
finançament de les anualitats següents, 2009 i 2010,
està condicionat per la signatura d'un nou contracte programa
entre l'IEC i la Generalitat de Catalunya, ja que l'actual cobreix
el quadrienni 2005-2008. Per a poder acollir-se als ajuts, els
programes han de ser proposats per la Presidència o per
alguna de les cinc seccions o de les vint-i-sis societats filials
de l'acadèmia.
La convocatòria
per al 2008-2010 va ser sancionada pel Consell
Permanent de l'IEC, integrat pels membres de l'Equip de Govern
i els presidents de les seccions, el 12 de juliol passat. El
calendari aprovat estableix el 28 de setembre vinent com a data
límit per a la presentació de programes. Les bases
també determinen que el director o directora de l'equip
de recerca és, habitualment, un membre de l'IEC i que,
en cas de no ser-ho, «la secció nomenarà un
membre com a ponent, el qual respondrà davant l'Institut
en tot moment de l'execució del programa».
A l'hora de prioritzar la decisió sobre
els ajuts per als programes de recerca, «a més dels
criteris generals d'excel·lència, rigor, catalanitat
i oportunitat», se'n tindran en compte d'altres, com ara
que l'IEC en sigui l'executor principal, l'expectativa d'una contribució molt
notable a l'avenç del coneixement en una determinada disciplina,
la possible rendibilitat social i que contribueixi a la formació d'especialistes
que manquen en els territoris de llengua i cultura catalanes.
Actualment, l'IEC té vigents un total de setanta-set
programes de recerca: vint-i-un d'adscrits a la Secció Històrico-Arqueològica,
disset a la Secció Filològica, quinze a la Secció de
Ciències Biològiques, dotze a la Secció de
Filosofia i Ciències Socials, vuit a la Secció de
Ciències i Tecnologia, tres de compartits per aquesta última
i la de Ciències Biològiques, i un programa general.
Programes de recerca vigents:
Nous
locals per fer front a les necessitats de creixement
de l'acadèmia catalana Sumen sis-cents quaranta metres quadrats
i estan ubicats a l'illa d'En Robador, prop de
la Casa de Convalescència, al centre de
Barcelona
Visita del president
de l'IEC i representants de la promotora a les noves instal·lacions
Foto: Montse Catalan
L'IEC ha adquirit quatre locals que formen una
unitat física, amb un total de sis-cents quaranta metres
quadrats, i dues places d'aparcament, a l'edifici en construcció situat
a l'illa d'En Robador, molt a prop de la Casa de Convalescència,
seu de l'acadèmia catalana. Es tracta d'una actuació urbanística,
promoguda per Foment de Ciutat Vella, que constituirà un
nou nucli d'habitatges, activitats econòmiques i socioculturals
al cor mateix del barri del Raval de Barcelona: al mateix indret
s'hi ubicarà, entre d'altres, un hotel de quatre estrelles
i la futura seu de la Filmoteca de Catalunya, amb tots els fons
documentals.
La compravenda va ser signada el passat 24 de
juliol entre Salvador Giner, president de l'IEC, i Pedro Parra,
en nom de l'empresa Qualitat Habitatge Social, SA, que pertany
al sindicat UGT. L'IEC ha adquirit el conjunt de locals i places
d'aparcament per 1.275.000 euros, amb el compromís de l'empresa
venedora de completar l'operació abans del 31 de desembre
de l'any en curs.
L'adquisició dels nous locals, que va ser
sotmesa a l'aprovació del Ple
de l'IEC de l'11 de juny passat, servirà per a fer front
a les necessitats d'espai que imposa la dinàmica de creixement
que viu l'acadèmia catalana des de fa mesos, particularment
gràcies a la signatura del contracte programa 2005-2008
amb el Govern de la Generalitat de Catalunya, que garanteix la
continuïtat dels ingressos a l'IEC.
És previst que pròximament els responsables
de l'IEC delimitin els usos que s'atorgaran als nous locals, per
tal de fer-ne l'acomodació interior corresponent, en coherència
amb la destinació que es vulgui donar als altres espais
disponibles en la zona, és a dir, la Casa de Convalescència
i les instal·lacions del carrer de Maria Aurèlia
Capmany, que actualment acullen, entre d'altres, les societats
filials.
Van ser presents a l'acte de signatura Antoni Riera, vicepresident
de l'IEC; Joan Vilà-Valentí, de la Secció de
Filosofia i Ciències Socials; Ramon Corbella, gerent,
i Marc Alcalà, cap del Servei de Recursos Humans i Serveis
Generals, i, per l'empresa venedora, Manel Fraixedas, gerent,
i Ángeles Combarro, cap de Comercial. Després de
la signatura, els assistents van visitar les obres guiats per
l'arquitecte Martí Sánchez.
