|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Josep González-Agàpito, nou president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials El Ple recorda les figures d’Enric Ras, Creu Casas i Puig i Salellas Andorra acull la segona edició del Diccionari de la llengua catalana La Generalitat distingeix Ricard Torrents amb la Creu de Sant Jordi Joaquim Mallafré s'incorpora al Patronat de la Fundació Mercè Rodoreda L'Institut d'Estudis Catalans es converteix en la seu del moviment escolta L'IEC tindrà representació a la Fira del Llibre de Frankfurt Més de cent seixanta experts s'apleguen a l'IEC en la Jornada de Recerca i Immigració
Els biòlegs catalans reclamen «una aposta decidida del Govern» per la recerca i el coneixement al segle xxi La Societat Catalana de Biologia fa públic un manifest amb motiu del centenari de l'IEC
«Catalunya no es pot permetre quedar fora dels països que han optat pel coneixement com a motor econòmic. Cal una aposta seriosa per la recerca, per generar coneixement a les nostres universitats, centres, hospitals i empreses.» Aquestes són algunes de les manifestacions que inclou la «Declaració de la Societat Catalana de Biologia (SCB) en ocasió de la celebració del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans», que es va fer pública, el dimarts 19 de juny passat, en el transcurs de la conferència i sopar científic que es va celebrar a la seu de l'Institut, del qual és filial la SCB. La conferència, titulada «Ciència i societat, grans reptes», va ser impartida per Federico Mayor Zaragoza, membre corresponent de l'IEC, president de la Fundació Cultura de Pau i antic director general de la UNESCO. El que es presenta també com El manifest de la SCB constata que «en el segle actual, el paper central de la biologia en les fronteres del coneixement serà, amb tota seguretat, cabdal» i que «les repercussions socials de la recerca en el camp de les ciències de la vida seran més evidents que mai». Per això, reclama que «la ciutadania necessita rebre informació fidedigna, objectiva i entenedora sobre els avenços científics en les diferents àrees de la biologia». Una prioritat: comunicar la ciència Atès que al nostre país, com recorden, «la major part de la recerca es du a terme amb fons públics, resulta obligatori fer partícips els contribuents de la tasca que es desenvolupa als nostres centres de recerca. Així, doncs, comunicar la ciència i la recerca a la societat de manera adient i efectiva ha de ser una prioritat dels professionals de la biologia». Els biòlegs catalans consideren «de summa importància una familiarització adequada de la ciutadania, en general, i dels professionals, en particular, en els nous coneixements» i, «per aquest motiu, la biologia ha de tenir un pes específic en els plans d'estudi de formació secundària». «Així mateix --afegeix el manifest--, les universitats catalanes han de tenir el suport adequat perquè es puguin convertir en un referent de l'ensenyament de la biologia, capaces d'atraure bons estudiants d'arreu i proporcionar la formació dels futurs professionals.» Com a conclusions de la declaració, la SCB subratlla tres demandes:
La SCB, creada l'any 1912, és presidida per Jaume Reventós, metge i especialista en bioquímica, cap de recerca biomèdica de l'Hospital de la Vall d'Hebron. La SCB supera actualment els 1.300 socis i és la més nombrosa de les vint-i-sis filials de l'IEC. Text íntegre del manifest: Reportatge fotogràfic:
Josep González-Agàpito, nou president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials Substitueix Joan Vilà-Valentí, que ha exercit el càrrec des del 2000 Josep González-Agàpito va ser escollit president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (SFCS de l'IEC), en substitució del geògraf Joan Vilà-Valentí, que ha cessat en aquesta responsabilitat que ocupava des de l'any 2000.
