Quin objectiu es proposa el simposi internacional «Reptes de la historiografia de la ciència al segle XXI», que organitza la SCHCT?

Es tracta de conèixer i poder discutir els reptes actuals de la història de la ciència: els objectius, els suports institucionals, la vinculació a l'ensenyament i al nou espai europeu d'educació superior i la funció social que fa en la nostra societat.

Com s'articularà?

La jornada comença amb una visita guiada per Josep M. Camarasa a l'exposició del Centenari de l'IEC, no solament per l'oportunitat que representa el fet que s'ha inaugurat fa pocs dies, sinó també com a exemple dels projectes en què intervenen els historiadors de la ciència. A continuació, ens traslladarem a la Residència d'Investigadors, on tindrà lloc la sessió acadèmica.

Quins seran els ponents?

A més de Josep M. Camarasa, intervindran en la sessió acadèmica: Xavier Roqué, director del Màster en història de la ciència (UAB-UB); Fabio Bevilacqua, vicepresident de la Divisió d'Història de la Ciència i la Tècnica de la Unió Internacional d'Història i Filosofia de la Ciència (UNESCO); Eberhard Knobloch, que presideix tant l'Acadèmia Internacional d'Història de les Ciències com la Societat Europea d'Història de la Ciència.

La SCHCT està representada tant en la Divisió d'Història de la Ciència i la Tècnica com en aquesta darrera societat europea, de la qual és membre fundador.

Quin és l'estat de la historiografia de la ciència al nostre país?

La historiografia de la ciència està en un moment de desenvolupament molt interessant. Es pot dir que, en el nostre àmbit cultural, tenim una representació d'alt nivell de moltes de les branques de la història de la ciència, des de la ciència antiga i medieval fins als estudis del període contemporani. Tenim estudiosos i estudioses de la realitat catalana, però també d'altres contextos culturals. S'interessen per l'astronomia, la meteorologia, la matemàtica, la física, la química, la biologia, la botànica, la geologia, la cartografia, l'enginyeria, la construcció, l'urbanisme, la medicina, la salut pública, la farmàcia... Fins i tot tenim especialistes en història de la divulgació científica.

Fins on abasta el camp d'estudi i d'incidència d'aquesta disciplina?

També es planteja la conservació i l'estudi del patrimoni científic, tècnic i industrial, la preservació dels arxius personals dels científics i la de les institucions de recerca, i l'estudi dels instruments científics de recerca i de docència. A més d'alguns museus dedicats expressament a aquest patrimoni, com el de la Ciència, de Terrassa, o el d'Història de la Medicina, en procés de constitució, aquesta consciència entra cada cop més en la museística actual. D'altra banda, moviments com el de la preservació del conjunt de Can Ricart, del Poble Nou de Barcelona, són una mostra d'una nova consciència sobre el paper de la ciència i la tècnica en el nostre patrimoni cultural.

Actualment, els dos grups de recerca més destacats als Països Catalans són l'Institut d'Història de la Ciència i Documentació López Piñero (Universitat de València - CSIC) i el Grup Millàs Vallicrosa d'Història de la Ciència Àrab (Universitat de Barcelona). També hi ha grups molt actius a la Universitat Autònoma de Barcelona, a diverses facultats de la Universitat de Barcelona, a la Universitat Politècnica de Catalunya i a gairebé totes les altres universitats dels Països Catalans. La SCHCT acull, a més, molts investigadors lliures, sense ubicació universitària, sovint professors d'ensenyament secundari.

I, mirant al  futur? 

El futur només es pot esperar com a desenvolupament del present. En aquest sentit, podem pensar que la història de la ciència arribarà a tenir el paper que li correspon per a analitzar la nostra realitat.

La publicació d'obres com el segon volum de La ciència en la història dels Països Catalans, coeditada per l'IEC i la UV, què representen per a  aquesta disciplina?

En l'obra La ciència en la història dels Països Catalans podem constatar la maduresa de la disciplina pel que fa als estudis sobre el nostre context cultural. El tercer volum, previst per al 2008, inclourà els segles XIX i XX i completarà l'obra, que vol constituir una referència per a conèixer i entendre la història científica dels Països Catalans.

A part d'això, puc anunciar que la SCHCT ha decidit unificar totes les seves publicacions en una de sola, la revista Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, que es presentarà molt probablement al final d'aquest any.

Tornar a la secció de notícies