Reportatge fotogràfic:
La
Fundació Mercè Rodoreda, de l'IEC,
i la Generalitat donen el tret de sortida a
l'Any Rodoreda
S'organitzaran exposicions,
espectacles, rutes literàries, actes acadèmics
i activitats educatives
D'esquerra a dreta,
Joaquim Molas, Joan Manuel Tresserras, Salvador Giner,
Josep Bargalló i Oriol Izquierdo
Foto: IRL
El passat 19 de juliol, la Fundació Mercè Rodoreda
de l'Institut d'Estudis Catalans, el Departament de Cultura i Mitjans
de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i l'Institut
Ramon Llull van signar un conveni de col·laboració per
a impulsar el 2008 la celebració de l'Any Rodoreda. A l'acte
hi van ser presents Salvador Giner, president de l'IEC i de la
Fundació; Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i
Mitjans de Comunicació; Josep Bargalló, director
de l'Institut Ramon Llull, i Joaquim Molas, membre de l'IEC i de
la comissió tècnica de la Fundació Mercè Rodoreda.
Per a commemorar el centenari del naixement de
l'escriptora, figura singular de la literatura i la cultura catalanes
contemporànies, s'ha organitzat un conjunt d'activitats
arreu de Catalunya que inclouen exposicions, espectacles, actes
acadèmics, rutes literàries, produccions audiovisuals
i literàries i activitats educatives. L'Institut Ramon Llull
s'encarregarà d'organitzar i coordinar les activitats a
l'exterior.
Un programa ambiciós
El tret d'inici de l'Any Rodoreda serà el mes d'octubre
vinent amb l'adaptació que es podrà veure al Teatre
Nacional de Catalunya (TNC) de l'obra La plaça del
Diamant, a càrrec de Josep M. Benet i Jornet. Aquesta
no serà l'única estrena al TNC relacionada amb
l'Any Rodoreda, ja que durant la roda de premsa es va anunciar
l'estrena l'any 2008 de la versió teatralitzada d'Aloma.
D'altra banda, el Grup 62 editarà les obres completes
de l'autora. A més a més, hi ha prevista per al
mes de març de 2008 l'Exposició sobre l'Univers
Rodoreda al Palau Robert. La Biblioteca de Catalunya acollirà l'Exposició de
Traduccions de l'Obra de Mercè Rodoreda, que contindrà obres
originals i material gràfic. L'obra de l'autora s'ha traduït
a vint-i-nou llengües, a les quals pròximament
s'incorporarà el sard, segons van informar Josep Bargalló i
Joaquim Molas.
Quant a les activitats educatives, el conseller Tresserras va
anunciar un pla per a portar l'Any Rodoreda als alumnes d'educació primària
i secundària. En aquest sentit, va assenyalar que s'ha
encarregat a Marta Nadal, professora de secundària i experta
en l'obra de Rodoreda, la preparació del material pedagògic
que ja es començarà a utilitzar en el proper curs
acadèmic 2007-2008.
Actes acadèmics
Pel que fa als actes acadèmics, al setembre del 2008
hi haurà el Congrés Internacional sobre Mercè Rodoreda,
en el qual participaran les diferents universitats catalanes,
i s'ha previst una trobada de traductors, coordinada pel membre
de l'IEC Joaquim Mallafrè.
Pàgina
inicial del web creat per a difondre l'Any Rodoreda
En l'àmbit internacional, el director de l'Institut Ramon
Llull va anunciar tres línies d'actuació: d'una
banda, es portaran a l'exterior les activitats que s'organitzin
a Catalunya; de l'altra, les activitats pròpies que s'organitzin
a l'exterior, i, finalment, les reedicions de traduccions
i les noves traduccions de l'obra de Mercè Rodoreda.
Entre les activitats internacionals, Josep Bargalló va
informar que, coincidint amb la Fira de Frankfurt, del 10 al
14 d'octubre propers, es farà l'anunci internacional de
l'Any Rodoreda. Així mateix, és previst que durant
la Fira es reparteixin exemplars de la traducció a l'alemany
de La plaça del Diamant.
D'altra banda, hi haurà una trobada d'experts a Nova
York i unes jornades sobre l'obra de l'escriptora a la Universitat
de París IV. També a París, l'IRL ha organitzat
l'exposició «Mercè Rodoreda: una poètica
de la memòria», que es podrà veure a la Maison
de la Catalogne.