Amb González-Agàpito, entren al Consell de Govern de la SFCS Ricard Torrents, com a vicepresident --en l'anterior mandat n'era el secretari--; Josep M. Casasús, com a tresorer --responsabilitat que ocupava precisament l'ara escollit president--, i Josep M. Panareda. El integrants del nou equip ocuparan efectivament els càrrecs a partir de l'1 de setembre propvinent. Josep González-Agàpito (Mataró, 1946), llicenciat en filosofia i lletres, es va doctorar en pedagogia a la Universitat de Barcelona (UB) amb premi extraordinari. Catedràtic de Teoria i Història de l'Educació a la Facultat de Pedagogia de la UB, de la qual ha estat degà, també va ser president de la conferència de degans espanyola. Ha publicat treballs d'història de l'educació, amb especial referència a Catalunya, i de política educativa. Forma part dels consells assessors de les dues principals col·leccions de textos pedagògics en llengua catalana i castellana. És membre del Patronat de la Fundació Lluís Carulla i soci fundador de la Societat Catalana de Pedagogia, de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana i de la Sociedad Española de Historia de la Educación. Ha estat membre del Consell Escolar de Catalunya per designació de la Presidència de la Generalitat com a «personalitat de relleu en el camp de l'educació». I és membre de l'IEC des del 1991. El nou Equip de Govern de la SFCS de l'acadèmia
catalana va ser escollit pel ple de la Secció, integrada
actualment per vint membres numeraris, catorze membres emèrits
i un membre corresponent. La SFCS fou creada el 1968 per a subratllar
el caràcter d'acadèmia científica de l'Institut, és
a dir, amb el desig de cultivar la recerca en determinades àrees
científiques, a part de les dedicades pròpiament
a la catalanística i a les ciències dites pures o
experimentals, juntament amb les aplicacions respectives. A més
de la filosofia, que consta en el nom mateix de la Secció,
hi són representades actualment les àrees de coneixement
següents: antropologia, ciències de la comunicació,
dret, economia, geografia, pedagogia i sociologia. Aquesta diversitat
de la Secció també es reflecteix en el considerable
nombre --nou-- de societats filials que hi estan vinculades.
El Ple recorda les figures d’Enric Ras, Creu Casas i Puig i Salellas En la mateixa sessió del màxim òrgan de govern de l'Institut, es va presentar l'informe d'activitats de la Secció de Filosofia i Ciències Socials
En el Ple de l’Institut d'Estudis Catalans, celebrat l'11 de juny passat, es va recordar les figures d’Enric Ras, Creu Casas i Josep M. Puig i Salellas, membres de l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats traspassats en els darrers mesos. Josep Amat, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT), va llegir la nota necrològica d’Enric Ras i Oliva, mort el 19 d’abril passat. Ras, membre de la SECCT, era doctor en enginyeria industrial i llicenciat en ciències exactes. Fou catedràtic d'Electrotècnica a l'Escola d'Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya, durant quaranta-un anys. Per la seva part, Xavier Llimona, membre de la Secció de Ciències Biològiques, va llegir la necrològica de Creu Casas i Sicart, que va morir el 20 de maig. Casas va ingressar a l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats el 1978, i va ser la primera dona que s'incorporà com a membre de ple dret a l'IEC, a través de la Secció de Ciències Biològiques. El president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Joan Vilà-Valentí, va llegir, en nom d’Encarna Roca, el text de la necrològica de Josep M. Puig i Salellas, un dels juristes més prestigiosos del país, mort el 26 de maig. Puig i Salellas va ser degà del Col·legi de Notaris de Catalunya del 1975 al 1980 i era, actualment, president de la Fundació Noguera, dedicada a preservar els arxius notarials i a la difondre'n el contingut com a font dels estudis d'història, art, economia i dret. En la mateixa sessió del màxim òrgan de govern de l’IEC, Pere Lluís