Per Joaquim Agulló, catedràtic d’Enginyeria Mecànica de la UPC i membre de l'IEC

El segon prototip de la tenora va ser presentat en el Concert de Sant Jordi a l'IEC. D'ençà d'aleshores se n'ha estudiat d'una manera aprofundida el funcionament i les característiques acústiques per a millorar-lo. Cal remarcar que aquest segon prototip era, de fet, el primer previst com a tenora, ja que la funció del primer prototip era únicament validar el model matemàtic que s'havia posat a punt per al disseny de la tenora.

El segon prototip corresponia al disseny òptim que es podia aconseguir condicionant el perfil de la columna d'aire de la tenora de manera que fos de conicitat única tot al llarg del cos de fusta i amb un pavelló que l'aproximés matemàticament a algunes de les característiques del de les tenores tradicionals. La posició i la mida dels forats s'havien calculat optimitzant la primera freqüència de ressonància de la columna d'aire per a totes les digitacions de les notes del primer registre, i la segona per a les digitacions de les notes del segon registre. D'aquestes freqüències en depenen l'afinació i, en bona part, l'espontaneïtat del so de l'instrument. Hi ha, però, altres característiques acústiques que depenen de manera més o menys acusada de les ressonàncies més elevades.

Les proves de so real van posar de manifest que l'afinació i l'espontaneïtat eren correctes per a totes les notes, però en tocar les tres notes més baixes amb volum de so creixent, feien un so ronc. Les mesures i els assaigs portats a terme en el Laboratori d'Acústica de La Salle van permetre relacionar aquest comportament amb el fet que per a aquestes notes la freqüència de la tercera ressonància de la columna d'aire discrepava sensiblement del valor triple del de la primera. Aconseguir que aquesta relació fos més propera demanava modificar el perfil de la columna d'aire i, molt particularment, el del pavelló. El disseny d'aquest perfil es va abordar emprant un algorisme genètic d'optimització, la qual cosa ha estat una novetat en la millora d'un instrument musical. S'ha previst construir aquest setembre el mandrí per a repulsar el nou pavelló d'acord amb el perfil òptim obtingut i posar-lo a prova en el tercer prototip. Si el funcionament s'ajusta a les previsions, aquest pavelló seria emprat també en el quart prototip, que és el darrer previst en el projecte i que acabaria d'ajustar la posició i la mida dels forats en el nou perfil de la columna d'aire.

L'anàlisi acústica del segon prototip, així com l'aplicació d'un algorisme genètic per a optimitzar el perfil interior de l'instrument, han estat objecte de la ponència que l'equip de recerca implicat en el projecte de millora de la tenora va presentar en el congrés internacional d'acústica musical ISMA 2007, que se va celebrar a la seu de l'IEC del 9 al 12 de setembre passats.

Tornar a la notícia