En l'àmbit més popular, la tradicional engalanada
dels carrers durant la Festa Major de Gràcia de l'any
2008 tindrà com a tema principal l'univers Rodoreda i
oferirà espais i activitats especials dedicats a la vida
i l'obra de l'escriptora. Així mateix, s'ha previst la
creació de l'Espai Mercè Rodoreda a Romanyà de
la Selva –vila on es va instal·lar l'escriptora
després de l'exili i on va romandre fins a la mort– i
d'unes rutes literàries a partir de la seva obra a Barcelona,
Romanyà de la Selva i a les ciutats més representatives
de l'exili.
A fi de difondre la celebració de l'Any Rodoreda, es
va crear el web www.anyrodoreda.cat.
Experts
internacionals reunits a l'IEC proposen «reconstruir
el significat de la dignitat humana» adaptant-lo
al món globalitzat
En la tercera sessió del
projecte de recerca que coordina l'acadèmia per
encàrrec de la UAI
Foto de grup al claustre
de l'IEC, amb el director del projecte, Guy Stroumsa,
en primera fila (amb corbata vermella)
Foto: Jordi Pareto
Experts de diverses disciplines d'arreu del món es van
reunir els dies 16 i 17 de juliol a l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC) per intentar «reconstruir el significat de la dignitat
humana» en el món globalitzat. La seu de Barcelona
de l'acadèmia catalana va acollir la tercera sessió de
treball del projecte de recerca sobre la dignitat humana, que
coordina l'IEC, per encàrrec de la Unió Acadèmica
Internacional (UAI), de la qual l'acadèmia catalana
forma part des del 1922.
En les jornades de Barcelona es van abordar les perspectives
jurídiques i filosòfiques del concepte de dignitat.
En la reunió que es va celebrar el 26 de juny passat a
l'Acadèmia del Regne del Marroc, a Rabat, se'n van analitzar
els aspectes sociològics, ètics i bioètics.
En la primera de les reunions, celebrada a Jerusalem el desembre
del 2006, se'n van debatre els àmbits històrics
i religiosos.
El president de l'IEC, Salvador Giner, va inaugurar la sessió i
va donar la benvinguda als assistents. Els codirectors del projecte, Guy
Stroumsa, delegat adjunt de la UAI, professor de la Universitat
Hebrea de Jerusalem i membre de l'Acadèmia
Hebrea de les Ciències i les Humanitats, i Markus Düwell,
de l'Institut Ètic de la Universitat d'Utrech, van fer la
introducció al projecte i el resum de les jornades de Rabat.
Debat obert i intercultural
Düwell va subratllar que «el que hem de tenir en
compte en un futur pròxim és com les diferents
tradicions de pensament poden confluir en un debat profitós
juntament amb les discussions actuals sobre la rellevància
moral i política de la dignitat humana, i com aquest
debat pot obrir-se a la interculturalitat i que no sigui només
una qüestió entre intel·lectuals occidentals». «El
concepte modern de dignitat està connectat amb
la idea del valor inalienable de cada individu, té una
pretensió universal i compleix la funció justificadora
en el discurs dels drets humans.»
Durant la jornada del matí, van presentar ponències
l'exconseller d'Educació i Universitats de la Generalitat
de Catalunya, Joan M. del Pozo; el filòsof Jaume de
Puig; el vicepresident de la Secció de Filosofia i Ciències
Socials de l'IEC, Pere Lluís Font, i Richard Curtis
Dean, de la Universitat Nord-americana de Beirut. Salvador
Giner i el president d'honor de la UAI, Agostino Paravicini,
van presidir les sessions.
Ernesto
Garzón Valdés, en un moment de la reunió;
en primer terme, Josep Guitart
A la tarda es van analitzar les perspectives fenomenològiques,
els límits de la dignitat humana i la rellevància
moral del concepte, en les sessions coordinades per Guy Stroumsa
i per Josep Guitart, membre de l'IEC i representant de l'acadèmia
catalana a la UAI. Els ponents van ser Rudi Visker, de la Universitat
Catòlica de Lovaina (Bèlgica); Ralf Stoecker,
de la Universitat de Postdam (Alemanya); Jean-Pierre Wils,
de la Universitat de Nimega (Països Baixos), i Ernesto
Garzón Valdés, de la Universitat Johannes Gutenberg
de Magúncia (Alemanya).
El segon dia es va tractar la dignitat humana com a marc de
les regulacions internacionals i com a base de la ciutadania
i es van analitzar els conflictes legals i polítics
moderns sobre la dignitat. Les ponències van ser a càrrec
de Stephanie Hennette-Vauchez, de la Universitat de París;
Francisco Laporta, de la Universitat Autònoma de Madrid;
Norbert Campagna, del Lycée de Garçons Esch-sur-Alzette
(Luxemburg); la filòsofa Victòria Camps, de la
Universitat Autònoma de Barcelona; Sigrid Graumann,
de l'Institut Mensch, Ethik und Wissenschaft, i Bensalem Himmich,
de la Universitat de Rabat (Marroc).