Font, vicepresident de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va presentar l’Informe de les activitats de la secció. La SFCS és integrada actualment per vint membres numeraris, catorze membres emèrits i un membre corresponent, i distribueix les tasques en set àrees temàtiques: filosofia, dret, economia, geografia i demografia, pedagogia i psicologia, comunicació i antropologia, i sociologia i ciència política. L’Informe detalla els projectes de recerca impulsats actualment per la SFSC. Entre altres acords, el Ple va aprovar les gestions en curs per a adquirir nous locals que permetin disposar d’espais i instal·lacions adequats a les necessitats actuals de l’IEC. El secretaria general, Joandomènec Ros, va detallar en quina fase es troba el procés, així com les característiques dels locals que és previst poder adquirir en un termini breu. Els assistents al Ple van rebre, com és habitual, un informe detallat de les activitats de la Presidència i dels afers de la Secretaria General, amb intervencions de diversos membres en el torn de debat. D’altra banda, el Ple va ratificar els nomenaments, fets pel Consell Permanent de l’IEC, de l'assagista Ricard Torrents com a membre del Consell Escolar de Catalunya en representació de l’Institut, i el de l’escriptor Jaume Cabré com a membre del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes. Finalment, un altre acord del Consell Permanent de l’IEC del qual es va informar durant el Ple és el del nomenament dels integrants de la Comissió de l’Any Jaume I, que se celebrarà el vinent 2008. Serà presidida per M. Teresa Ferrer i Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), i en formaran part Antoni Riera, de la SHA; Oriol Casassas, de la SECCB; David Serrat, de la SECCT; Germà Colón, de la Secció Filològica, i Ricard Torrents, de la SFCS. Necrològica d'Enric Ras: Necrològica de Creu Casas: Necrològica de Josep M. Puig
i Salellas: Informe de la SFCS: Reportatge fotogràfic:
Andorra acull la segona edició del Diccionari de la llengua catalana Salvador Giner entrega el DIEC2 a Juli Minoves, ministre Portaveu, de Cultura i Ensenyament Superior del Govern andorrà
El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, va entregar, el dimarts 19 de juny passat, a Juli Minoves, ministre Portaveu, de Cultura i Ensenyament Superior del Govern d'Andorra, la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudi Catalans, el DIEC. Joandomènec Ros, secretari general de l'Institut, va acompanyar Salvador Giner i, pel que fa al Govern andorrà, també hi va assistir Cristina Martí, directora del Departament de Cultura. La segona edició del DIEC incorpora 3.213 articles i en suprimeix 791 de la primera, del 1995. En total, conté 69.988 articles, 2.422 més que la primera edició; 12.460 accepcions més, 132.460 enfront de 120.000; 343 subentrades més, 17.343 enfront de 17.000; 14.007 definicions més, 117.007 enfront de 103.000, i 6.234 exemples més, 50.234 enfront de 44.000. Entre les novetats, hi ha vint-i-tres andorranismes i dotze mots més del català nord-occidental no exclusius d'Andorra. Aquestes variants dialectals incorporades al DIEC2 formen part d'un total de vuitanta paraules que va proposar el Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra, el qual s'ha mostrat agraït, a través del ministre de Cultura, que ha destacat «l'atenció que l'IEC ha prestat a Andorra, ja que bona part de les paraules acceptades són utilitzades al país de manera ininterrompuda des de fa molts anys». Èxit de vendes i rècord a Internet El DIEC2, publicat per un consorci format per Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana, va sortir a la venda poc abans de Sant Jordi, amb un tiratge de 30.000 exemplars. En dos mesos, se n'han venut més de 17.000 exemplars i fa dotze setmanes que es manté entre els més venuts de no ficció en català, després d'haver estat best seller el dia del llibre. Des del 18 d'abril es pot consultar lliurement a Internet (http://dlc.iec.cat/), i fa una