Antecedents i previsions
Els antecedents d'aquest projecte de recerca internacional
arrenquen de la 78a
Assemblea General de la UAI, celebrada al maig del 2004
a la seu de Barcelona de l'IEC. Un dels tallers internacionals
que s'hi van dur a terme, coordinat per l'aleshores vicepresident
de l'Institut, Salvador Giner, amb la col·laboració de
Giovanni Filoramo, d'Itàlia, i Guy Stroumsa, va tenir,
precisament, com a eix central «La
dignitat de la persona i els drets humans».
Després de les sessions de Jerusalem, Rabat i Barcelona,
l'última reunió se celebrarà a Linköping
(Suècia), a primers de novembre d'enguany, en el marc
de les Conferències de Recerca de la Fundació Europea
de la Ciència (ESF), on s'extrauran les conclusions
finals i s'editarà un corpus, patrocinat i dirigit per
la UAI, que reflectirà el coneixement actual sobre les
dimensions naturals, històriques i culturals del concepte
de dignitat humana i, alhora, obrirà noves
vies de recerca vers la interculturalitat.
La iniciativa és un programa internacional d'investigació,
d'abast multidisciplinari, avalat per la UNESCO i
finançat per la Fundació Europea de la Ciència.
El projecte, que porta per títol «Els
camins de la dignitat humana: de les tradicions culturals a un
nou paradigma», té per objectiu analitzar les
principals concepcions de la persona com a ésser portador
de valors universals superiors i mereixedor sempre de respecte,
tal com apareixen en les diverses grans civilitzacions, sovint
més enllà del marc constitucional establert per
les declaracions oficials dels drets de l'home i del ciutadà.
Entrevista a
Ernesto Garzón: «Tot el que es faci perquè els
exdictadors argentins i els seus còmplices no
dormin tranquils em sembla bé»
Joan
Martí i Castell pronuncia la conferència
inaugural de les XXI Jornades Internacionals
per a Professors de Català
El president de la Secció Filològica
va parlar sobre els cent anys de l'acadèmia catalana
Joan Martí i
Castell, en el transcurs de la seva conferència
Joan
Martí i Castell, president de la Secció Filològica
de l'IEC, va pronunciar la conferència inaugural de les
XXI Jornades Internacionals per a Professors de Català,
que es van celebrar, a Barcelona, del 23 al 26 de juliol, organitzades
per l'Institut Ramon Llull (IRL). La conferència va versar
sobre els cent anys d'història de l'IEC.
Les jornades estaven adreçades fonamentalment
als professionals docents de llengua, literatura i cultura catalanes
de la xarxa de l'IRL. Actualment hi ha cent catorze universitats
d'arreu del món on s'ensenya català, a llocs tan
allunyats com l'Iran (Universitat de Teheran) o Austràlia
(Universitat La Trobe). La cloenda va ser a càrrec del conseller
de la Vicepresidència de la Generalitat, Josep-Lluís
Carod-Rovira, i de l'enigmista Màrius Serra, que va manifestar
que els participants a les jornades «són la nostra
ambaixada cultural fixa en el territori on exerceixen la tasca
docent».
«L'Institut d'Estudis Catalans, cent anys
després», per Joan Martí i
Castell:
El curs, que se celebrarà del
20 d'octubre a 27 de març, pretén garantir
el nivell lingüístic homogeni dels locutors
i la qualitat lingüística de la publicitat
emesa. Les persones que superin el curs formaran part
d'una borsa de locutors professionals d'anuncis en català.
La SCEH col·labora
en el III Congrés per a l'estudi del jueus en
territoris de parla catalana
La Societat
Catalana d'Estudis Històrics (SCEH), filial
de l'IEC, col·labora en l'organització del
III Congrés per a l'estudi dels jueus en territoris
de parla catalana que se celebrarà els propers
15, 16, 17 i 18 d'octubre.
Les sessions tindran lloc a Perpinyà (15
i 16 d'octubre) i a Barcelona (17 i 18 d'octubre).
Tríptic del congrés:
.
La
Societat Catalana d'Ordenació del Territori
convoca un cicle sobre gestió territorial
La Societat Catalana
d’Ordenació del Territori (SCOT), filial de l'IEC,
organitza el cicle "L'escala supralocal: els reptes, les propostes,
els ens i els instruments de la gestió territorial", que s'emmarca
dins dels actes del Centenari.