setmana ja acumulava més d'un milió de consultes en línia, és a dir, una mitjana de 16.000 entrades diàries. Un exemple més de l’atenció que segueix desvetllant el DIEC2 és el reportatge que l’espai El Medi Ambient que cada dia emet TV3 abans del Telenotícies Migdia va oferir el passat 13 de juny, sobre la terminologia que apareix en el Diccionari sobre el medi ambient. El reportatge va ser realitzat per Xavier Duran, director del programa, amb la participació de l’ecòleg Joandomènec Ros, secretari general de l’IEC. Més informació sobre el DIEC2 Reportatge sobre la terminologia que apareix al DIEC2
referida al medi ambient: Reportatge fotogràfic: Recull de premsa:
La Generalitat de Catalunya distingeix Ricard Torrents amb la Creu de Sant Jordi El membre de l'IEC és el noranta-tresè acadèmic de l'Institut que obté aquest guardó
L'assagista i membre de l'IEC Ricard Torrents ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció nacional que atorga la Generalitat de Catalunya. L'acte d'entrega es realitzarà el proper dimarts, 26 de juny, a la sala Sant Jordi del Palau de la Generalitat, i es lliurarà a un total de vint personalitats i onze institucions. Aquest guardó és un reconeixement clar a la tasca que, des que es va fundar, desenvolupa l'acadèmia nacional catalana, i que s'ha traduït --des que es va crear aquesta distinció el desembre del 1981-- en un total de noranta-tres creus de Sant Jordi per als membres de l'Institut. Ricard Torrents va néixer a Folgueroles el 1937. Va estudiar humanitats, filosofia i magisteri al seminari de Vic, teologia i ciències bíbliques a Roma i filosofia i literatura a Tübingen. L'activitat professional de Torrents ha estat ensenyar llengua i literatura catalanes. És traductor líric de l'hebreu i de l'alemany, crític literari i autor de monografies sobre Jacint Verdaguer. Ha estat rector de la Universitat de Vic des que es va crear, l'any 1997, fins al 2002. Anteriorment, va ser director del Col·legi Sant Miquel de Vic, membre fundador, primer director i director general dels Estudis Universitaris de Vic (EUV), i director de l'Escola de Mestres dels EUV. Ha publicat diversos assaigs sobre la universitat. És membre del consell fundador i redactor de la revista Reduccions; presideix el consell d'Eumo Editorial (empresa que fundà el 1979) i d'Eumo Gràfic, empreses vinculades a la Fundació Universitària Balmes. És president de la Societat Verdaguer i fundador i redactor de la revista científica Anuari Verdaguer. Ha rebut el Premi Serra d'Or el 1996 i el 1997. Membres numeraris i emèrits
de l'IEC guardonats amb la Creu de Sant Jordi: Membres corresponents de l'IEC guardonats
amb la Creu de Sant Jordi:
Joaquim Mallafré s'incorpora al Patronat de la Fundació Mercè Rodoreda Ocupa la plaça vacant causada per la mort de Jordi Sarsanedas
El filòleg, traductor i membre de l'IEC Joaquim Mallafré s'ha incorporat com a membre del Patronat i de la Comissió Tècnica de la Fundació Mercè Rodoreda (FMR), entitat creada i hostatjada a l'Institut d'Estudis Catalans. L'aprovació de la incorporació del nou membre es va dur a terme en el transcurs de la reunió del Patronat de la Fundació l'11 de juny passat, que va ser presidida per Salvador Giner, president de l'IEC i de la FMR. Mallafré ocuparà la plaça que va deixar vacant Jordi Sarsanedas, traspassat el 16 de novembre de 2006. La nova composició de la Comissió Tècnica està formada per Joaquim Molas, Joan Triadú i el mateix Joaquim Mallafré. En el transcurs de la reunió també es va aprovar la liquidació de despeses del 2006, així com el pressupost del 2007, en el qual destaca una partida de més de 50.000 euros que es destinarà a l'Any Internacional Mercè Rodoreda, que se celebrarà el 2008, quan es compliran cent anys del naixement de l'escriptora catalana. És previst que l'obertura d'aquesta commemoració es dugui a terme aquest octubre, durant la celebració de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, amb la cultura catalana com a convidada d'honor.
L'Institut d'Estudis Catalans es converteix en la seu del moviment escolta La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC organitza un simposi per a commemorar un segle d'escoltisme, coincidint amb el centenari de l'acadèmia catalana
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) es va convertir els dies 15 i 16 de juny passats en la seu del moviment escolta. La Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l'IEC va organitzar, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Pedagogia i la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, filials de l'Institut, el simposi «Cent anys d'escoltisme: un moviment de formació humana i de ciutadania activa» per a commemorar, juntament amb el centenari de l'acadèmia catalana, el primer segle d'escoltisme, que s'iniciava el 1907, de la mà de Robert Baden-Powell a Anglaterra. Les jornades, coordinades pel flamant president de la SFCS, Josep González-Agàpito, es van convertir en un espai d'anàlisi i estudi sobre el moviment escolta. El divendres 15 es va dur a terme un seminari amb una trentena d'estudiosos, especialistes i membres del moviment per a debatre l'escoltisme i per a analitzar l'evolució històrica, els reptes actuals i el futur. L'endemà, el dissabte 16, es va celebrar una sessió pública, copresidida per Salvador Giner, president de l'IEC, i Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya. També hi van participar l'actual president de la SFCS, Joan Vilà-Valentí; Mateo Jover, de l'Organització del Moviment Escolta, i el coordinador del simposi, Josep González-Agàpito. L'escoltisme ha esdevingut un dels moviments contemporanis més amplis i sòlids de formació humana i de ciutadania activa que aplega uns quaranta milions de persones de les més diverses cultures i que s'estén per cent setanta països. A Catalunya, fou introduït per Josep M. Batista i Roca l'any 1927. En les jornades, també hi van participar persones rellevants de l'escoltisme i representants de les tres grans associacions que operen a Catalunya: Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya, Escoltes Catalans i Acció Escolta.Parlament d'Ernest Benach: Reportatge fotogràfic:
 L'IEC tindrà representació a la Fira del Llibre de Frankfurt La llista d'escriptors convidats a la fira alemanya inclou membres i socis de les filials de l'Institut El 13 de juny passat es va presentar en roda de premsa a Frankfurt el programa oficial que desplegarà el proper mes d'octubre la cultura catalana al Fira del Llibre d'aquesta localitat alemanya. Josep Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull --consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l'IEC--, va fer pública la llista d'autors convidats, en la qual són presents els membres de l'IEC Jaume Cabré, Salvador Giner, Joan Margarit, Joan-Francesc Mira, Carles Miralles, Xavier Rubert de Ventós i Ricard Torrents i el soci de la Societat Catalana de Comunicació i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'IEC Carles Duarte. El programa literari, encara no concretat, tindrà tres eixos: clàssics traduïts a l'alemany; grans obres d'autors actuals traduïdes a l'alemany, i intercanvis entre autors alemanys i catalans que es duran a terme a Catalunya i a Alemanya. També hi haurà taules rodones sobre narrativa i guerra del 1936-1939; traducció dels clàssics (presentació de la Col·lecció Bernat Metge); la Barcelona literària, els territoris de la literatura catalana; la novel·la negra catalana; de la llengua materna a la llengua literària (autors que han optat pel català). Llista completa d'escriptors que participaran
a la Fira (IRL):
Més de cent seixanta experts s'apleguen a l'IEC en la Jornada de Recerca i Immigració Organitzada per la Secretaria per a la Immigració i la Direcció General de Recerca del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va reunir, el dimecres 13 de juny passat, més de cent seixanta experts en la Jornada de Recerca i Immigració que va organitzar la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d'Acció Social i Ciutadania, i la Direcció General de Recerca del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l'acadèmia catalana. L'objectiu de la trobada era donar a conèixer les primeres conclusions dels treballs de recerca finançats pel Govern des del 2005. Els dotze ponents que hi van intervenir eren de quatre universitats catalanes (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona i Universitat de Lleida). Les recerques tenen voluntat diagnòstica i aporten propostes d'intervenció fetes per l'Administració pública catalana des de diverses àrees de coneixement, com ara l'educació, la sociologia, la salut, la llengua o l’antropologia. La Secretaria per a la Immigració i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) col·laboren des de l’any 2005 en la convocatòria d’ajuts a la formació i la recerca en l’àmbit de la immigració. En la convocatòria del 2006 s'hi van presentar dinou grups, i en la del 2007, encara no se sap, perquè es publicarà el juliol i el termini de presentació s’allargarà fins al 20 de setembre. Amb tot, s’hi espera un increment important, ja que el Govern ha augmentat l’import destinat a aquesta convocatòria de 180.000 euros l'any 2006 a 320.000 enguany. Pel que fa a la convocatòria d’ajuts del 2007, el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, va anunciar que «es prioritzaran els projectes de recerca que investiguin en la línia de les prioritats polítiques de la Generalitat». Per exemple, va destacar la inserció laboral de les dones i els joves que arriben per reagrupament familiar. La immigració familiar, va afegir, «és un fenomen molt recent, però serà més important en els propers anys. També ha de ser una prioritat de recerca». Reportatge fotogràfic:
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
